En clau municipal (III)

Feia dies que tenia un deute amb els lectors d’aquest blog però l’excés de feina ha estat el culpable que posposes dia si i dia també la informació que avui us adjunto.

La setmana passada irrompia el naixement d’una nova formació política, Alternativa Vendrellenca. Aquest nou partit polític sorgeix de les arreles del col·lectiu juvenil la Trinxera i precisament un element diferenciador és la joventut dels membres integrants que formaran part de la llista. Les informacions periodístiques ens proporcionen la persona que encapçalarà Alternativa Vendrellenca, Rubén Suan, i ens breus dies descobrirem els noms que seguiran el cap de llista perquè la formació està acabant de perfilar alguns detalls.

Les pàgines de la premsa comarcal ens desvetllaven que Ciutadans el Partit de la Ciutadania no farà llista al Vendrell tot i que han confirmat la seva presència a Cunit, Calafell i Santa Oliva.

Esquerra Republicana de Catalunya del Vendrell confia amb Eladi Llop, persona que repetirà com a cap de llista per la formació independentista. Actualment compta amb un regidor a l’ajuntament del Vendrell i es va quedar a tan sols 80 vots d’aconseguir el segon. No obstant, la presentació d’Alternativa Vendrellenca crec que li posarà les coses un xic més difícils a ERC per aconseguir el regidor que van tenir a tocar de dits.

Convergència i Unió presentava en un sopar els candidats a les alcaldies de tots els municipis de la comarca, entre els quals no hi havia cap nova incorporació perquè tots ells són alcaldes a l’actualitat o ja van ser candidats a l’alcaldia en les passades eleccions. La veritat és que fa massa temps que veiem les mateixes cares en la formació nacionalista.

L’antítesis del continuisme i el conservadorisme que defineixen a CiU el trobem amb el Partit dels Socialsites de Catalunya perquè combina amb gran encert l’experiència però també obre la porta a la renovació. Aquest pensament es tradueix amb les noves incorporacions que el PSC del Vendrell efectua en les seva llista electoral: Albert Solè, Francesca Jordà i Montserrat Salvatierra.

D'esquerra a dreta: Montse Salvatierra, Albert Solé, Helena Arribas i Francesca Jordà

L’Albert Solé és una persona molt coneguda a la nostra vila per la seva implicació en el món musical, concretament en tot allò que fa rerefència a la figura del mestre Pau Casals perquè és un gran coneixedor del músic. L’Albert va dirigir durant vint-i-set anys el Cor-Orfeó Parroquial i actualment és cantaire i també ha estat president de l’Associació Musical Pau Casals i co-fundador de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, fa 21 anys. No hem d'oblidar que en la seva vessant política sempre ha estat present en totes les candidatures socialistes a l'alcaldia del Vendrell. Al costat de l’Albert trobem la Paquita, una dona compromesa en el món educatiu on és mestra a l’Escola Àngel Guimerà, tutora de l’aula d’acollida i ha participat en el Moviment de la Renovació Pedagògica del Baix Penedès. En darrer lloc, tenim a la Montse Salvatierra, una persona que representa el col·lectiu dels nouvinguts perquè fins no fa massa temps ella vivia a l’àrea metropolitana de Barcelona i va decidir canviar la ubicació de la seva residència i traslladar-se fins El Vendrell. A més, no em vull oblidar que ella és membre de “La Argentinita”, el grup de dones del Centre Cultural i Andalús García Lorca del Vendrell.

Tinc una pregunta per vostè

La petita pantalla està perdent el prestigi i el reconeixement que havia assolit amb el pas del temps perquè els espais televisius ponderen el morbo davant les interessants propostes que poden aportar quelcom innovador a l’espectador. Realment, es converteix en un esport de risc, canviar accidentalment a mitja tarda el canal de televisió perquè et pots trobar amb un programa insultant on els tertulians tan sols tenen per objecte iniciar una competició sense precesents per a veure qui s’enduu el premi que consisteix en poder pressumir de tenir una activa vida sentimental i sexual. Tot aquest panorama dessolador es remata amb un instrument molt famòs i generalitzat conegut popularment com el polígraf o la màquina detectora de les mentides.

Afortunadament, aquesta setmana una cadena de televisió pública inovava la seva oferta televisiva incorporant un original programa importat dels nostres veïns fransesos: Tinc una pregunta per vostè. El format del programa era impactant perquè no estem acostumats a veure cent persones en un plató escoltant detingudament les respostes que el president del govern adreçava a les preguntes que els assistents lliurement formulaven.

Voldria insistir en un aspecte que els més escèptics qüestionen o posen en entre dit quan afirmen que el president del govern coneixia de prop el contingut de totes les preguntes que al llarg de la nit es van realitzar. Els dies posterios a l’emisió del programa, altres espai televisius, cercaven la presència de les persones que van intervenir en l’espai televisiu interpelant al president del govern i tots ells reconeixien la llibertat d’actuació i de plantejament a l’hora d’elaborar la pregunta.

El conjunt de totes aquestes novetats ens va conduir a moltes persones a sentir una certa curiositat pel funcionament i el desenvolupament del programa. Els índexs d’audiència així ho demostren perquè els experts reconeixen que un share entorn del 30% és realment molt satisfactori. A més, hem de tenir en compte que no es tractava d’un programa de la premsa rosa sinó que al llarg de dues hores d’emisió es van abordar una diversitat de temes, el terrorisme, la justícia, la vivenda, l’evolució de l’economia, l’agricultura, els autònoms, els joves... entre molts altres.

A vegades, tenim la sensació que els aspectes relacionats amb l’actualitat més imperant del dia a dia de la vida quotidiana, aquells aspectes que els diaris inclouen a l’interior de les seves pàgines només els podem cercar en els telenotícies perquè la resta de la programació s’oblida d’ells. No obstant, el programa“Tinc una pregunta per vostè“ trenca els esquemes anteriors presentant-nos una línia renovada sobre la concepció de la política perquè aquesta s’acostuma a relacionar amb la pràctica dels molòlegs que pot arribar a caure dins els paràmetres de l’avorriment. No obstant, el dinamisme de les preguntes va evitar aquest fet i a més crec que no és valadí que el president del govern es trobés dempeus perquè donava un clima més distès al conjunt del programa.

El passat diumenge es celebrava el 50è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, una passa de gegant en el procés d’integració europea. Salvant les distàncies, a mesura que avançava el programa“ Tinc una pregunta per vostè“, pensava en la transformació social, política i econòmica que al nostre país ha tingut lloc gràcies a la Unió Europea. Potser només es tracta d‘un exemple insigníficant però penso que la possibilitat d’expressar les inquietuts que la ciutadania té al president del govern és una sana pràctica democràtica. Democràcia, una paraula desconeguda pels ciutadans del nostre país fa tot plegat un quart de segle, no hem de negar que Europa hi va col·laborar activament perquè en el nostre vocabulari s‘hi trobés present.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/03/07
Laia Gomis

La meteorologia és notícia

La moda primaveral ha arribat als aparadors de les botigues de roba, les peces de vestir confeccionades amb teles fresques dissenyades amb colors vius i alegres propis d’aquesta època de l’any es veuen apagades pels forts vents i la baixada de temperatures sobtades que han tingut lloc aquests darrers dies.

El calendari ens mostra que hem entrat “oficialment” a la primavera però si donem un cop d’ull ràpid a les persones que passegen pels carrers podrem apreciar que de facto no és així perquè les bufandes i els abrics després d’haver estat guardats en el fons de l’armari durant pràcticament tota la hivernada, a mitjans de març, els hem anat a cercar de nou.

No deixo de pensar en les contradiccions que provoquen aquests canvis de temps perquè si quan era el moment d’anar a comprar la roba d’hivern a mitjans de novembre ens feia angunia haver-nos d’emprovar jerseis de llana i pantalons de vellut a causa de les altes temperatures. Ara que m’havia decidit omplir l’armari de roba estiuenca de cara al bon temps se’m passen les ganes de fer-ho perquè la sensació de fred se m’ha posat dins el cos.

En aquest context hi ha un grup de professionals que veuen incrementada la feina que habitualment duen a terme perquè les columnes dels diaris, les tertúlies radiofòniques i televisives reclamen la seva presència cercant una explicació sobre aquest desgavell.

Estic parlant dels meteoròlegs, coneguts per la majoria de la població com els homes del temps tot i que no està de més destacar l’empenta que algunes dones demostren per esdevenir les dones del temps perquè durant massa anys han estat apartades d’aquesta professió considerada exclusivament pròpia dels homes.

Si bé és cert que el fet d’estudiar i analitzar detingudament els fenòmens atmosfèrics emprant una terminologia estranyíssima repleta de tecnicismes ens podria conduir a pensar que això només preocupa a uns quants els nostres esquemes es trenquen quan apreciem que succeeix just el contrari.

No hem d’oblidar la difícil tasca que suposa el fet de dur a terme una previsió més o menys encertada amb la realitat que ens trobarem l’endemà quan ens llevem o inclòs un parell de dies després. Ara bé, els ciutadans ens entossudim en criticar aferrissadament i a menysprear la difícil professió que els homes i les dones del temps realitzen. Tanmateix, són molts els que actuen en contra de les seves paraules perquè malgrat qüestionar les previsions meteorològiques resten atents en conèixer les mateixes.

No voldria acabar aquest escrit sense esmentar una celebració, avui es el dia mundial de la meteorologia. Precisament, aquesta setmana els diversos fenòmens meteorològics s’han convertit en els veritables protagonistes perquè la neu i les fortes ràfegues de vent volien recordar-nos a tots nosaltres una lliçó que tendim a oblidar. En nombroses ocasions, els éssers humans ens pensem que tot es troba sota les nostres mans però afortunadament la meteorologia no és manipulable per les persones i en ple segle XXI continua conservant la independència i la rebel·lia que sempre l’ha caracteritzat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/03/07
Laia Gomis

4 anys després, diem NO A LA GUERRA

Milions de ciutadans d'arreu del món vam sortir al carrer per manifestar-nos en contra la cruenta guerra que havia de tenir lloc a l'Iraq perquè Bush, Blair i Aznar havien decidit salvar el món sota el pretext de l'alliberament de la societat iraquina i de retruc acabar amb les armes de destrucció massiva que amenaçaven a l'estabilitat mundial. El resultat de tot plegat: les armes de destrucció no existien, Iraq viu immers en una guerra civil i 600.000 persones han mort com a conseqüència del conflicte bèl·lic...

Avui, aquells que ens van portar a la guerra es manifesten a Navarra i quan se'ls pregunta sobre la guerra d'Irak defugen de parlar de la mateixa al·legant que és "un assumpte ranci". Lamentable

Enmig del soroll

De nou, una setmana més el terrorisme torna a ser notícia. No sé el conjunt de la ciutadania però jo en començo a estar cansada. Sembla que en aquest país tot comenci i acabi amb el pres Iñaki de Juana Chaos i més enllà no hi hagi res més.

L’aprovació al Senat de la Llei d’Igualtat, un projecte ambiciós que persegueix la implantació al conjunt de la societat de tota una sèrie de mesures per contribuir a la construcció d’una país en el qual la igualtat formal deixi pas a la igualtat real va passar totalment desapercebuda. El motiu d’aquest fet, els preparatius de la gran manifestació que la dreta més reaccionària i ultraconservadora ultimava perquè el dissabte 10 de març sortissin al carrer els ciutadans per cridar consignes en contra d’un govern escollit democràticament per la ciutadania.

No seré jo qui recrimini el doble joc que empren els organitzadors de les successives manifestacions perquè si anem uns anys endarrera podrem constatar com aquells que avui encapçalen les primeres files de les manifestacions i sostenen les pancartes amb un gran orgull eren els primers en desaprovar la inclusió d’aquest dret en el marc constitucional.

Tanmateix, estic profundament indignada davant l’escàs ressò mediàtic que ha rebut la presentació d’una iniciativa que el Ministeri d’Educació feia pública fa uns dies. Els crits dels manifestants i les imatges de les banderes espanyoles ocupant els carrers madrilenys eren mereixedors d’espais especials, nogensmenys un canvi estructural en el món universitari passava de puntetes pels informatius.

Mentre hi ha qui pretén desviar l’atenció vers un altre costat, els diversos ministeris que integren l’executiu encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero no deixen de treballar. Una bona mostra d’aquest fet és l’anunci de la concessió de préstecs sense interessos pels estudiants universitaris que vulguin dur a terme un postgrau. Si a simple vista aquesta notícia resulta molt atractiva pels estudiants encara ho és més quan descobrim quines són les condicions en les quals s’ha de retornar l’import del préstec que pot arribar als 22.000 €.

Els diners que l’estat ofereix al jove estudiant no s’hauran de retornar fins que no hagin passat dos anys de la concessió i a més, una vegada comenci a treballar i compti amb un sou superior als 22.000 € anuals, el triple del salari mínim interprofessional. No obstant, els avantatges tampoc acaben aquí perquè si passats quinze anys no s’ha obtingut la remuneració econòmica provenint de la renta del treball esmentada a les línies precedents aleshores el deute quedarà extingit.

Els intercanvis d’estudiants universitaris entre els països de la Unió Europea gaudeixen d’un fort impuls ja que aquesta partida pressupostària s’incrementa en un 800% passant dels ridículs 5,6 milions d’euros als 52 milions del present exercici.

Aquestes mesures ens permeten apreciar les prioritats reals que condueixen el dia a dia de la gestió del govern central que amb una gran discreció però eficàcia afronta els problemes que realment preocupen als ciutadans. Si bé és cert que s’allunya dels banys de masses i defuig del protagonisme no hem de permetre que el soroll eixordador amagui aquestes passes de gegant que dignifiquen enormement el món universitari espanyol.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 16/03/07
Laia Gomis

Sobre el Logis Penedès

La setmana passada em vaig fer ressò d’uns fets que van succeir en la primera visita institucional que el president Montilla realitzava a la nostra vila, El Vendrell. Un grup de manifestants en contra del CIM van escridassar la seva arribada a la Plaça Vella i el van rebre amb xiulets i crits insultants de l’estil xarnego, pallasso... Els membres de la Joventut Nacionalista de Catalunya van fer gala del seu mal gust combinat amb una manca de respecte brutal dirigint-se vers al President de la Generalitat per lliurar-li un diccionari català-castellà... actitud que no mereix ni ésser comentada.

La meva sorpresa va arribar quan la mateixa nit de la publicació de la reflexió Tret de sortida un gran nombre de persones dipositaven el seu comentari en aquest espai. El pas dels dies han donat lloc a disset comentaris respecte aquest assumpte. La gran majoria de les opinions suscitades s’oposaven a la contrucció del Logis Penedès i quan el divendres llegia la premsa comarcal vaig considerar oportú fer esment de tota una sèrie d’opinions contràries a les que vam tenir oportunitat de llegir amb anterioritat dins l’espai dels comentaris.

És per aquest motiu que recomano la lectura dels següents articles:

Els "nimbies" contra la Generalitat

Es coneixen com a "nimbies" aquelles persones que protesten, i s'oposen tant sí com no, a determinats equipaments públics quan són prop de casa seva, però ho troben bé si es fan lluny de la seva propietat. El nom bé de l'acrònim de la versió anglesa "not in my back yard" (NIMBY) que d'una manera inexplicablement orgullosa reivindiquen alguns.

El fenomen és prou conegut, i ha arribat inevitablement al país, com passa amb tot el que s'origina a l'Amèrica del Nord.

Fa pocs dies, uns quants d'aquests individus van considerar oportú boicotejar la visita institucional del President de la Generalitat a la població d'El Vendrell, sens dubte perquè consideraven que el dret democràtic a la llibertat d'expressió i de manifestació d'un centenar de "nimbies" havia de passar necessàriament per impedir que el President de la Generalitat elegit pel Parlament de Catalunya acomplís el programa de visita previst.

Fins aquí podríem considerar que ens trobem simplement davant un petit grup de ciutadans amb els valors democràtics capgirats, però la cosa es complica quan ens assabentem - i no ho ha desmentit ningú - que entre els "nimbies" hi eren abundants els afiliats a la JNC i a CiU.

Això planteja un altre problema. Potser es tracta de la decisió de no respectar els resultats parlamentaris? Potser es tracta de manifestar públic menyspreu al Molt Honorable President de la Generalitat perquè no és del seu partit? Potser es tracta de fer la competència als qui a Madrid treuen al carrer banderes carlines?

Article del Diputat Jordi Pedret publicat a e-noticies.

Amb tot el respecte, jo dic SI!

Els lamentables incidents que van provocar –amb motiu de la visita del President Montilla- els manifestants de la plataforma, que basa en una falsedat el seu crit de guerra, quan proclamen en pancartes crits i soroll el seu eslògan de: NO AL CIM!, m’ha mogut a no quedar-me callat davant d’aquells que creuen que els crits, els insults i la mala educació es un argument que pot aportar-los-hi la raó que no tenen, ni mai han tingut.

Deixant a part el mètode –al meu entendre, molt criticable- que utilitzen per a buscar el ressò mediàtic i el rendiment polític que pretenen treure’n algunes forces polítiques que s’hi amaguen darrera; la més descarada la de Convergència i Unió per la seva incoherència, vull deixar clar tot un seguit de precisions que cal que tothom sàpiga i que estic disposat a debatre amb qui ho vulgui fer de manera raonable si creu que en alguna cosa del que dic falto a la veritat:

La proposta que es presenta a l’actual govern no es la creació d’un CIM sinó la d’una plataforma logística. Això no representa, només un canvi de nom, sinó un canvi substancial respecte a la que es va presentar el 2003 promoguda sota el govern del President Pujol i que curiosament tenia la funció de port sec destinada a contenidors buits i campes de vehicles, aspecte que ja no es contempla en el nou projecte.

La nova proposta redueix notablement l’àmbit d’actuació, una de les queixes inicials sobre la seva extensió, que era en la proposta del govern de Pujol de 242 hectàrees i ara s’ha reduït a 185 i tenint en compte que l’actual contempla tota la viabilitat i els accessos i afectacions previstes i en el projecte anterior no es contemplava el viari exterior i altres afeccions. Per tant no es cert que la modificació proposada no sigui molt significativa. Ho es fins al punt que serà una de les zones d’activitat logística de dimensions més reduïdes de les que tenim al nostre entorn.

Respecte a les activitats que s’hi desenvoluparan el 90% de l’espai està destinat a operadors logístics i centres de distribució d’empreses i si això es així, dir que els únics llocs de treball que es crearan no seran llocs de treball qualificat, o és dir una mentida de manera conscient, o es demostra no tenir-ne ni idea de com funciona un operador logístic avui en dia.

El centre de logística és – a més d’una infrastructura necessària pel país- un centre generador de llocs de treball, que les estimacions del nou projecte concreten en uns 3.300 i que, per les seves característiques, són difícilment amenaçats per la deslocalitazió que tenen les activitats industrials clàssiques i que poden ser claus per les necessitats laborals de la comarca davant d’una situació previsible de descens de l’activitat constructiva en el nostre territori.La nova proposta preveu un nou accés a la autopista AP-7 a Banyeres del Penedès que millorarà substancialment la connectivitat de tota la comarca i un nou vial de connexió a la antiga N-340 que permeterà que tot el trànsit generat pel centre de logística no trepitgi ni un metre de les carreteres locals.

La ubicació del centre de logística pretén racionalitzar la implantació territorial d’aquesta activitat evitant el creixement no planificat de les implantacions logístiques que es donen ja al nostre territori i que provoquen, ja ara, congestió de carreteres per manca d’accessos a les vies d’alta capacitat i tanmateix mitigar l’impacte territorial i paisatgístic que s’està produint per arreu a més d’articular al seu entorn una oferta de serveis complementaris.

Aquestes, entre d’altres que no puc explicar per manca d’espai, son les raons que justifiquen la creació del centre i del qual jo en sóc fermament partidari.
Per una raó de patriotisme –si, no us estranyeu, aquells que en feu d’aquesta paraula un argument per a justificar el que no té cap justificació-. De patriotisme, perquè es una infrastructura que Catalunya necessita i perquè també la necessita la nostra comarca, malgrat el que diguin els dirigents del Consell Comarcal del Baix Penedès que no s’han distingit per altra cosa que per la seva inoperància.

Article del diputat Ernest Benito,publicat al Diari del Baix Penedès

Menyspreu a Montilla

L’equip humà que formem el Partit Socialista del Vendrell volem declarar la nostra indignació pels fets succeïts el passat dissabte 3 de març en motiu de la visita del President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, a la nostra vila.

En primer lloc ens dol profundament el menyspreu que van demostrar alguns dels representants legals de l’Ajuntament del Vendrell a la sala de Plens del Ajuntament, en la 1ª visita institucional que feia al Vendrell el President de Catalunya. En segon lloc, els manifestants no van saber aprofitar el dret de manifestar-se democràticament, van perdre una oportunitat de parlar i dialogar. Des del PSC pensem que una part dels manifestants no volien el diàleg, la barreja interessos polítics amb les JNC al capdavant enarborant la bandera NO FEM EL CIM, ens fa pensar una altra cosa. Qui va iniciar el CIM ?

Ens dóna la sensació que aquest acte amb els insults (xarnego, pallasso entre d’altres) que van patir les autoritats democràticament elegides ha posat de manifest les actituds intolerants i totalitàries d’una part del centenar de manifestants que van participar-hi.

Arribats a aquest punt, és hora de començar a reflexionar els possibles motius d’aquest comportament indigne, més propi de temps passats que no és necessari recordar. L’Estatut d’Autonomia defineix Catalunya com una comunitat de persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones que la configuren.

No voldríem acabar sense abans recordar que durant el mandat de Jordi Pujol com a President de la Generalitat de Catalunya, i quan aquest visitava l’Ajuntament de la nostra vila, els regidors del Partit Socialista, tot i quan estàvem a l’oposició, sempre vam mostrar el respecte que mereix el més alt representant de Catalunya. De fet, els nostres signes d’identitat sempre han estat promoure els valors de la llibertat, de la democràcia, de la igualtat, del pluralisme i de la cohesió social. Paraules i conceptes que certes persones sembla ser que han oblidat, a pesar de la tradició humanista de la nostra vila que ens aferma amb el compromís d’un nou ordre social pacífic i just.

Article publicat pel PSC del Vendrell

Comunicat del alcaldes del PSC al Baix Penedès

El Consell d’alcaldes de la comarca que es va celebrar dilluns, amb un únic punt de l’ordre del dia referit al Logis Penedès, va comptar amb l’absència dels alcaldes socialistes pels motius que tot seguit volem fer constar:

Primer: El president del Consell Comarcal va fer cas omís de les objeccions que els alcaldes socialistes ja li van expressar quan ell va manifestar la voluntat de convocar per la via ràpida un altre consell d’alcaldes –després d’haver-ne celebrat un d’ordinari feia pocs dies-, però en aquest cas monogràfic sobre el Logis Penedès. Se li va argumentar la inconveniència de fer pronunciaments abans de les eleccions sobre una qüestió que en cap cas és suceptible de ser resolta abans dels comicis. Per considerar que aquesta maniobra tenia tot el caire d’estratègia oportunista, els alcaldes socialistes no hem volgut entrar en aquest joc i encara més sabent que, d’aquí a dos mesos. El panorama polític potser un altre i el del consell comarcal també. Tanmateix, coneixent el posicionament de cadascú en aquesta matèria, es fa reiteratiu voler incidir en aquesta qüestió.

Segon: El procediment habitual és que els temes que han de ser debatuts en cadascun dels consells, passin abans per la comissió permanent d’alcaldes que acorden l’admissió, o no, dels temes. Logis Penedès no va ser sotmès a aquest protocol, no ha complert el tràmit previ i el mateix president, Benet Jané, ha estat curós en fer respectar en altres circumstàncies.

Tercer: Al descontent per les des consideracions abans esmentades s’uneix l’acte testimonial del condemna dels alcaldes socialistes del Baix Penedès, per les actituds incíviques, irrespectuoses i ofensives que es van viure al Vendrell amb motiu de la visita del president de la Generalitat, José Montilla, que va ser increpat per suposats membres de la Plataforma No fem el CIM.

Per aquestes consideracions exposades, els alcaldes socialistes van optar, cadascú en funció de les seves agendes, per assistir o no al Consell d’Alcaldes de la comarca.

Aquests són tots els documents que volia facilitar a les persones que llegeixen aquest espai perquè es puguin formar una opinió sòlida respecte aquest assumpte ja que així tenen l'oportunitat de conèixer de prop les opinions dels partidaris i dels detractors del Logis Penedès.

El fet de ser dona

Cinc de les sis alcaldesses del Baix Penedès

Durant les darreres setmanes els partits polítics han presentat públicament els candidats i les candidates que encapçalaran les llistes electorals en les properes eleccions municipals del 27 de maig. No obstant, hi ha diverses formacions que estan debatent i acabant de decidir el perfil més adequat per la persona que es convertirà en el número u de la llista però personalment crec que a nivell comarcal no hi haurà massa sorpreses.

En termes generals, les dones en el terreny polític no tenen un paper clau i rellevant, tot i que de manera lenta però progressiva es van trencant aquests carrinclons motlles. No fa massa dies que llegia en una crònica periodística una comparativa sorprenent: per cada alcaldessa hi ha sis alcaldes, una proporció desorbitada.

Afortunadament, aquesta generalització no s’acosta fidedignament amb el nostre entorn perquè precisament el Baix Penedès compta amb un total de sis alcaldesses per un total de catorze municipis, tan sols ens trobem a una passa de la paritat. No està de més citar que cinc alcaldesses pertanyen al PSC i tan sols una d’elles a CIU, fet que demostra la diferent sensibilitat que els partits polítics tenen en matèria d’igualtat, uns esmerçant molts esforços i considerant aquest assumpte com una qüestió prioritària, altres com a un fet menor.

Les alcaldesses, amb independència de la formació política que representen, sempre són objecte d’una crítica que s’estén més enllà dels àmbits i els termes polítics. El primer repte que han d’assumir és demostrar la seva professionalitat així com també les ganes i l’empenta per liderar un projecte de transformació pel seu municipi. Aquest requisit sempre es dóna per suposat en els homes que es dediquen a la política, en canvi, les dones han de demostrar contínuament aquest fet, perquè sempre hi ha el típic que planteja els seus dubtes.

Estic convençuda que tots en algun moment o altre hem escoltat comentaris que tan sols tenen per objecte l’aparença física de la màxima autoritat del govern local prescindint del afers polítics que comporten la gestió del dia a dia de la vida municipal. Molt comú és escoltar persones que critiquen la faldilla de l’alcaldessa perquè és massa curta, altres pensen que els pantalons que duu són ajustats, si el jersei té un escot pronunciat hi ha qui s’alarma i així podria enumerar una llarga llista sense fi. Aquestes són tan sols algunes expressions a tall d’exemple però seguint amb aquesta línia desitjaria abordar una qüestió que s’enduu el primer premi.

Una obsessió malaltissa és conèixer l’estat civil quan una dona ocupa l’alcaldia d’un municipi i si és possible anar més enllà cercant si té fills o no. Sincerament, per més voltes que hi dono no puc arribar a entendre com un aspecte que forma part de l’esfera privada com és la vida personal de l’alcaldessa desperti un interès tan elevat entre el conjunt de la ciutadania. En canvi, quan un home està al capdavant del consistori ningú formula aquest pregunta, ningú el critica si és solter, està casat o s’ha divorciat.

Les dones amb responsabilitat de govern es converteixen en el blanc perfecte per totes aquelles persones, homes i dones, que no han interioritzat l’enorme transformació que la nostra societat ha experimentat en els darrers anys. Precisament, el conjunt de la societat ha de treballar intensament per fer desaparèixer d’una vegada per totes els greuges comparatius i les situacions discriminatòries que es deriven dels mateixos.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/03/07
Laia Gomis

Nova pàgina web d'Helena Arribas

http://helena.municipals2007.cat

La candidata socialista a l'alcaldia del Vendrell, Helena Arribas Esteve, estrena una nova pàgina web. En aquests moments, la pàgina comença a prendre forma però a mesura que passin els dies s'anirà actualitzant incorporant noves informacions. Aquells que tingueu interès o simplement curiositat per descobrir aquest espai virtual, només cal que us adreceu a la direcció següent o cliqueu directament aquí: http://helena.municipals2007.cat

TRET DE SORTIDA

VISITA INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT JOSÉ MONTILLA AL VENDRELL

Dissabte 3 de març, José Montilla, president de la Generalitat arribava a la vila del Vendrell en visita oficial. No obstant, la normalitat que en principi s’hauria de derivar d’aquest esdeveniment es veia ininterrompuda per una manifestació realitzada pels opositors al Logis Penedès que rebien amb crits i xiulets al president Montilla. D'aquesta manera deixaven palesa la manca de respecte vers les institucions que tenen tots els participants de la mateixa manifestació. No està de més citar que entre els portadors de les gran pancartes podríem trobar diverses persones vinculades estretament amb Convergència i Unió així com també d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Desconec els motius que van originar dur a terme l’esmentada manifestació però puc pensar que entre molts dels objectius podem trobar aquell més evident, és a dir, sortir als mitjans de comunicació i així obtenir una quota de protagonisme que havien perdut arrel de les solitàries manifestacions que havien realitzat recentment els membres de la plataforma. Ara bé, no van fer posar nerviós al president ni tampoc l’equip de govern del consistori vendrellenc, perquè dins la mesura del possible van continuar amb la visita institucional.


PRESENTACIÓ HELENA ARRIBAS AMB JOSÉ MONTILLA

Al marge d’aquest fet, a les vuit del vespre, el restaurant Quatre de Vuit quedava petit davant la nombrosa assistència de persones que volien recolzar la candidata socialista a l’alcaldia del Vendrell, Helena Arribas. Nombrosos vendrellencs i vendrellenques acudien a l’acte de presentació de la candidata però també es desplaçaven fins el nostre municipi l'únic alcalde socialista acompanyat de totes les alcaldesses del Baix Penedès, el delegat del govern la Generalitat de Catalunya al camp de Tarragona, Xavier Sabaté, el subdelegat del govern, Joan Maria Abelló, els diputats al Congrés, Ernest Benito i Francesc Vallès, els senadors Ramon Aleu i MªJosé Elices, entre moltes altres autoritats que estic segura que estaven present però m’oblido.

La presentació va anar a càrrec del Martí Carnicer, actual secretari general d’economia i finances i l’Helena Arribas va prendre el relleu exposant-nos la feina feta fins el dia d’avui, recordant-nos també que aquests quatre anys no han estat gens fàcils. Tanmateix, el 86% del programa electoral a aquestes alçades es troba complert i els assumptes que queden pendents de realització es deuen a grans obres o infrastructures que van més enllà d’una legislatura.

José Montilla va voler estar present a l’acte del Vendrell per recolzar a l’Helena Arribas i es va mostrar convençut del triomf de la nostra candidata. Al llarg de la seva intervenció va afirmar que els socialistes som una força municipalista que ens prenem seriosament el repte d’afrontar unes eleccions municipals abordant-les com a úniques, sense tractar-les com una segona volta de les autnòmiques, com fan alguns.


SOPAR AMB ELS CAPS DE LLISTA SOCIALISTES AL BAIX PENEDÈS

Després d’aquesta exitosa festa de presentació de la candidata socialista a l’alcaldia del Vendrell, la nit continuava a Calafell. Un sopar de presentació dels caps de llista socialistes del Baix Penedès era la nova cita, no em vaig perdre l’oportunitat de poder recolzar a les futures alcaldesses i també alcaldes baixpenedesencs. A més, els companys i companyes de tota la comarca m’havien demanat si volia conduir la presentació, una petició que vaig rebre molt il·lusionada per la confiança que tots ells em van dipositar però a la vegada una gran por m’envaïa quan vaig conèixer que havia de parlar davant de més de cinc-centes persones. Al principi, els nervis i la veu tremolosa van estar presents però al cap d’una estoneta m’hi sentia molt a gust.

Voldria acabar aquest escrit amb unes paraules que vaig pronunciar anit: Estic convençuda que El projecte socialista al Baix Penedès compta amb els millors candidats i candidates!!!

Vells fantasmes

Les noves tecnologies em permeten que a mitja nit, una estona abans d’anar a dormir, pugui llegir amb tot deteniment la premsa que l’endemà estarà disponible a tots els prestatges de les papereries i quioscs. Aquesta és una pràctica habitual i comú que realitzo perquè així conec les darreres novetats informatives i quan em llevo ja estic ben informada per poder afrontar els reptes que sorgiran al llarg del dia.

La meva sorpresa apareix quan entre les notícies trobo mig amagada una petita columna que informa sobre la imminent votació que tindrà lloc al Congrés dels Diputats el dimarts al llarg de la sessió plenària. Fins aquí, la notícia no desperta cap interès ni tampoc cap atracció des del punt de vista informatiu perquè precisament aquesta és una de les tasques comuns que duu a terme la Cambra Baixa.

No obstant, quan descobreixo que és tracta d’una iniciativa popular m’estranyo profundament perquè aquesta és una via poc emprada en el dia a dia de la cambra ja que normalment l’activitat legislativa arriba de la mà del govern o bé dels grups parlamentaris. No obstant, a aquestes alçades no està de més recordar que hi ha un tret definidor i característic de la iniciativa legislativa popular que és les 500.000 signatures que s’han de presentar al costat del projecte legislatiu.

L’objectiu de la iniciativa legislativa popular és precisament aturar el rellotge i en comptes de donar-li corda per seguir cap endavant, desitja retrocedir en el temps. Sense entrar en el fons de la qüestió sembla força absurd fer un pas endarrera en comptes de continuar mirant el futur amb esperança i il·lusió. Concretament, el text proposa la modificació del codi civil en matèria de matrimoni, cercant una redacció esbiaixada del terme matrimoni que tan sols contemplés el matrimoni com la unió entre un home i una dona. A més, la iniciativa va més enllà reformant l’article en el qual es parlava d’adopcions, exposant que només una persona pot ésser adoptada pel marit i la muller, excloent la possibilitat de les adopcions realitzades per parelles homosexuals.

Afortunadament, la iniciativa va ser rebutjada per una àmplia majoria però aquest fet no amaga la meva sorpresa. Estava completament convençuda que després de l’aprovació de la llei que permetia el matrimoni a les persones homosexuals, aquesta qüestió no seria objecte de noves crítiques perquè aquells que van votar-hi en contra (fonamentalment el Partit Popular però no vull oblidar el no d’Unió Democràtica de Catalunya) començaven a adherir-se fent ús de l’esmentada llei. Demostrant que el caos que vaticinaven era només fruit de la seva imaginació, i d’aquesta manera reproduïen els paràmetres calcats de l’oposició frontal que ja als anys noranta van demostrar vers la llei del divorci.

En nom de la família, els sectors més conservadors del nostre país acompanyats del bracet de l’Església Catòlica van començar a ocupar carrers i places a mitjans de l’any 2005 amb la finalitat de pressionar a l’executiu socialista. En aquella època no van aconseguir-ho però ells no perden l’esperança perquè aquesta actitud és la que els porta setmana si i setmana també a convocar una manifestació. El motiu de la mateixa oscil·la al llarg del temps, recordem que en els seus orígens va ser la Llei d’Educació, posteriorment va arribar l’oposició frontal vers el matrimoni entre les persones del mateix sexe, durant la treva d’ETA les manifestacions no van cessar, després de l’atemptat a la T4 de Barajas s’ha intensificat les mateixes fins arribar a l’última que consistia en una protesta davant una resolució judicial, la propera.....en breu la convocaran.

Els membres del Partit Popular són incapaços de presentar-se davant el conjunt de la ciutadania com una força política alternativa a l’actual equip de govern que compta amb un projecte innovador. La causa d’aquest fet és la posició en la qual es troben instal·lats tots els seus principals dirigents, a la trinxera, esperant que el govern de Zapatero digui quelcom i així ells ràpidament expressin el contrari, alarmant del desastre imminent que està a punt d’arribar per culpa de Zapatero. Totes aquestes actuacions pròpies del joc dels disbarats només tenen una explicació, als membres del Partit Popular els persegueixen els vells fantasmes...

Redacció original de l'article publicat al Diari del Baix Penedès, 02/03/07, el qual una vegada ha estat publicat ha perdut el sentit original que li havia donat perquè a banda de canviar-me el títol han eliminat la darrera frase que conté un pes important del conjunt de l'article. En aquest espai he decidit publicar el meu text original, el qual difereix d'aquell que podeu llegir al diari.

Laia Gomis