Praga, la ciutat del contrast

Aquesta setmana us he anat detallant i explicant algunes petites curiositats de les meves vacances, començava el recorregut per Budapest, el continuava fins arribar a Viena i avui diumenge, una setmana després d’arribar de les vacances, concloc el meu relat amb una ciutat que sincerament em va meravellar, Praga.

Moltes persones em van descriure la capital de la República Txeca com una ciutat encantadora i entranyable, atenent aquestes recomanacions estava a l’expectativa per descobrir que em depararia aquesta ciutat. La veritat és que totes les persones que em van recomanar Praga tenien tota la raó del món, de les tres ciutats que vaig visitar, si em fessin triar una, sense cap mena de dubtes, em quedaria amb la capital de la Repúbica Txeca.

Moltes persones es refereixen a Praga com la ciutat de les cent cúpules i la veritat és que aquesta al·lusió no és casual, ja que des de qualsevol punt, sempre es pot veure una imatge comú i uniforme, nombroses i alhora impactants cúpules.

A més, un valor afegit d’aquesta ciutat és la possibilitat de poder-la recorre a peu, endinsant-te pels seus nombrosos carrers peatonals que ens rememoren a l’època de màxima esplendor, quan en ple segle XIV, el rei Carles IV va transformar aquesta ciutat. Precisament, un altre atribut de Praga és la forta vinculació i el record que es guarda vers la figura d’aquest monarca que va posar el seu segell personal a diversos espais que esdevenen d’obligada visita per a qualsevol turista.

Segurament, quan parlem de Praga tots ràpidament ens ve a la ment la imatge del Pont de Carles, tan present en múltiples pel·lícules. La veritat és que passejar per aquest espai i contemplar el pas del riu Moldava per la ciutat i alçar la vista i veure la ciutat des d’una altra perspectiva és una experiència que ni els vídeos ni tampoc les imatges poden recollir, s’ha de viure i constatar in situ aquestes sensacions.

Precisament, des d’aquest pont es pot contemplar un espai especial i peculiar de la ciutat com és el castell de Praga que contempla i observa atentament al conjunt de la ciutat. Aquesta fortificació es va construir en un indret estratègic i des dels primers anys es va convertir en la residència d’importants aristòcrates, actualment al seu interior, s’hi acullen les dependències del govern del país i el president de la República Txeca hi treballa al seu interior. A més, els turistes podem visitar la sala en la qual té lloc l’elecció del president de la República, un espai un pèl fred i auster... els vigilants de seguretat prohibien fer fotografies però la veritat és que tampoc no us perdeu res ja que la sala no tenia cap encant.

Imatge de la catedral de San Vito

Sense moure’ns de la zona del castell, un edifici preeminent és la Catedral de San Vito, una estoneta de cua per poder accedir al seu interior, però la veritat és que valia la pena prendre una mica de paciència per contemplar un interior espectacular. Destacar, uns vitralls molt elaborats que aporten una lluminositat especial al conjunt de la catedral a més, en la pròpia catedral s’hi guarden les joies de la coronació del regne txec i també s’hi troba la tomba reial en la qual s’hi troben enterrats diversos reis com el propi Carles IV. Un apunt més que em va cridar l’atenció sobre la catedral és la propietat estatal de la mateixa.

La catedral per dins amb els seus vitralls

Un atractiu molt important de la ciutat de Praga és l’ajuntament de la ciutat vella, especialment un element que s’integra amb perfecta harmonia en la seva façana: el rellotge astronòmic més antic del món.

La particularitat d’aquest rellotge és que alberga un quadrant astronòmic, el qual, a més d’indicar les hores, representa les pocions del sol i de la lluna en el cel, així com altres detalls astronòmics que personalment se m’escapen de les mans. A més, aquest és l’únic rellotge del món que mesura l’hora babilònica, molt important pel món de la màgia i l’alquimia.

El rellotge astronòmic de l'Ajuntament

També compta amb un calendari circular on es representen els mesos de l’any i un conjunt de figures animades que quan el rellotge dóna les hores en punt, té lloc el conegut “Passeig dels apòstols”, que consisteix en l’obertura d’unes petites finestretes i els ciutadans poden veure com els apòstols van passant i la figura de la mort, representada a través d’un esquelet estira de la corda i fa sonar una campaneta fins que passen els dotze apòstols que cessa aquesta activitat.

A més, existeix una anècdota molt curiosa en relació aquest rellotge ja que l’any 1987 es va trencar el fil que regula el moviment dels apòstols i aquests desfilaven sense parar més enllà de les hores en punt i la figura de la mort feia sonar la campaneta ininterrompudament. Davant aquest desajust va ser cridat al rellotger amb urgència per reparar aquesta situació, de totes maneres, els ciutadans de Praga van treure la seva pròpia conclusió, la figura de la mort representava als comunistes que per aquelles dates celebraven el seu congrés... casualitats de la vida... dos anys després va caure el règim comunista.

El barri jueu de Praga també és un indret de parada obligatòria, compta amb cinc sinagogues, entre les quals hi ha una sinagoga espanyola i un cementiri datat de mitjans del segle XV. Com l’espai que es va cedir als jueus per enterrar als seus morts era delimitat, davant la manca d’espai, els jueus van haver d’afegir diverses capes de terra, per aquest fet, consta que hi ha fins a vuit que capes d’enterrament, unes superposades a les altres.

El carrer de l'or, davant la casa on va viure Kafka i la següent imatge es correspon a la seva casa nadíua

Els amants de la lectura també tenen un seguit de punts especials a la ciutat que va veure néixer i créixer a l’autor praguenc per excel·lència: Frank Kafka. Algunes de les seves obres tenen com a teló de fons la ciutat de Praga i aquells que hem gaudit llegint obres mestres de Kafka com “El Castell” o també “Carta al pare”, és un autèntic plaer passejar per aquesta ciutat i constatar imatges que amb tota seguretat van inspirar a Kafka per escriure alguns dels profunds i nostàlgics fragments que aquest escriptor relatava en els seus llibres.

Fins aquí arriben les meves impressions i recomanacions que han sorgit gràcies a les meves vacances que enguany han tingut un accent europeu. Després d’aquesta setmana de transició, en la qual he aprofitat per anar incorporant-me mica en mica a la quotidianitat, comunicar-vos que avui oficialment poso punt i final al meu període estiuenc. Tanco un llibre i en començo ràpidament un altre ja que demà sense més preàmbuls començo un nou repte, en aquesta ocasió acadèmic, concretament 5è d’ADE i DRET...