dijous, de novembre 22, 2007

Escapada madrilenya


Aquells que em coneixen saben que tinc una especial debilitat per conèixer de ben a prop l’activitat que es desenvolupa en el dia a dia en el si de les nostres institucions. En primer lloc, procuro estar al màxim informada de les noticies més rellevants que tenen lloc en el si del meu municipi i per extensió les de la meva comarca, el Baix Penedès.

Tanmateix, no em centro amb exclusivitat dins l’àmbit municipal sinó que miro una mica més enllà dirigint la meva atenció vers l’activitat que els nostres parlamentaris duen a terme al Parlament de Catalunya i també a les Corts Generals, de manera molt especial al Congrés dels Diputats.

He perdut el compte del nombre de vegades que he acudit a Madrid a fer una ràpida visita al Congrés dels Diputats durant la present legislatura. Aquest fet ha estat possible gràcies al diputat vendrellenc Ernest Benito, que durant aquests quatre anys no ha tingut un no per resposta ja que sempre que li he demanat acudir a la casa on resideix la sobirania popular no ha dubtat en fer un espai a la seva atapeïda agenda.

Els mitjans de comunicació sempre ofereixen una imatge esbiaixada de la realitat parlamentaria, de manera oportunista s’afanyen en mostrar el ple del Congrés buit amb un màxim de deu persones presents per caure en el discurs típic i instal·lar el missatge de la gran vida i la manca d’activitat que duen a terme els parlamentaris.

Una informació totalment falsa perquè mentre ens deixem emportar per la imatge que ens volen fer creure, la contraposem ràpidament passejant pels passadissos i aleshores és quan realment constates que un gran nombre dels diputats es troben a l’interior del seu despatx treballant en altres assumptes. La feina no es resol esdevenint un mer espectador escoltant una interpel·lació urgent sinó que s’han de tirar endavant molts projectes així com també preparar les comissions, espais que passen totalment desapercebuts davant els mitjans de comunicació, però que comporten un ritme de treball molt important.



El parlament espanyol el composen 350 diputats però aquells que l’opinió pública coneix es poden comptar amb els dits de la mà. Tanmateix, sempre he sentit una gran curiositat per conèixer de prop l’activitat parlamentaria explicada per aquells que la viuen diàriament i no acaparen el regne dels mitjans de comunicació. Opten per la discreció i precisament aquest fet em condueix a aprofitar totes les oportunitats que se’m presenten per intercanviar unes paraules amb els protagonistes del dia a dia parlamentari. He de reconèixer que resulta molt enriquidor contrastar les experiències i les reflexions que els diputats duen a terme en petit comitè, al voltant d’una taula o senzillament prenent cafè.

Durant la meva darrera visita al Congrés, vaig tenir l’oportunitat de compartir una bona estona amb el diputat gironí, l'Àlex Sáez . Una persona amb la qual comparteixo l’interès i la debilitat que ens uneix a tots aquells que ens apassiona el món del dret. A més, també és d’aquells diputats que aposten per les noves tecnologies i gràcies al seu blog podem conèixer les seves percepcions sobre diversos aspectes de l’actualitat.

Si quelcom caracteritzen les meves visites al Congrés és que una vegada comença la sessió plenària no em moc de la cadira fins que he de marxar, per tant constato els fluxos d’entrades i sortides dels diputats. Viure in situ les sessions de control poc té a veure amb les retransmissions que de manera força habitual segueixo els dimecres a la tarda perquè des de la tribuna de convidats pots escoltar els rumors entre els diputats i també les rèpliques que a micròfon tancat duen a terme alguns diputats. Per tant, aprofito l’avinentesa per adherir-me a la reivindicació del diputat José Antonio Labordeta, de posar micròfons de so a la sala perquè es pugui comprendre el molest so de fons que alguns diputats duen a terme interrompent i molestant aquell que té l’ús de la paraula.

Aquesta va ser la meva darrera visita a la cambra baixa durant la present legislatura perquè intueixo que el President del Govern procedirà a dissoldre les Corts poc després de la festivitat de Reis.

El meu balanç personal de totes les visites que he dut a terme al Congrés durant la present legislatura és mooolt positiu perquè més enllà d’entrar en contacte amb l’activitat parlamentaria he conegut a una gran diversitat de diputats i diputades, amb els quals procuro no perdre el contacte gràcies a les noves tecnologies i sempre que se’m presenta l’oportunitat intercanviar opinions.

Fer enumeracions sempre és perillós però m’atreveixo a fer un exercici de memòria i recordar els parlamentaris que he conegut durant aquests quatre anys, procuraré no oblidar-me’n cap. Començaré per una persona entranyable, José Antonio Labordeta, després podem trobar al el Jordi Pedret, el Manel Mas, l'Àlex Sáez, l’Esperança Esteve, la Isabel López, la Montserrat Colldeforns, el Juan Luis Rascón, la Carme Chacón, l’Alfredo Pérez Rubalcaba, i no us penseu que me n'havia oblidat, els tinc ben presents, em falten els tres diputats de la meva circumscripció, el Francesc Vallès, la Maria Lluïsa Lizárraga i l’Ernest Benito.

Des d’aquest espai volia deixar palesa la meva profunda admiració vers tots ells així com reconèixer el treball que han dut a terme durant aquests quatre anys, alguns amb més ressò mediàtic que d’altres. Ara la vida parlamentaria no és gens senzilla malgrat qui vulgui pensar el contrari perquè estar lluny de casa durant tres o quatre dies a la setmana sembla molt divertit però quan la situació és perllonga en el temps setmana rere setmana és complicat.

Ara, no seria just que m’oblides d’una petita frustració, conèixer el president del govern, el José Luis Rodríguez Zapatero. No us penseu que em rendeixo amb facilitat sinó que continuo amb l’esperança de poder conèixer personalment algun dia una persona que no m'ha deixat de sorprendre positivament durant la present legislatura. No demano anar a sopar amb ell, sinó simplement intercanviar unes paraules com vaig tenir l'oportunitat de fer-ho amb la vicepresidenta Mª Teresa Ferández de la Vega ara fa un any i poder-me fer la foto de rigor. Una absurditat per molts però una il·lusió per mi!

12 Comments:

At 11:48 a. m., Anonymous Anònim said...

EL congrés espanyol és el lloc on millor es reflexa la genoflexio constant del PSC.

On el PSC es demostra que és mes nacionalista espanyol que d'esquerres català. Inmigració, infraestructures, drets socials,etc...

Vergona aliena feu!

 
At 12:44 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Company de genoflexió res de res, aquest discurset ja fa massa anys que el sento i crec que seria una mica més intel·ligent dur a terme crítiques sobre determinats aspectes concrets, argumentant i raonant. El més fàcil sempre és carregar-s'ho tot a la valenta i a la lleugera és el moment d'assumir un grau de maduresa important i des de la responsabilitat abordar tots els assumptes.

Una actitud que els nostres parlamentaris han abordat durant la present legislatura, malgrat altres apostin pel soroll de fons que només condueix a la promoció de la inactivitat

Cordialment,

Laia

 
At 1:20 p. m., Blogger Sóc el Roger, said...

Pos has pogut tenir una experiència interessantíssima. Has conegut algun diputat no socialista?
Apa salut!
Roger

 
At 3:24 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Si Roger, n'he conegut algun que no sigues socialista, citava a Jose Antonio Labordeta membre de la Chunta Aragonesista i no he volgut incloure a la llista un parell de diputats del PP perquè tan sols me'l van presentar i no he mantingut un contacte més enllà d'intercanviar unes paraules de cordialitat en un ascensor.

Els diputats i les diputades que esmentava són aquells amb els quals de manera força regular procuro mantenir el contacte, seguir de prop la tasca que desenvolupen com a parlamentaris i com exposava en el text, sempre que tinc l'oprtunitat intercanviar opinions amb ells.

Cordialment,

Laia

 
At 6:55 p. m., Anonymous Marc said...

Laia,ets a tot arreu i tens temps per tot, quina enveja no hi ha com ser jove, i tenir il·lusió.

El Zapa, no sap el que es perd.

 
At 9:23 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Holaaa!!!

Marc, ja m’agradaria poder estar a tot arreu però sóc humana i tinc limitacions, per tant constantment he d’estar escollint però procuro invertir amb la major eficiència i eficàcia totes les hores del dia.

 
At 9:56 p. m., Anonymous Carles said...

Hauràs de reconèixer que el PSC resta totalment subordinat al PSOE a Madrid. El PSC podria jugar un paper clau alhora d'exigir certes coses a Zapatero, però ben al contrari. Accepten tot el que diu, amaguen el cap i no defensen, per res, els interessos de Catalunya. Haurien de començar per formar un grup propi al Congrés.

A cas Montilla ha exigit res a Zapatero pel caos de Rodalies o les obres de l'AVE? Podrien exigir millores a canvi del suport parlamentari, però clar, primer és Zapatero i les properes eleccions.
Per cert, Iceta va dir que no enten perquè els partits no proposen, al Congrés, una moció per destituir a la ministra de Foment. Doncs bé, ICV ja la presentat, veure'm que fa el PSC dimecres.

 
At 3:48 a. m., Anonymous Anònim said...

Ui que important el que passa a Madrid eh!
Molt PSC a la publicitat i sou PSOE!!acabeu votant conjuntament amb el PP contra el traspàs del Prat a la Generalitat,tampoc heu aconseguit el català oficial a Europa ni tenint un president del Parlament europeu sociata i català com en Borrell,s'està caient el país i no teniu ni tan sols la decència d'entonar el mea culpa....mai no he estat votant de CIU però s'ha de reconèixer que us passen la mà per la cara.

 
At 1:03 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Carles, jo tinc una visió del socialisme molt àmplia i extensa, lluny d'aixecar murs i barreres sempre aposto pels valors que m'uneixen amb tots els socialistes, siguin del Vendrell, de Barcelona, de León, Madrid, Sevilla, París, Berlín o Brusel·les, tan fa.

Sempre us agrada parlar dient que el PSC està subordinat al PSOE jo no ho veig per enlloc tot i que tampoc no fa massa anys que em moc per aquest partit però sí que es un tòpic molt vell i desgastat. En el seu moment va donar molt de rembombori però aquestes alçades comença a estar desfasat i n'haurieu de buscar un altre.

Anònim, CIU ha estat durant molts anys donant soport al govern central tant quan manava el PSOE amb el Felipe González al capdavant com quan van pactar amb el sr Aznar i em sembla que en comptes de fixar, treballar i prioritzar Catalunya van desviar l’atenció cap un altre costat. Per tant, em sembla que no estaria malament que recordessin quina actitud van desenvolupar fa uns anys i ara parlessin amb propietat. Sempre omplint-se la boca amb el catalanisme però quan és el moment de demostrar-ho són ells que amaguen el cap sota l'ala.

Diguem les coses pel seu nom i recordem certes actituds que en aquest país hi ha qui voldria oblidar determinats pactes però aquests els tenim tots ben presents.

 
At 2:44 p. m., Anonymous Carles said...

Estimada Laia, no és un tòpic. Perquè el PSC es presenta a la mateixa llista electoral que el PSOE? Perquè forma part del grup del PSOE al Congrés? Perquè s'ha contradit, al llarg d'aquesta legislatura, votant al Parlament de Catalunya i al Congrés diferent? Em refereixo a lleis que no van modificar-se mentre anaven del Parlament al Congrés com la llei del constitucional, entre d'altres. Si estan a favor que ho mantinguin, no?

 
At 6:02 p. m., Anonymous Jaume said...

Penso que quan us negeu a votar a favor del retorn dels papers de salamanca, quan voteu en contra de augmentar recursos a Catalunya per la inmigració, quan negeu a publicar les balances fiscals, etc...

Esteu fent nacionalisme espanyol (igual que el PP) i priveu a les classes populars de Catalunya del benestar que com a país mereixem.

 
At 10:56 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Carles, he contestat el teu comentari en un comentari que m'havies deixat en el darrer article que he publicat perquè de nou exposaves les mateixes inquietuds i per no ser reiterativa t'emplaço allà. Ara bé, respecte l'opinió del jaume només dir-te que no veig el nacionalisme espanyol per enlloc, ara si aquesta és la teva opinió és tan respectable com la meva.

L'únic que no podem fer es desviar la mirada i obviar el treball incessant que durant aquests quatre anys s'ha dut a terme des del Congrés dels Diputats pensant també en Catalunya que n'ha estat una gran beneficiaria. Ara bé, cal reconèixer l'important salt quantitatiu i qualitatiu que ha experimentat Catalunya durant aquests quatre anys, durant els darrers 8 anys del govern d'Aznar amb el pacte del Majestic entre PP-CIU inclòs no es van impulsar tantes actuacions com ara.

Entenc, que algú es trobi incomode amb aquestes paraules i recorrin als exemples tòpics i típics que tots coneixem.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home