El perquè del meu silenci
Els comentaris s’acumulen en diverses entrades d’aquest espai, llegeixo totes i cadascunes de les opinions que a través dels comentaris realitzen tots els lectors que desitgen que la seva opinió consti en aquest espai. El meu compromís és donar resposta a totes opinions i si feu un cop d’ull podeu constatar com sempre he intentat exposar el meu parer sobre les reflexions que molts lectors realitzen sobre els articles que publico.
No obstant, en els darrers dies, l’activitat en aquest espai és pràcticament nul·la, un fet que desitjo explicar perquè tinc moltes ganes d’escriure però el temps és escàs i en plena època d’exàmens centro tota la meva atenció en l’estudi de manuals, llibres, apunts, codis...Aquests són instruments que acaparen tot el meu temps i els moments lliures són pràcticament inexistents en la recta final dels exàmens.
Aquest és el fet que provoca que no doni resposta a totes les qüestions que em plantegeu, tan aviat com acabi els meus exàmens, em comprometo a contestar els comentaris. De totes maneres, volia fer saber quin era el fet que motivava el meu silenci vers els nombrosos comentaris que vaig rebent, crec que és la millor manera d’acabar amb les especulacions infundades, les confusions i les males interpretacions.
Després d’aquest petit parèntesis, retorno a l’estudi, un fet que comença a ésser feixuc perquè el cansament està present, el nivell de concentració amb el pas dels dies es va reduint i no ens enganyem perquè la intensa calor no és el millor alicient per emprendre l’estudi. Tanmateix, els dies passen molt ràpid, massa i tot, ben mirat, el 30 de juny tampoc està tant lluny!
No obstant, en els darrers dies, l’activitat en aquest espai és pràcticament nul·la, un fet que desitjo explicar perquè tinc moltes ganes d’escriure però el temps és escàs i en plena època d’exàmens centro tota la meva atenció en l’estudi de manuals, llibres, apunts, codis...Aquests són instruments que acaparen tot el meu temps i els moments lliures són pràcticament inexistents en la recta final dels exàmens.
Aquest és el fet que provoca que no doni resposta a totes les qüestions que em plantegeu, tan aviat com acabi els meus exàmens, em comprometo a contestar els comentaris. De totes maneres, volia fer saber quin era el fet que motivava el meu silenci vers els nombrosos comentaris que vaig rebent, crec que és la millor manera d’acabar amb les especulacions infundades, les confusions i les males interpretacions.
Després d’aquest petit parèntesis, retorno a l’estudi, un fet que comença a ésser feixuc perquè el cansament està present, el nivell de concentració amb el pas dels dies es va reduint i no ens enganyem perquè la intensa calor no és el millor alicient per emprendre l’estudi. Tanmateix, els dies passen molt ràpid, massa i tot, ben mirat, el 30 de juny tampoc està tant lluny!
posted by Laia Gomis @ 8:21 p. m.
2 comments
2 Comments:
Tranqui Laia, tu estas al 120% sempre que pots. t'entenc. NO passa res. tu segueix al teu ritme. tot no es pot fer.
La veritat és que tendeixo a voler fer moooltes coses alhora, quan dono la meva paraula m'agrada complir amb la mateixa, així que això explica que normalment sempre estigui enfeinada. No obstant, a vegades convé dur a terme un parèntesis, tot i que sigui petit, per centrar-se vers una realitat que sempre prioritzo com són els meus estudis. Per cert, gràcies pel comentari Miquel!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home