divendres, de març 23, 2007

La meteorologia és notícia

La moda primaveral ha arribat als aparadors de les botigues de roba, les peces de vestir confeccionades amb teles fresques dissenyades amb colors vius i alegres propis d’aquesta època de l’any es veuen apagades pels forts vents i la baixada de temperatures sobtades que han tingut lloc aquests darrers dies.

El calendari ens mostra que hem entrat “oficialment” a la primavera però si donem un cop d’ull ràpid a les persones que passegen pels carrers podrem apreciar que de facto no és així perquè les bufandes i els abrics després d’haver estat guardats en el fons de l’armari durant pràcticament tota la hivernada, a mitjans de març, els hem anat a cercar de nou.

No deixo de pensar en les contradiccions que provoquen aquests canvis de temps perquè si quan era el moment d’anar a comprar la roba d’hivern a mitjans de novembre ens feia angunia haver-nos d’emprovar jerseis de llana i pantalons de vellut a causa de les altes temperatures. Ara que m’havia decidit omplir l’armari de roba estiuenca de cara al bon temps se’m passen les ganes de fer-ho perquè la sensació de fred se m’ha posat dins el cos.

En aquest context hi ha un grup de professionals que veuen incrementada la feina que habitualment duen a terme perquè les columnes dels diaris, les tertúlies radiofòniques i televisives reclamen la seva presència cercant una explicació sobre aquest desgavell.

Estic parlant dels meteoròlegs, coneguts per la majoria de la població com els homes del temps tot i que no està de més destacar l’empenta que algunes dones demostren per esdevenir les dones del temps perquè durant massa anys han estat apartades d’aquesta professió considerada exclusivament pròpia dels homes.

Si bé és cert que el fet d’estudiar i analitzar detingudament els fenòmens atmosfèrics emprant una terminologia estranyíssima repleta de tecnicismes ens podria conduir a pensar que això només preocupa a uns quants els nostres esquemes es trenquen quan apreciem que succeeix just el contrari.

No hem d’oblidar la difícil tasca que suposa el fet de dur a terme una previsió més o menys encertada amb la realitat que ens trobarem l’endemà quan ens llevem o inclòs un parell de dies després. Ara bé, els ciutadans ens entossudim en criticar aferrissadament i a menysprear la difícil professió que els homes i les dones del temps realitzen. Tanmateix, són molts els que actuen en contra de les seves paraules perquè malgrat qüestionar les previsions meteorològiques resten atents en conèixer les mateixes.

No voldria acabar aquest escrit sense esmentar una celebració, avui es el dia mundial de la meteorologia. Precisament, aquesta setmana els diversos fenòmens meteorològics s’han convertit en els veritables protagonistes perquè la neu i les fortes ràfegues de vent volien recordar-nos a tots nosaltres una lliçó que tendim a oblidar. En nombroses ocasions, els éssers humans ens pensem que tot es troba sota les nostres mans però afortunadament la meteorologia no és manipulable per les persones i en ple segle XXI continua conservant la independència i la rebel·lia que sempre l’ha caracteritzat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/03/07
Laia Gomis

6 Comments:

At 12:51 p. m., Anonymous Anònim said...

Això és un article o una conversa d'ascensor??

 
At 7:21 p. m., Blogger Laia Gomis said...

La teva pregunta té la resposta al final de l’escrit on s’exposa explícitament que es tracta d’un article publicat al Diari del Baix Penedès. De totes maneres m’agradaria fer un petit incís perquè potser desconeixes que la secció del diari en la qual publico l’artcle setmana rere setmana rep el nom de Vox Populi, per tant, hi ha ocasions que parlo de terrorisme, altres del dia internacional de la dona i aquesta dels fenòmens meteorològics perquè al meu entendre aquests són afers i assumptes que poden tenir algun interès pel conjunt de la ciutadania.

 
At 11:24 p. m., Anonymous Anònim said...

Sóc el del comentari anterior i agraeixo la teva explicació. És veritat que la meteorologia té interès per a gairebé tothom (també per a mi)i que el meu petit comentari va ser, diguem-ne, precipitat i potser alguna cosa més. A més la foto és preciosa. Xavier.

 
At 11:18 p. m., Anonymous lLUIS said...

L'article és molt bo, però la fotografia és magnífica.

 
At 12:33 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Ànònim, rectificar sempre és de savis i et felicito perquè normalment aquesta pràctica no s'acostuma a dur a terme i encara menys a reconèixer-ho públicament.

Gràcies lluís pel teu comentari, trobar persones que et feliciten pels teus escrits sempre resulta reconfortant i t'anima a seguir per aquest camí tot i que he de reconèixer que les crítiques formulades des del respecte sempre procuro escoltar-les com al llarg d'aquest blog queda palès perquè sincerament penso que contribueixen a millorar la qualitat dels escrits.

Cordialment,

Laia

 
At 7:06 p. m., Anonymous Xavi said...

Som uns soberbis perquè ens pensem que podem dominar la natura i fem embassaments, canalitzem rieres i envaim la llera dels rius, però la natura és forta i cruel i sempre ens venç.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home