Baetúria s'acomiada

L’excés de feina provoca que aquest espai no s’actualitzi amb la regularitat que desitjaria però des del primer dia que vaig obrir aquest bloc em vaig marcar la filosofia amb la qual emprendria aquest repte. Només escriuria sobre aquelles qüestions que personalment valoro com interessants i sobre les quals puc aportar una visió o percepció personal fonamentada a través del coneixement detingut i minuciós sobre la matèria. Descarto, escriure per obligació dia sí i dia també simplement per donar aparença de cara a la galeria que el bloc està actualitzat així com també defujo d’escriure alegrement sobre qüestions recurrents o buides de contingut.

Tot i això, diverses persones en els darrers dies, des de l’afecte que totes elles m’han demostrat m’han estirat de les orelles perquè no actualitzo el bloc. Els hi dono la raó i sincerament preferiria no haver de trencar el meu silenci amb una notícia que m’ha sobtat profundament.

Les xarxes socials tenen nombroses potencialitats i gràcies al facebook acabo de tenir coneixement d’una notícia que no m’ha deixat indiferent. Malgrat la proximitat d’un examen he decidit escriure quelcom al respecte perquè no volia deixar passar per alt un fet molt trist pel Vendrell. El grup de música Baetúria diu adéu.

La magnitud de la decisió presa ens porta a pensar que ha estat una qüestió meditada per tots els components del grup tot i que prefereixo deixar la porta entre oberta i pensar que en comptes d’un adéu definitiu es tracta d’un a reveure. No obstant, som molts els que hem convertit en nostres les lletres de les seves cançons i aquestes mai s’esvairan. Les lletres de Baetúria són veritables retrats de pensaments que en un moment o altre a tots ens han passat pel cap i en sentir-los, automàticament se’ns escapa un còmplice somriure o ens regalima galta avall alguna que altra llàgrima.

Escric aquestes paraules i m’acompanya sonant molt suau i fluixet el darrer disc de Baetúria, Sonotone. Aquest grup de música s’acomiada però les seves melodies sempre ens acompanyaran, us deixo amb un veritable clàssic de Baetúria, una cançó que des del primer moment que vaig escoltar em va captivar: Telephone.