Un somni convertit en una realitat...
Els clàxons han deixat de sonar, la serenitat de la nit em porta a escriure unes paraules. Reconec que és tard, molt tard, massa tard però crec que avui hem viscut una nit històrica i als moments històrics no els hi vull donar l’esquena, així que aposto per escriure una ràpida reflexió.
La festa, la celebració, l’alegria desenfrenada es percep en l’ambient. Per un moment tanco els ulls i em trasllado a Barcelona o a Roma, enmig de milers de ciutadans que celebren efusivament un triomf que s’ha de multiplicar per tres.
He de reconèixer que no sento una passió especial pel futbol però en dies com avui m’he alçat de la cadira en diverses ocasions i he gaudit de valent veient el partit. Procuro estar al dia en el món del futbol i sempre que tinc l’oportunitat doncs miro algun que altre partit però res més. No obstant, aquesta temporada he seguit força partits del Barça tot i que he de reconèixer que em vaig perdre el 2-6, deuria ser de les poques ciutadanes d’aquest país que no el va veure, però és que els amics estan per sobre d’un Madrid-Barça. No obstant, els últims partits de la Champions els he seguit sense perdre cap detall.
Moments de patiment i de nervis, que avui queden en un segon pla, un gol d’Iniesta a Londres portava al Barça cap a la final, Roma estava a tocar de dits. Després d’una llarga espera, el 27 de maig ha arribat i a les 20.45 molts érem els que estàvem pendents del que succeïa a Roma. Els primers minuts no han estat fàcils però el primer gol ha suposat una injecció de moral i de tranquil·litat pels jugadors blaugranes. Cada vegada el somni es trobava més a prop, no es podia baixar la guàrdia perquè el Manchester anava a per totes però el Barça s’ha imposat i el segon gol de Messi ha sentenciat el partit.
Copa del Rei, Lliga i Champions, tres títols...el triplet! Aquesta ha estat una gran temporada pel Barça, una temporada que serà difícil d’oblidar. No obstant, si s’ha arribat fins aquí no és gràcies a la bonaventura ni tampoc perquè s’ha estat de sort sinó el secret d’aquest triomf radica en un intens treball combinat amb un equip il·lusionat, carregat d’empempta i energia. Pep Guardiola tenia clar els seus objectius, així doncs des del primer dia que va entrar al vestuari com a entrenador va començar a treballar per fer-los possible. Avui, els apassionats del futbol reconeixen sense embuts el gran equip que té el Barça i tota l’afició blaugrana venera a un equip que ha fet història. Qui diu que els somnis no es converteixen en realitat???
La festa, la celebració, l’alegria desenfrenada es percep en l’ambient. Per un moment tanco els ulls i em trasllado a Barcelona o a Roma, enmig de milers de ciutadans que celebren efusivament un triomf que s’ha de multiplicar per tres.
He de reconèixer que no sento una passió especial pel futbol però en dies com avui m’he alçat de la cadira en diverses ocasions i he gaudit de valent veient el partit. Procuro estar al dia en el món del futbol i sempre que tinc l’oportunitat doncs miro algun que altre partit però res més. No obstant, aquesta temporada he seguit força partits del Barça tot i que he de reconèixer que em vaig perdre el 2-6, deuria ser de les poques ciutadanes d’aquest país que no el va veure, però és que els amics estan per sobre d’un Madrid-Barça. No obstant, els últims partits de la Champions els he seguit sense perdre cap detall.
Moments de patiment i de nervis, que avui queden en un segon pla, un gol d’Iniesta a Londres portava al Barça cap a la final, Roma estava a tocar de dits. Després d’una llarga espera, el 27 de maig ha arribat i a les 20.45 molts érem els que estàvem pendents del que succeïa a Roma. Els primers minuts no han estat fàcils però el primer gol ha suposat una injecció de moral i de tranquil·litat pels jugadors blaugranes. Cada vegada el somni es trobava més a prop, no es podia baixar la guàrdia perquè el Manchester anava a per totes però el Barça s’ha imposat i el segon gol de Messi ha sentenciat el partit.
Copa del Rei, Lliga i Champions, tres títols...el triplet! Aquesta ha estat una gran temporada pel Barça, una temporada que serà difícil d’oblidar. No obstant, si s’ha arribat fins aquí no és gràcies a la bonaventura ni tampoc perquè s’ha estat de sort sinó el secret d’aquest triomf radica en un intens treball combinat amb un equip il·lusionat, carregat d’empempta i energia. Pep Guardiola tenia clar els seus objectius, així doncs des del primer dia que va entrar al vestuari com a entrenador va començar a treballar per fer-los possible. Avui, els apassionats del futbol reconeixen sense embuts el gran equip que té el Barça i tota l’afició blaugrana venera a un equip que ha fet història. Qui diu que els somnis no es converteixen en realitat???
Us deixo amb una cançó ideal pel dia d’avui: Títols i més títols, obra dels calafellencs BUHOS
posted by Laia Gomis @ 3:31 a. m.
4 comments
4 Comments:
Va estar molt bé. La cançó dels buhos una mica cutre, pero es el que es porta.
La veritat que de cutre n'es un rato la canço miquel, ara ésun honor per els del baix penedès tindre els calafellencs del búhos tocan davant tanta gent i fent-se sentir arreu del món de la mà del barça.
Un molt bon escrit laia!
He de reconèixer que aquesta no és la millor cançó dels BUHOS, però vaig pensar que en relació a l'escrit que havia realitzat era la que més connectava amb la idea del Barça i el reguitzell de triomfs que s'ha endut aquesta temporada.
Cordialment,
Laia
val la pena llegir. Em va semblar molt informatiu com ho he estat investigant molt darrerament sobre qüestions pràctiques com ara parlar sobre ...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home