Encegament

L’obsessió no acostuma a ser una bona aliada, més aviat, provoca nombrosos ensurts. No obstant, hi ha qui desatenent aquesta realitat desitjaria canviar les preocupacions dels ciutadans aprofitant l’avinentesa de comptar amb un gran nombre de fidels.

Tanmateix, tots plegats som coneixedors de la difícil situació econòmica en la qual ens trobem immersos, d’una manera o d’una altra, tots ens veiem afectats per la crisi econòmica i de la mà de la mateixa es presenta la gran amenaça que suposa per a l’estabilitat d’un pais com és el creixement de l’atur.

Ara bé, pels grans prelats catòlics del nostre país, aquestes qüestions que es troben en boca d’experts economistes, analistes mundials i que també porten de cap a inversors, empresaris, politics i ciutadans de peu no tenen major transcendència.

En el fons, estic convençuda que els membres de la jerarquia eclesiàstica deuen pensar que ells son els únics posseïdors de la veritat i tots plegats anem contracorrent. No obstant, aquells que porten un rumb oposat són tots aquell que pronuncien alegrement atrocitats de la magnitud següent:

“L’avortament i l’eutanàsia són una manifestació més profunda que l’atur o la recessió econòmica” una afirmació pronunciada pel gran cardenal i arquebisbe madrileny Rouco Varela que aprofitant una cerimònia pronunciada davant 80.000 persones va aportar la seva visió particular en comptes de deleitar als creients amb la paraula de Déu.

A més, la missa es va celebrar a la madrilenya plaça de Colon i lluny de les expecatives del organitzadors que es trobaven al voltant del mig milers de congregats es van haver de conformar amb les 80.000 persones assistents. No obstant, el cost d’aquesta iniciativa va superar d’escreix mig milió d’euros. Una quantitat que bisbes i capellans deuen menystenir però que si realment els preocupessin els problemes quotidians dels ciutadans haguessin hagut de celebrar aquesta missa en un altre indret i destinar els diners a altres finalitats per tal de contribuir a pal·liar la difícil situació en la qual es troben immerses molts famílies.

Tanmateix, si les atrocitats verbals pronunciades per l’Arquebisbe Rouco Varela no fossin suficient, l’arquebisbe d’Alcalà d’Henares també va delitar a l’opinió pública afirmant que les morts fruït de la violència de gènere entre les parelles de fet eren més nombroses que no pas aquelles que tenien lloc en el si de matrimonis catòlics.

Una vegada més ens trobem davant una falsedat imperdonable perquè avui en dia la documentació permet revocar en tan sols qüestions de minuts afirmacions pronunciades alegrement. A més, abans de parlar de qüestions tan sensibles com són les esmentades a les línies precedents caldria una major informació. En comptes d’unir forces i treballar conjuntament per posar fi a una lacra com és la violència de gènere des de la jerarquia eclesiàstica s’instal·len en el perillós joc d’otorgar responsabilitats als aliens a les seves pràctiques.

Pensava que l’arribada del nou any provocaria un clima més distès, harmoniós i tranquil pel conjunt dels membres de la jerarquia eclesiàstica però només en els primers dies de l’any hem pogut constatar com l’actitud hostil mantinguda durant l’any 2010 dissortadament persisteix.

Article publicat al diari del Baix Penedès,

Laia Gomis