Enmig del soroll

De nou, una setmana més el terrorisme torna a ser notícia. No sé el conjunt de la ciutadania però jo en començo a estar cansada. Sembla que en aquest país tot comenci i acabi amb el pres Iñaki de Juana Chaos i més enllà no hi hagi res més.

L’aprovació al Senat de la Llei d’Igualtat, un projecte ambiciós que persegueix la implantació al conjunt de la societat de tota una sèrie de mesures per contribuir a la construcció d’una país en el qual la igualtat formal deixi pas a la igualtat real va passar totalment desapercebuda. El motiu d’aquest fet, els preparatius de la gran manifestació que la dreta més reaccionària i ultraconservadora ultimava perquè el dissabte 10 de març sortissin al carrer els ciutadans per cridar consignes en contra d’un govern escollit democràticament per la ciutadania.

No seré jo qui recrimini el doble joc que empren els organitzadors de les successives manifestacions perquè si anem uns anys endarrera podrem constatar com aquells que avui encapçalen les primeres files de les manifestacions i sostenen les pancartes amb un gran orgull eren els primers en desaprovar la inclusió d’aquest dret en el marc constitucional.

Tanmateix, estic profundament indignada davant l’escàs ressò mediàtic que ha rebut la presentació d’una iniciativa que el Ministeri d’Educació feia pública fa uns dies. Els crits dels manifestants i les imatges de les banderes espanyoles ocupant els carrers madrilenys eren mereixedors d’espais especials, nogensmenys un canvi estructural en el món universitari passava de puntetes pels informatius.

Mentre hi ha qui pretén desviar l’atenció vers un altre costat, els diversos ministeris que integren l’executiu encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero no deixen de treballar. Una bona mostra d’aquest fet és l’anunci de la concessió de préstecs sense interessos pels estudiants universitaris que vulguin dur a terme un postgrau. Si a simple vista aquesta notícia resulta molt atractiva pels estudiants encara ho és més quan descobrim quines són les condicions en les quals s’ha de retornar l’import del préstec que pot arribar als 22.000 €.

Els diners que l’estat ofereix al jove estudiant no s’hauran de retornar fins que no hagin passat dos anys de la concessió i a més, una vegada comenci a treballar i compti amb un sou superior als 22.000 € anuals, el triple del salari mínim interprofessional. No obstant, els avantatges tampoc acaben aquí perquè si passats quinze anys no s’ha obtingut la remuneració econòmica provenint de la renta del treball esmentada a les línies precedents aleshores el deute quedarà extingit.

Els intercanvis d’estudiants universitaris entre els països de la Unió Europea gaudeixen d’un fort impuls ja que aquesta partida pressupostària s’incrementa en un 800% passant dels ridículs 5,6 milions d’euros als 52 milions del present exercici.

Aquestes mesures ens permeten apreciar les prioritats reals que condueixen el dia a dia de la gestió del govern central que amb una gran discreció però eficàcia afronta els problemes que realment preocupen als ciutadans. Si bé és cert que s’allunya dels banys de masses i defuig del protagonisme no hem de permetre que el soroll eixordador amagui aquestes passes de gegant que dignifiquen enormement el món universitari espanyol.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 16/03/07
Laia Gomis