Jo hi aniré!

Avui a les dotze de la nit es posa punt i final a la campanya de les eleccions al Parlament Europeu. Els partits polítics aprofiten la jornada del divendres per acabar de perfilar els seus discursos i animar als ciutadans a acudir a les urnes el proper diumenge 7 de juny. L’ombra de l’abstenció és projecta de nou, hi ha molts indicis que ens condueixen a pensar que les urnes no estaran massa plenes, les bones temperatures poden provocar que els ciutadans prioritzin altres activitats i situïn en un segon pla el fet d’acudir a votar i si a més aquest fet li sumem la indiferència que per a la majoria de ciutadans els hi avoca la realitat europea, doncs l’escenari no és massa engrescador.

Aquest darrer element mereix una consideració especial perquè tots els partits polítics en són responsables directes que la desafecció i la indiferència regni quan arriba el moment d’escollir els nostres diputats al Parlament Europeu. Cal treballar a fons aquesta realitat i no posposar la tasca divulgativa i explicativa de la importància del marc europeu durant els quinze dies de campanya.

No obstant, hi ha determinades formacions polítiques que els interessa aquesta indiferència perquè elles són les primeres en concorre a les eleccions europees sense un projecte, en els seus actes i mítings tan sols es dediquen analitzat elements propis de la política en clau interna. Els projectes i les propostes europees brillen per la seva absència.

Aquest és el perfil que el Partit Popular ha adoptat durant aquesta campanya, reconeixen que el triomf d’aquestes eleccions els permetrà avançar vers a la Moncloa. En el mateix sentit, Convergència i Unió planteja aquestes eleccions com un preescalfament a les properes eleccions autonòmiques. Aquesta actitud ens demostra que cap dels dos partits té cap interès en l’àmbit europeu i les similituds no acaben aquí perquè curiosament també comparteixen lema de campanya, tots dos aposten per l’eslògan que inclou el terme “Ara”.

He de reconèixer que sóc una europeista convençuda i durant aquesta campanya he notat a faltar molts arguments en clau europea, les pica-baralles polítiques han ocupat massa espai i la pedagogia en clau europea ha quedat reduïda fins a la mínima expressió.

El proper diumenge escollirem els diputats que ens representaran al Parlament Europeu, una cambra integrada per més de set-cents diputats. L’activitat parlamentaria que es duu a terme a l’interior d’aquest Parlament no resulta aliena a les nostres vides. Per a molts Europa els pot semblar una realitat dispersa i un xic llunyana però quan descobreixes que més del 70% de les lleis que ens afecten s’aproven al Parlament Europeu aleshores te n’adones de la importància d’aquestes eleccions. Totes les decisions que es prenen en el marc comunitari són clau i afecten en el nostre dia a dia. Aquest és un argument més per acudir a les urnes el proper diumenge 7 de juny.

A més, aquesta és la primera vegada que podré escollir els meus representants al Parlament Europeu i no vull deixar en mans de ningú aquesta elecció. Aquesta cita gaudeix d’una transcendència i importància en majúscules. Diumenge no valen les excuses, abans d’anar a la platja, d’excursió o a dinar amb els amics, podem passar pel col·legi electoral, tot plegat anar a votar són dos minuts, jo hi aniré!
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/06/09
Laia Gomis

*Recomano la lectura d’aquest article: El segundo rapto de Europa una reflexió en clau europea des d’una perspectiva diferent, un text molt interessant escrit per la professora de Dret Internacional Privat de la UAB, Blanca Vilà. Després de llegir-lo a la premsa el passat dimarts 2 de juny, vaig pensar en publicar un enllaç però la manca de temps m’ho ha impedit i aprofitant l’avinentesa, l’adjunto en aquesta ocasió.