“El Gran Hermano” vendrellenc

D’un temps ençà, els reality shows han anat adquirint un important protagonisme, mica en mica han anat assolint una major audiència que els ha portat a incrementar la quota de pantalla. Aquesta realitat ens demostra que una part dels ciutadans té un especial interès per seguir de prop quina és la vida que duen a terme un grup de persones que es tanquen en un espai i comparteixen alegries i misèries aïllats de la resta del món durant un temps determinat.

Hi ha qui parla de la curiositat que ha existit tota la vida però adaptada als nous temps, personalment em decanto per definir-ho com una manifestació incontrolada amb un elevat contingut morbós. L’esclat d’aquests programes es va produir fa alguns anys, recordo els grans estralls que va generar el programa Gran Hermano, una desconeguda fórmula que va atrapar a milions de ciutadans, aquest programa va ser el que va obrir les portes i després en succeirien tota una infinitat de rèpliques ubicades en un context diferent però amb la mateixa finalitat: les persones que participaven acordaven esdevenir un reclam televisiu i per aconseguir aquesta anhelada finalitat s’oblidaven del dret a la intimitat i exposaven davant de les càmeres i a ulls de tots els ciutadans que ho desitgessin parcel·les tremendament reservades de les seves vides privades.

L’altre dia, passejant pels carrers del Vendrell, vaig tenir la sensació que el nostre municipi s’havia convertit en un plató de televisió i totes les persones que caminàvem pel carrer sense voler-ho ens havíem convertit en actors i actrius que ens trobàvem subjectes a les nombroses càmeres que es troben instal·lades en el nostre municipi. De totes maneres, cap ciutadà pot al·legar el desconeixement perquè uns cartells horrorosos que trenquen amb l’estètica del nostre municipi anuncien que l’espai en el qual ens trobem és objecte de videovigilància. Estem avisats, així que en principi no hi ha res a dir.

Tanmateix, cal anar en compte perquè les solucions miraculoses no existeixen i aquells que ens volen vendre la idea que amb les càmeres de videovigilancia s’eradicaran de cop tots els problemes, saben tan bé com jo que això no és cert. A més, crec que es tracta d’una veritable irresponsabilitat perquè els ciutadans no gaudim d’una informació completa. Només s’exposa aquella part que pot resultar més atractiva, l’augment de la seguretat que implicarà la presència d’aquestes càmeres però interessadament s’amaguen altres qüestions.

Jugar amb les percepcions dels ciutadans és molt perillós, ara sóc conscient que la necessitat d’obtenir rèdits polítics ràpids i imminents porta adoptar decisions marcadament populistes com aquestes. És evident, que en els espais on hi ha càmeres de videovigilància, els ciutadans tendeixen a tenir una sensació de major seguretat. Aquesta sensació existeix perquè els ciutadans pensen que un grup de persones es troben davant de les pantalles que capten les imatges i acte seguit totes les imatges captades són enregistrades.

Ara bé, les imatges que capten les infinitats de càmeres presents als carrers de la nostra vila no són emmagatzemades, senzillament perquè davant d’una sèrie de fets delictius que han ocorregut a la via pública els afectats no han pogut recorre a les imatges captades per les càmeres. Per tant, són molts els vendrellencs que es pregunten, quina és la utilitat de les càmeres?

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 22/05/09
Laia Gomis