divendres, de febrer 08, 2008

Paraules al vol

La proximitat amb els estudiants, la tertúlia amigable amb els seus companys de professió entre llibres de text i els maldecaps propis de qualsevol director durant els darrers quatre anys s’han vist substituïts pels constants anar i venir a la capital de l’estat, les preparacions de projectes no de llei i tot un reguitzell d’intervencions en diverses comissions arribant a formular preguntes als membres del govern en les mateixes sessions plenàries.

Aquest salt qualitatiu ha estat l’experimentat per un docent vendrellenc, l’Ernest Benito. Durant un curt però intens període de temps ha canviat l’escenari del IES Andreu Nin pel Congrés dels Diputats. Una realitat que era possible ja que l’Ernest ocupava un discret tercer lloc dins de la candidatura socialista tarragonina i gràcies als bons resultats obtinguts per aquest partit a les passades eleccions generals celebrades el 14 de març del 2004, l’Ernest es convertia en diputat.

No vaig trigar en pensar que el to rigorós i seriós que acostuma a envoltar la figura dels servidors públics transformaria al professor, el company i el bon amic que tots coneixíem. Afortunadament, em vaig equivocar en les meves prediccions i a diferència de molts que es veuen emmirallats pel mer fet d’esdevenir se senyoria, l’Ernest continuava sent el mateix de sempre. Un despistat sense solució però sempre disposat a donar un cop de mà i ajudar-te perquè és d’aquelles persones que quan realment les necessites sempre les tens al teu costat.

No es tracta d’un fet menor que durant la present legislatura, l’Ernest s’hagi convertit en un protagonista de l’actualitat, vivint en primera persona tota una sèrie d’esdeveniments històrics en els quals ha participant activament. Gran moments agradables carregats d’una gran dosi d’emotivitat per la transcendència dels mateixos que topen amb algun que altre ensurt difícil de pair. Tanmateix, intueixo que el record proporcionat per aquesta experiència mai l’oblidarà.

A més, els lectors d’aquest DIARI no ens hem mostrat aliens aquesta realitat ja que hem tingut l’oportunitat excepcional de seguir de prop l’activitat d’un parlamentari de casa nostra. Setmana rere setmana, cada divendres, s’obria la finestra des de Madrid a través de la qual ens arribava una alenada d’aire fresc, amb informacions d’última hora sobre la quotidianitat parlamentària amb tots els seus sobresalts.

A finals de desembre, l’Ernest desitjava bones festes al seus lectors amb un escrit profund realitzat des d’una vessant personal i alhora introspectiva, poc habitual en els seus escrits. Aquest fet va provocar que ràpidament molts intuirem que es tractava d’un comiat camuflat i el pas del temps ens ha donat la raó ja que la finestra des de Madrid s’ha tancat de cop.

L’Ernest és d’aquelles persones discretes, poc amiga del protagonisme del qual sempre procura defugir i precisament sense fer soroll va marxar de l’IES Andreu Nin després d’ésser escollit diputat i amb el mateix tarannà s’ha incorporat a la noble tasca a la qual ha dedicat tota la seva vida, la docència. Un sentiment ambivalent m’envolta mentre escric aquestes paraules perquè us puc assegurar que el Congrés dels Diputats ha perdut un excel·lent parlamentari, però d’altra banda el món de l’educació ha recuperat a un gran professional.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 08/02/08
Laia Gomis

13 Comments:

At 5:34 p. m., Blogger garmir said...

Hola Laia:
Veig molta emoció en aquest article i una forta involucració personal, els que seguim el Blog desde fa temps sabem que aquest senyor, l´Ernest Benito, ha fet una mica de "mentor" i "papa politic" teu, això ho has de valorar molt val el seu preu en or, i no tothom pot dir que té una amistat i confiança amb un parlamentari.
Jo de vegades seguia el seu Blog, pero admeto que vaig deixar de fer-ho no puc arribar a tot i la veritat un parlamentari espanyol del Psoe, no tinc massa la seva linia de pensar.
Bé, en tot cas, espero que segueixi per aquest senyor anant tot bé i un article com sempre interesant.

 
At 8:32 p. m., Anonymous Anònim said...

Bon "tio" l'Ernest. Segur que aquest article li farà il·lusió.

 
At 4:06 p. m., Anonymous tothosap said...

Ostres Laia ara hauràs de buscar a un altre per a seguir fent la pilota.
Quina manera tan fàcil de llaurar-se el futur. El de la família sòcia---llesta.

quin fàstic

 
At 5:24 p. m., Anonymous Anònim said...

Molt macu l'article eh, però quina ensabonada... Ara estaria bé que ho "esbaldíssis" una mica, que sinó se't veurà massa la llauna d'enxufada.

 
At 7:50 p. m., Blogger Laia Gomis said...

En tan sols un dia sense visitar aquest espai i se m’acumulen els comentaris. No us penseu que no tinc resposta a les crítiques més infundades, pronunciades des d’un anonimat covard que només evidencia la por de dir les coses mostrant la identitat. Us recordo que som al segle XXI i la llibertat d’expressió és una màxima en la nostra consolidada democràcia.

Ara, no vull centrar-me només en les persones que utilitzen aquest espai per atacar-me directament, sinó que vull donar les gràcies al Garmir pel seu comentari. Malgrat la distància ideològica que ens separa sempre ha manifestat les seves opinions des d’un escrupolós respecte, una pràctica que molts haurien d’aprendre.

Tanmateix, afegir un detallet al seu comentari, perquè ningú s’emporti cap equívoc, no sóc amiga dels càrrecs polítics que ostenten les persones sinó que senzillament sóc amiga de les persones, mostrant-me indiferent si tenen un càrrec polític o no el tenen. No us oblideu que els càrrecs polítics passen però les persones queden i amb aquestes les veritables amistats.

Respecte els darrers dos comentaris anònims demostren una incongruència en les seves argumentacions que clamen al cel. Em critiquen que escrigui unes paraules que sento i penso des de la primera fins l’última, em sap greu però no us penseu que demanaré disculpes per les mateixes. A més, escriure al Diari del Baix Penedès, em permet abordar els temes que em venen de gust, malgrat alguns us pugui molestar.

“Enxufada” és un terme col•loquial que s’empra per designar aquella persona que a recomanació d’una altra li donen un càrrec. Sento dir-vos que avui en dia no disposo cap càrrec, així que no veig a que ve aquesta deducció totalment il•lògica que realitzeu...

En fi, no sé si val la pena seguir donant arguments a unes persones que pel que he pogut constatar a través dels seus breus comentaris no en faran massa cas dels mateixos però no volia que aquesta qüestió quedés a l’aire. A diferència de molts, tinc la consciència ben tranquil•la i no patiu que el temps sempre posa les coses al seu lloc, desmuntant les entelèquies d’alguns.

Sincerament, em sorprèn constatar les irrupcions virulentes que per alguns els genera aquest escrit realitzat des d’una autèntica reflexió allunyat del clima de crispació en el quals molts es troben en estat permanent.

 
At 9:38 p. m., Anonymous Anònim said...

Ole, Laia, aixì es parla, jo tambè soc un admiradora de l'Ernest, i estic absolutament d'acord amb el teu escrit.
Dels anònims ni cas, de ben segur que tots dos si que estan enxufats, hem jugaria el coll.
PPBL

 
At 10:27 p. m., Anonymous Un ciutadà del Vendrell said...

Com molt bé dius,hi ha llibertat d'expressió però també tenim la llibertat i el dret de publicar o amagar la nostra identitat.No es covardia simplement és una opció més.
La veritat és que una mica pilota si que s'et veu.

 
At 10:38 p. m., Blogger Daniel García Peris said...

Hola Laia,

El llistat de blocs de la Penedesfera ja té més de 100 blocs agregats i ha arribat el moment que passi de ser només una llista per a convertir-se en una veritable comunitat. El proper dissabte 16 de febrer farem a Gelida la reunió constituent de la xarxa de blocaires del Penedès. Et convidem a venir i participar-hi. Tens més informació a http://www.danielgarciaperis.cat/2008/02/07/reunio-de-la-penedesfera.

T'agrairíem que difonguessis la notícia el màxim possible a fi que blocaires que potser no són encara al llistat poguessin conèixer i sumar-se al projecte.

Salut!

 
At 10:57 p. m., Anonymous tothosap said...

Que bonic



Com pots dir que et donen igual unes persones que les altres si en tot el blog no pares de posar-te en totes les fotos amb càrrecs polítics.

Se't nota massa el que fas, però no ho dic jo, ho diuen els del teu partit. En l'última reunió de les joventuts socialistes es va parlar del pilota xucla culs que ets. Que consti que jo a tant no arribo.

En fi canvia d'estratègia que se't nota massa. A l'Helena la tens nerviosa.

 
At 11:21 p. m., Blogger Laia Gomis said...

PPBL, gràcies pel teu comentari. Respecte l'opinió genèrica que pronuncia un ciutadà del Vendrell, afegir que en aquest espai els comentaris anònims hi tenen cabuda perquè em sembla que és una mesura de pluralisme, malgrat determinades persones aprofitin l'avinentesa per entrar en el terreny dels atacs personals no tombaran la meva predisposició a que totes les veus hi tinguin un lloc en el meu blog.

Només dir-te, que si expressar la meva opinió personal a través d'un escrit consideres que es tracta d'una actitud pilota... ets ben lliure de pensar-ho. Ara la meva voluntat quan vaig escriure el present article no era aquesta. Sé que determinades persones no creuran les meves paraules perquè l'opció més fàcil és anar per la via ràpida i treure interpretacions poc ajustades a la realitat.

Respecte el darrer comentari, afegir que aquest espai és un blog personal, d’aquest fet se’n desprèn la idea fonamental de l’essència del blog perquè lliurement decideixo la informació que publico. No he d’amagar la meva implicació política, és cert que sóc militant del PSC que participo sempre que puc en l’impuls del projecte que el meu partit duu a terme. Ara bé, em sembla que no he de donar explicacions a ningú sobre el contingut i les imatges que publico en aquest espai. Que em faig fotos amb polítics, afirmació totalment certa i també els truco, quedo amb ells i inclús vaig a sopar amb ells i no passa absolutament res. Si aquesta actitud molesta algú... em sap greu per ells però els puc dir que tinc molts i bons amics dins el meu partit. No us oblideu que els polítics no són éssers d’un altre planeta sinó simplement PERSONES.

Agraeixo la informació que em comentes perquè desconeixia l’opinió que els membres de la joventut socialistes tenien de mi. Ara entendràs que hi posi un interrogant al darrera de la mateixa perquè per la xarxa és ben fàcil fer volar coloms. Ara, si suposem que és certa, no entenc d’on extreuen aquestes ràpides conclusions perquè reitero una idea que he exposat constantment en aquest espai, sóc una militant més, disposada a donar un cop de mà sempre que m’ho demanen. Si això molesta algú, sincerament que s’ho facin mirar.

No he de canviar d’estratègia, senzillament perquè personalment no en tinc cap d’estratègia. I per aquells que veieu fantasmes allà on no n’hi ha, dir que tinc una excel•lent relació amb l’Helena i si no em creieu a mi, és tan senzill com preguntar-li a ella mateixa i us dirà el mateix.

Malgrat la pluja de crítiques que he rebut en aquest espai sobre aquest article, a hores d'ara el tornaria a escriure sense canviar ni un punt ni una coma.

Cordialment,

Laia

 
At 4:13 p. m., Anonymous Anònim said...

De segons que no facis massa cas Laia.
De tota manera un suggeriment, parla dels candidats que teniu ara, del que fan, del programa que teniu, que penseu fer pel Penedès, i per la resta del terriotri també.

no seria millor?

Llorenç

 
At 7:40 p. m., Anonymous marc said...

Hola Laia:

Crec, que sóm molts els seguidors del teu blog, i alguns articles ens agraden més que altres, però ho fas amb rigor i respecte. Per tant, com sempre, escriu el que et vingui en gana, en el fons és el teu espai, qui no li agradi té altres opcions.
Marc.

 
At 9:23 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Llorenç, el present article no era pas polític, perquè pel mer fet de parlar d'una persona que forma part d'un projecte polític no esdevé l'article en tot el seu conjunt en polític.

Ara, fet aquest apunt, no pateixis perquè ja tindré temps per parlar àmpliament dels candidats i les propostes que el PSC presenta de cara a les eleccions generals però no convé no barrejar les coses que són aspectes diferents.

En darrer lloc, expresar la plena coincidència amb el Marc ja que procuro escriure sobre una diversitat de temes, a vegades uns tenen un major grau d'acceptació i altres no tant però mai es pot acontentar a tothom. Per aquest mortiu, procuro parlar de diversos aspectes malgrat alguns els pugui incomodar.

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home