Tots hi perdem

Corren temps difícils, aquesta és una realitat que tots en major o menor mesura constatem en el dia a dia. La particularitat d’aquesta complexa situació radica en el gran abast, lluny de concentrar-se en un àmbit concret, la transversabilitat de la crisis actual és que precisament s’estén com una taca d’oli, esquitxant a camps plurals i diversos que entre ells poc o res tenen a veure.

Aquest és el teló de fons per entendre una notícia que apareixia a finals de la setmana passada. Pocs esperàvem que un mitjà de comunicació consolidat al conjunt del Camp de Tarragona com era el diari gratuït l’Aquí, de manera inesperada anunciés el final de la seva activitat comunicativa.

No disposo de dades estadísticament rellevants per dur a terme un estudi exhaustiu i sempre és arriscat deixar-se anar però el meu objectiu en aquesta ocasió es troba molt lluny de les màximes econòmiques. Ara bé, crec que els 25.000 exemplars que el diari Aquí distribuïa arreu de les comarques del Camp de Tarragona és una xifra prou important, a tenir en compte i a considerar.

A més, desitjo incloure una percepció estrictament personal, que pot ésser ajustada a la realitat o molt allunyada a la mateixa. Ara bé, si quelcom és indubtable és que els exemplars del diari Aquí, al Vendrell, desapareixen amb una certa rapidesa durant les primeres hores del matí i aquest fet, per si mateix, és revelador d’una realitat i de retruc indica una tendència que amb tota seguretat es reproduïa en altres municipis.

La lectura fàcil i dinàmica era un dels principals atributs del diari Aquí, a través de les seves pàgines tots aquells que el fullejàvem en qüestió de minuts podíem fer una ullada a l’actualitat del conjunt del Camp de Tarragona. La nostra comarca també es ressent de la pèrdua d’aquest diari perquè si bé els baixpenedesencs comptem amb diverses revistes gratuïtes amb periodicitat setmanal o mensual, fins l’arribada de l’Aquí, el Baix Penedès no disposava de cap diari gratuït.

En aquest context, cal remarcar que els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en l’estructura d’una sòlida societat democràtica. A mitjans del segle XVIII, Montsequieu va establir la clàssica divisió de poders en tres branques: el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Avui en dia, hi ha moltes veus que reclamen una actualització d’aquesta teoria que portaria de facto a la incorporació d’un quart poder que sense cap mena de dubte l’ocuparien els mitjans de comunicació.

Sempre he estat una ferma partidària de l’existència a la nostra societat d’una pluralitat de mitjans de comunicació, així indubtablement es veu ampliada la llibertat dels ciutadans. Reduint les fonts d’informació només s’aconsegueix caure en el dogmatisme i precisament la millor manera d’ajustar-se a una complexa realitat com és la que ens envolta és precisament contrastant les informacions i les opinions que apareixen als diversos mitjans de comunicació.

Tanmateix, quan algun d’aquests mitjans desapareix, aleshores els ciutadans perdem una de les perspectives des d’on podíem contemplar la realitat. El tancament de l’Aquí no suposa només la fi d’un mitjà de comunicació sinó que es posa punt i final a una manera d’entendre el periodisme on les màximes de la professionalitat i el rigor han estat present des del primer fins el darrer exemplar.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 06/03/09
Laia Gomis