divendres, de març 09, 2007

El fet de ser dona

Cinc de les sis alcaldesses del Baix Penedès

Durant les darreres setmanes els partits polítics han presentat públicament els candidats i les candidates que encapçalaran les llistes electorals en les properes eleccions municipals del 27 de maig. No obstant, hi ha diverses formacions que estan debatent i acabant de decidir el perfil més adequat per la persona que es convertirà en el número u de la llista però personalment crec que a nivell comarcal no hi haurà massa sorpreses.

En termes generals, les dones en el terreny polític no tenen un paper clau i rellevant, tot i que de manera lenta però progressiva es van trencant aquests carrinclons motlles. No fa massa dies que llegia en una crònica periodística una comparativa sorprenent: per cada alcaldessa hi ha sis alcaldes, una proporció desorbitada.

Afortunadament, aquesta generalització no s’acosta fidedignament amb el nostre entorn perquè precisament el Baix Penedès compta amb un total de sis alcaldesses per un total de catorze municipis, tan sols ens trobem a una passa de la paritat. No està de més citar que cinc alcaldesses pertanyen al PSC i tan sols una d’elles a CIU, fet que demostra la diferent sensibilitat que els partits polítics tenen en matèria d’igualtat, uns esmerçant molts esforços i considerant aquest assumpte com una qüestió prioritària, altres com a un fet menor.

Les alcaldesses, amb independència de la formació política que representen, sempre són objecte d’una crítica que s’estén més enllà dels àmbits i els termes polítics. El primer repte que han d’assumir és demostrar la seva professionalitat així com també les ganes i l’empenta per liderar un projecte de transformació pel seu municipi. Aquest requisit sempre es dóna per suposat en els homes que es dediquen a la política, en canvi, les dones han de demostrar contínuament aquest fet, perquè sempre hi ha el típic que planteja els seus dubtes.

Estic convençuda que tots en algun moment o altre hem escoltat comentaris que tan sols tenen per objecte l’aparença física de la màxima autoritat del govern local prescindint del afers polítics que comporten la gestió del dia a dia de la vida municipal. Molt comú és escoltar persones que critiquen la faldilla de l’alcaldessa perquè és massa curta, altres pensen que els pantalons que duu són ajustats, si el jersei té un escot pronunciat hi ha qui s’alarma i així podria enumerar una llarga llista sense fi. Aquestes són tan sols algunes expressions a tall d’exemple però seguint amb aquesta línia desitjaria abordar una qüestió que s’enduu el primer premi.

Una obsessió malaltissa és conèixer l’estat civil quan una dona ocupa l’alcaldia d’un municipi i si és possible anar més enllà cercant si té fills o no. Sincerament, per més voltes que hi dono no puc arribar a entendre com un aspecte que forma part de l’esfera privada com és la vida personal de l’alcaldessa desperti un interès tan elevat entre el conjunt de la ciutadania. En canvi, quan un home està al capdavant del consistori ningú formula aquest pregunta, ningú el critica si és solter, està casat o s’ha divorciat.

Les dones amb responsabilitat de govern es converteixen en el blanc perfecte per totes aquelles persones, homes i dones, que no han interioritzat l’enorme transformació que la nostra societat ha experimentat en els darrers anys. Precisament, el conjunt de la societat ha de treballar intensament per fer desaparèixer d’una vegada per totes els greuges comparatius i les situacions discriminatòries que es deriven dels mateixos.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/03/07
Laia Gomis

4 Comments:

At 3:49 p. m., Blogger La utopía said...

No puc estar més d'acord, és evident que en aquesta societat pesisteixen determinats valors masclistes.
És vergonyós com les dones s'han de sotmetre a crítiques que no són polítiques: estat civil, manera de vestir, fills o no... en fi tonteries.
Ser dona,per desgràcia, segueix sent difícil per això és necessari que les que de debó creieu en la igualtat seguiu lluitant i no dubteu que sempre tindreu el suport de molts de nosaltres.
Endavant

 
At 6:23 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Tant os costa a les dones competir en igualtat politicament , que constantment apel-leu al fet se der dona per conseguir redits electorals?, aixó de les llistes , pot fer que baixi el nivell, i que homes preparats quedin fora de llistes.

 
At 7:26 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Utopia moltes gràcies pel recolzament que es desprenen de les teves paraules. No sé la resta de dones però us puc assegurar que la persona que escriu aquestes ratlles és una lluitadora infatigable i mai apel•laré al simple fet que es deriva de la condició de ser dona per ocupar un càrrec de responsabilitat perquè la gran majoria de dones amb càrrecs a les seves mans a banda de ser dones són unes grans professionals, no ho oblidem.

Garmir, empres el recurs fàcil criticant que els homes preparats es quedaran fora de les llistes. No només no comparteixo aquesta conclusió sinó que m'atreviria a dir que no és certa. Quantes dones s'han quedat fora d'assumir reptes importants tan el mon polític com l’àmbit empresarial durant tants anys??? Les desigualtats continuen existint per molt que es vulgui amagar o maquillar la realitat i és per aquest motiu que dono la benvinguda a la Llei d’Igualtat, una aposta ferma i decidida perquè tots plegats puguem viure en una societat més igualitària

 
At 4:11 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Laia, si jo totalment crec que tens raó en moltes de les coses que dius, jo només feia una matització, peró es clar que estic a favor de que les dones tinguin carrecs de responsabilitat.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home