divendres, de desembre 04, 2009

Jordi Solé Tura, en la nostra memòria


Divendres al migdia, darrers preparatius per iniciar un pont i de sobte m’arriba un missatge al mòbil. Aquest és un fet habitual i recorrent, no m’hauria d’extranyar però el contingut del missatge em provoca un esglai. Un bon amic em fa saber que Jordi Solé Tura ha mort, dos dies abans que la nostra carta magna compleixi 31 anys, un dels pares de la Constitució ens ha deixat.

Una persona senzilla i humil, una peça clau en la transició democràtica del nostre país. El seu compromís polític el va portar primer a les files del PSUC i uns anys més tard va ingressar al PSC. L’any 1991 va ser nomenat Ministre de Cultura amb el Govern de Felipe González. La seva tasca va ser discreta però gràcies a la seva perseverància i dedicació va concretar la compra de la col·lecció Thyssen així com també el trasllat d’una obra pictòrica amb una gran trascendència emocional pel nostre país com és el Guernika al Reina Sofia. Sense menystenir l’important repte que es va propasar per tal de dinamitzar el paper de l’Institut Cervantes a l’estranger.

Més enllà de la seva vessant política, no podem oblidar d’esmentar una de les seves passions, el món del dret. Des de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, d’on va esdevenir Degà, va treballar de manera aferrissada en la tasca docent, especialment en la branca del Dret Constitucional. La seva tesis doctoral, Catalanisme i revolució burgesa no va passar inadvertida en el món acadèmic.

En els darrers anys, la malaltia de l’Alzehimer es va apoderar dels seus records i el seu fill va realitzar un documental tremendament interessant en el qual es podia constatar el procés d’evolució de la malaltia. Recomano aferrissadament la visualització d’aquest documental anomenat Bucarest: La memòria perduda.

Dissortadament, Solé Tura no podrà visualitzar un homenatge que la Cambra Baixa en motiu del trentè aniversari de la Constitució va encarregar al pintor Hernán Cortés el qual ha realitzat un retrat a tots els Pares de la Constitució. La imatge superior es correspon al retrat de Jordi Solé Tura.

Aquesta es tracta d’una reflexió improvitzada i ràpida però no podia deixar passar per alt aquest fet luctuós. Així doncs, penso que la millor manera de cloure aquest escrit és precisament emprant les paraules del propi fill de Jordi Solé Tura, ell defineix al seu pare com “Un forner de poble q no es va conformar amb el seu destí”

8 Comments:

At 7:33 p. m., Anonymous pepi said...

Et felicito Laia pel escrit, jo el vaig coneixa personalment, era els meus temps d'estudiant, i realment les paraules del seu fill son acertadisimas, aixi era ell. Descansi amb pau.

 
At 11:39 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Si, ara ho fan per la tele. està bé, pero una mica massa llarg

 
At 4:48 a. m., Anonymous Anònim said...

交友104速配網,視訊交友,成人韭南籽,18成人,ut男同志聊天室,成人圖片區,交友104相親網,0951成人頻道下載,男同志聊天室,成人貼圖,成人影片,tt1069同志交友網,成人視訊,aio交友愛情館,情色視訊,情色視訊,色情遊戲,交友戀愛小站,jp成人,熊貓貼圖,成人圖片,成人文章,正妹,成人小說,杜蕾斯成人,ut 聊天室,熊貓貼圖區,交友聊天找e爵,ol制服美女影片,777成人區,bt成人,女同志聊天室,貼圖片區,一葉情貼圖片區,6k聊天室,69成人,成人貼圖站,色情影片,聊天室ut,免費成人影片,

 
At 6:39 p. m., Anonymous Anònim said...

ni em molestaré a llegir el teu escrit. Només deixaré un fet consumat, ell antifeixista va acabar com els que tant odiava.Com un feixista, va formar part del govern dels GAL i només desitjo que allà a dalt es trobi amb en LASA i en ZABALA.

ah i el dia 13 D a VOTAR CATALANS!

Catalunya Lliure!
i quan siguem lliures, pendrem nota
del CUPERO dolent

 
At 8:15 p. m., Anonymous Anònim said...

Davant l'èxit de la consulta ja puc dir sense por una mítica frase:

Primer T'ignoren
Després se t'en riuen
després t'ataquen
i Finalment, GUANYES!
Indira Ghandi.

Catalunya ha començat un camí cap a la seva llibertat.

Del Cupero dolent.

 
At 2:33 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Pepi, quina sort poder coneixer a una gran personalitat com el Jordi Solé Tura. Miquel, el documental és llarg però val molt la pena. Cupero, lamento que aprofitis aquest espai dedicat al Jordi Solé Tura per exposar qüestions que res tenen a veure sobre l'assumpte del present escrit.

No obstant, contestaré la teva exposició amb gran facilitat i senzillesa. Tots sou prou coneixedors i sabeu prou bé quina és la validesa d'aquestes consultes. Així que mentre hi ha qui treballa dia i nit pensant en els problemes reals dels ciutadans hi ha qui prefereix distreure l'atenció fent volant coloms. Dues posicions totalment legítimes però que són prou reveladores de les prioritats d'uns i altres.

Cordialment,

Laia

 
At 4:38 p. m., Anonymous Anònim said...

Cupero: amb les preocupacions que te el personal,realment l'últim que els preocupa es saber a quin estat o nacionalitat pertanyen. Volen pagar l' hipoteca i menjar, que no es facil.

 
At 8:40 p. m., Anonymous Anònim said...

ES justament el nostre problema. La Independencia donarà a Catalunya la propietat de poder gestionar els nostres recursos, la nostra força, els nostres mitjans productius. O sigui, el pa de la nostra gent.
Perquè el deficit Català ha servit per alimentar a tot l'estat espanyol per mancança dels catalans.
Per aquests motius, cada cop som més i més, fet innegable, els que lluitem perquè CATALUNYA pugui esdevenir un estat on els nostres recursos es quedin a Catalunya, per la gent que s'ho guanya lluitant, deixant els nens a les guarderies per poder anar a treballar, tenint una sanitat de pena mentre a altres comunitats treballen 3 mesos i cobren 12.

La Independencia és la voluntat de ser però també la voluntat de viure millor, d'existir però d'existir en bones condicions laborals, personals, educatives,etc.
A Catalunya no regalem ordinadors, PERQUÈ NO PODEM. Extremadura SI.
A Catalunya només hi ha 2% de películes en CATALÀ, a Madrid 100% en castellà.

La demagogia socialista ja no val, els darrers 20 anys han demostrat que cada cop menys gent està d'acord amb vosaltres. Aneu a madrid a pidolar que nosaltres, seguirem al peu del canó PERQUÈ TOTHOM PUGUI VIURE EN UNA CATALUNYA LLIURE I SOCIALISTA.

Ara quea Santa Coloma ja em vist com us preocupa el PA DE LA GENT I EL SEU DIA A DIA!

El present és lluita
el futur es nostra.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home