L’economia a les aules

Els dies previs a l’inici de les vacances nadalenques són jornades maratonianes en moltes escoles i instituts. Durant aquests mesos els alumnes han anat adquirint nous coneixements i s’han anat examinant de les diverses matèries que omplen el seu expedient acadèmic. Ara, arriba el moment de saber quin ha estat el resultat de l’esforç i la dedicació que per naturalesa es presumeix en tots els estudiants i que es materialitzarà amb el lliurement de les notes del primer trimestre del curs.

No obstant, més enllà del caràcter positiu o negatiu de les mateixes, hi ha una qüestió que penso que seria interessant d’abordar. Els nostres estudiants cursen les assignatures clàssiques: llengües, matemàtiques, història, física, química...Ara bé cal reconèixer que en els darrers anys es va introduir una nova assignatura: Educació per a la Ciutadania. Una aposta valenta i decidida que el govern encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero va realitzar per tal de que els estudiants analitzessin de prop qüestions tan importants i transcendental com els drets humans o la pròpia democràcia. No està de més, recordar la gran polèmica que es va suscitar entorn la incorporació d’aquesta assignatura a les escoles, especialment des dels sectors més conservadors es va posar el crit al cel tergiversant l’essència d’aquesta assignatura.

Tanmateix, crec que aquest va ser un pas important però no estaria de més avançar en aquest camí modernitzador i afegir dins el currículum dels nostres estudiants una nova assignatura. En aquests moments de crisi econòmica, constatem com els termes relacionats amb el món de l’economia flueixen constantment en diversos àmbits i sectors. L’economia ha deixat de ser una qüestió reduïda als cercles tancats i concèntrics on tan sols els coneixedors d’aquesta matèria, els experts i els professionals s’atrevien a parlar de les qüestions relacionades amb el món econòmic.

Avui en dia, si prestem atenció ens adonarem que podem sentir parlar d’economia en el forn de pa, a la porta de l’escola, a la màquina del cafè o en el transport públic. A vegades es poden sentir opinions interessants i reflexions que convé recordar tot i que també s’ha de destacar que determinades lectures o interpretacions simplistes provoquen certs escarafalls.

En el fons, l’economia és una realitat que ens acompanyarà durant tota la nostra vida, en èpoques de creixement econòmic en sentirem a parlar poc però quan arriben les recessions aleshores aquesta matèria pren de nou un cert protagonisme ja que es converteix en el centre d’atenció. Així doncs, penso que si bé els estudiants han d’acreditar certs coneixements lingüístics i científics per obtenir l’ESO, entre aquests àmbits del coneixement crec que no estaria de més ampliar-los i afegir una realitat tan quotidiana com és l’economia.

Paraules com dipòsit, hipoteca, crèdit personal, plans de pensions, interès nominal o euríbor són només alguns exemples de termes econòmics que tots els ciutadans haurien de conèixer. Ara bé, potser ningú es planteja introduir una assignatura econòmica o financera a les nostres aules perquè aleshores tots els estudiants acabarien la formació obligatòria amb coneixements bàsics sobre una realitat que malgrat estar en ple segle XXI molts encara consideren que ha d’estar a l’abast d’uns pocs.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 18/12/09
Laia Gomis