Un èxit comunicatiu.
Les noves tecnologies s’han incorporat a les nostres vides, el llenguatge és el primer testimoni d’aquesta realitat perquè si analitzem el nostre vocabulari constatem que hem incorporat tota una sèrie de termes que unes dècades endarrere no existien. No podem oblidar l’exercici còmode que consisteix en el fet de manllevar mots d’altres llengües perquè nosaltres no disposàvem de la paraula escaient per definir i expressar la realitat en qüestió. Tanmateix, una situació curiosa enmig d’aquest entramat lingüístic consisteix en la mutació de les interpretacions gramaticals de diverses expressions.
L’exemple que millor s’ajusta a la realitat descrita a les línies precedents és l’expressió “enviar un correu”. Aquesta frase pronunciada trenta anys endarrere, hagués tingut un significat clar, concret i específic, concretament fent referència a l’acció de fer arribar una carta o un comunicat a través del servei postal de correus.
Ara bé, avui en dia, quan algú pronuncia aquesta expressió, automàticament tots pensem en el món virtual, donem per fet que es tracta d’enviar un correu electrònic ja que l’ús del correu tradicional va perdent pes i força. Un exercici senzill però revelador d’aquesta realitat consisteix en fer una activitat per fer exercitar la memòria, recordeu quina va ser la darrera carta que vau enviar per correu postal? És probable que faci força temps mentre que amb total seguretat en la darrera setmana segur que heu enviat algun que altre correu electrònic.
Aquest canvi de tendència no té marxa endarrere, la immediatesa i la instantaneïtat de les noves tecnologies impulsen a milions de ciutadans d’aquest planeta a esdevenir consumidors d’aquests productes. Els temps d’espera desapareixen, en qüestió de segons pots rebre informacions sobre fets que estan succeint a l’altre banda del món i esdevenir un coneixedor dels mateixos abans que els mitjans de comunicació se’n facin ressò.
Precisament, en aquests moments a l’Iran s’ha posat de manifest el pes i la influència que tenen les noves tecnologies, especialment internet ja que el govern sense pensar-s’ho dues vegades ha procedit a així evita la difusió d’informació que contradigui la versió oficial que manté el govern iranià. Els curiosos hem cercat espais de referència per conèixer de més a prop les opinions i les constatacions d’aquelles persones i internet ens ho ha permès.
Un element estretament lligat i vinculat amb les noves tecnologies és el correu electrònic. Un instrument pràctic, senzill, còmode i ràpid, atributs que els converteixen en un gran reclam tant per un ús personal com professional. Som molts els que amb una major o menor freqüència l’emprem en el nostre dia a dia, supòsits, exemples i usos ben diversos però el fet més proper és l’article que en aquests moments esteu llegint, aquest arriba a la redacció del diari a través d’un correu electrònic.
Ara bé, estic convençuda que molts dels que emprem aquest virtuosíssim instrument no haguéssim estat capaços d’identificar l’artífex d’aquesta gran idea, Ray Tomlinson, Premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica. Sense el seu invent les pràctiques i els costums inherents que de manera lenta però progressiva s’han anat incorporant a la nostra societat de la mà del correu electrònic amb tota seguretat haguessin adoptat un caire molt diferent. Tanmateix, estic convençuda que mentre escric aquestes paraules, en algun racó del nostre planeta, hi ha una ment il·lustre que està dissenyant un projecte que potser d’aquí alguns anys serà el punt de partida d’una nova revolució tecnològica.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 19/06/09
Laia Gomis
L’exemple que millor s’ajusta a la realitat descrita a les línies precedents és l’expressió “enviar un correu”. Aquesta frase pronunciada trenta anys endarrere, hagués tingut un significat clar, concret i específic, concretament fent referència a l’acció de fer arribar una carta o un comunicat a través del servei postal de correus.
Ara bé, avui en dia, quan algú pronuncia aquesta expressió, automàticament tots pensem en el món virtual, donem per fet que es tracta d’enviar un correu electrònic ja que l’ús del correu tradicional va perdent pes i força. Un exercici senzill però revelador d’aquesta realitat consisteix en fer una activitat per fer exercitar la memòria, recordeu quina va ser la darrera carta que vau enviar per correu postal? És probable que faci força temps mentre que amb total seguretat en la darrera setmana segur que heu enviat algun que altre correu electrònic.
Aquest canvi de tendència no té marxa endarrere, la immediatesa i la instantaneïtat de les noves tecnologies impulsen a milions de ciutadans d’aquest planeta a esdevenir consumidors d’aquests productes. Els temps d’espera desapareixen, en qüestió de segons pots rebre informacions sobre fets que estan succeint a l’altre banda del món i esdevenir un coneixedor dels mateixos abans que els mitjans de comunicació se’n facin ressò.
Precisament, en aquests moments a l’Iran s’ha posat de manifest el pes i la influència que tenen les noves tecnologies, especialment internet ja que el govern sense pensar-s’ho dues vegades ha procedit a així evita la difusió d’informació que contradigui la versió oficial que manté el govern iranià. Els curiosos hem cercat espais de referència per conèixer de més a prop les opinions i les constatacions d’aquelles persones i internet ens ho ha permès.
Un element estretament lligat i vinculat amb les noves tecnologies és el correu electrònic. Un instrument pràctic, senzill, còmode i ràpid, atributs que els converteixen en un gran reclam tant per un ús personal com professional. Som molts els que amb una major o menor freqüència l’emprem en el nostre dia a dia, supòsits, exemples i usos ben diversos però el fet més proper és l’article que en aquests moments esteu llegint, aquest arriba a la redacció del diari a través d’un correu electrònic.
Ara bé, estic convençuda que molts dels que emprem aquest virtuosíssim instrument no haguéssim estat capaços d’identificar l’artífex d’aquesta gran idea, Ray Tomlinson, Premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica. Sense el seu invent les pràctiques i els costums inherents que de manera lenta però progressiva s’han anat incorporant a la nostra societat de la mà del correu electrònic amb tota seguretat haguessin adoptat un caire molt diferent. Tanmateix, estic convençuda que mentre escric aquestes paraules, en algun racó del nostre planeta, hi ha una ment il·lustre que està dissenyant un projecte que potser d’aquí alguns anys serà el punt de partida d’una nova revolució tecnològica.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 19/06/09
Laia Gomis
2 Comments:
“enviar un correu”?????
correu
[1196; del fr. ant. corlieu 'missatger' (literalment 'corre llocs'), alterat en correu per influx de córrer]
m 1 1 HIST Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc., d'un lloc a un altre.
2 Vehicle de transport públic que transporta normalment la correspondència i altres objectes tramesos pel servei de correus. Tren correu. Vapor correu. El correu arriba a l'estació.
2 1 [ generalment en pl ]Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
2 a correu seguit (o pel primer correu) loc adv Aplicat a la manera de contestar una carta, el mateix dia en què hom la rep.
3 casa de correus Oficina principal del servei de correus d'una població.
4 cos de correus Cos de funcionaris de correus.
5 per correu Mitjançant el servei de correus.
3 Conjunt de cartes, etc., que hom expedeix, transporta o rep per correu.
4 Senyal precursor; pròdrom.
5 correu brossa INFORM/TELECOM Conjunt de missatges electrònics inoportuns, generalment de caràcter publicitari i sense interès per al receptor, que s'envien indiscriminadament a un gran nombre d'internautes.
6 correu electrònic INFORM Sistema d'enviament i recepció de missatges entre dos o més usuaris per mitjà d'una xarxa informàtica.
Si es un gran logro i a mes gratis
Publica un comentari a l'entrada
<< Home