diumenge, de desembre 05, 2010

Un cop molt dur


Diumenge a la nit es van desvetllar totes les incògnites i les incerteses. La tendència que havien marcat les successives enquestes realitzades al llarg de la campanya electoral es confirmaven i el triomf de la federació nacionalista es convertia en una realitat fefaent.

Una notícia que feia dies que circulava i malgrat que per a molts era una veritable evidència em resistia a mentalitzar-me de la derrota electoral socialista. No obstant, els ciutadans amb el seu vot van deixar palès quina seria la composició del Parlament de la novena legislatura. La bancada de CiU estarà formada per seixanta-dos diputats, després el seguirà el PSC amb vint-i-vuit, acte seguit el PP que tindrà divuit diputats convertint-se en la tercera força política de Catalunya i desvancant a ERC al quart lloc amb deu diputats, el mateix nombre d’escons que té ICV-EUiA. En darrer lloc trobem els quatre diputats de Solidaritat Catalana i els tres diputats restants per completar els cent trenta-cinc escons que integren el Parlament van cap a Ciutadans. En aquest sentit, el grup mixt, estarà integrat per l’amalgama plural i diversa que suposen dues antítesis com són Solidaritat Catalana i Ciutadans.

Tanmateix, en aquesta campanya electoral Plataforma per Catalunya tenia coll avall ser part del proper Parlament de Catalunya. Un fet que van repetir fins a la sacietat durant tota la campanya electoral però els electors els han deixat fora de la cambra catalana. Així que la projecció mediàtica que alguns desitjaven no ha tingut lloc i els moviments estratègics que el cap de llista de PxC del Vendrell va realitzar per esdevenir parlamentari anant de número dos de la candidatura de Barcelona de PxC no han obtingut el resultat desitjat.

Els resultats electorals no han passat inadvertits i des de la mateixa nit del diumenge s’han succeït diverses dimissions. D’una banda, l’actual President de la Generalitat reconeixent des del primer moment l’enfonsament socialista anunciava que no optaria a la reelecció de la primera secretaria del Partit i un dia més tard exposava que no recolliria l’acta de diputat. Un fet que personalment l’honora, lluny d’aferrar-se a la cadira, des del realisme decideix obrir un procés de reflexió. A mitjans de setmana, el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach anunciava que posava punt i final a la seva carrera política i el cap de llista d’ERC, Joan Puigcercós, posava el seu càrrec a disposició del seu partit.

En aquests moments, amb els resultats electorals a les mans, convé aturar-nos i pensar detingudament. Una reflexió que ha de ser compartida per tots els partits que van patir un retrocés electoral però considero que des de les files del PSC cal analitzar amb major abast i deteniment el perquè de tot plegat.

No podem caure en l’error d’atribuir la responsabilitat de la derrota a elements conjunturals sinó que aposto per anar fins al moll de l’os i replantejar-nos tota una sèrie de qüestions. En cap moment em refereixo als nostres principis i valors, aquestos segueixen dempeus i personalment em sento hereva de les llavors plantades per Joan Reventós o el propi Pep Jai

Ara bé, no cal negar l’evidència i el resultat electoral obtingut diumenge ha estat un cop molt dur pel conjunt dels socialistes però ara és el moment. Encara estem a temps de no perdre el rumb i desconnectar del ritme i el camí que dia a dia marca el conjunt de la ciutadania. Dels errors n’hem d’aprendre i així extreure una lliçó que ens permeti exposar des de la senzillesa i claredat, abandonant les mitges tintes i els embuts quina és l’essència del projecte socialista


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/12/10

Laia Gomis

5 Comments:

At 3:45 a. m., Anonymous Anònim said...

Fas pena, els teus escrits son purs pamflets sense cap mena de collita pròpia.

 
At 12:18 a. m., Anonymous Anònim said...

ets realment patètica...un exemple d'on esteu els vostres avui dia...

 
At 11:39 a. m., Anonymous Anònim said...

Quina pena que hem fan aquestos que darrere l'anonimat, et recriminen que tu posis lletra als teus pensaments, o no, i que?.
En un país "demócrata", "lliure" i "láic", NO es pot fer això.
Doncs apa tornem, a las barricadas, PATETICS ho son aquells que per INTOL.LERANTS, nomès saben que insultar.
APA a ..... jajajaj

 
At 5:34 a. m., Anonymous Anònim said...

Disculpa anònim tres però es que realment el que diuen és ben cert. Els escrits de la xicota aquesta son de pati d'escola, afirmant la tesis de partit gairabé fins l'empalagament més extrem. I aquesta estudia econòmiques o dret? potser va al parvulari.

Cupero dolent.

Potser preferia quan ballava la sardana a la guardia civil. Vaja vull dir que li ballava a "algún guàrdia civil"

Visca Catalunya lliure, llibertat que els "demòcrates" prohibeixen al parlament espanyol.

 
At 12:23 a. m., Anonymous Anònim said...

Davant aquests resultats, només desitjo que Catalunya mai més torni a haver-hi cap govern del PSC, perquè se suposa que després de 8 anys d'un govern "d'esquerres" hi hauria d'haver molts serveis socials i benestar, i només hi ha el deute públic més alt de la història. Fins i tot els intel·lectuals com el Maragall ja han llençat a la brossa el carnet de "socialista" des de fa anys. Catalunya ha de ser governada per partits catalans i no per criades del ZP.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home