No sóc superstisiosa…

Dimarts 20 de novembre, avui es compleixen 32 anys de la mort del dictador Franco, no obstant no us voldria parlar d’aquest fet sinó que ho voldria relacionar amb la meva reacció quan farà qüestió de tres setmanes vam acordar que seria el dia escollit per fer l’examen de dret civil. Ràpidament em va venir al cap la connotació històrica que s’amaga darrera d’aquest dia però tampoc li vaig donar més importància ni transcendència.

Avui, quan arribo a classe, me n’adono que l’aula on havia de fer l’examen era la 13, un número que molts es decanten per definir com 12+1, jo sense cap mirament parlo del dia 13.

Una de les preguntes de l’examen, el sistema matrimonial espanyol, una tema sobre el qual es podria escriure durant hores però la limitació temporal t’obliga a destacar tan sols aquells elements més importants. Quan he acabat de fer l’examen, repassant tot allò que havia escrit, he constatat com avui, 20 de novembre, dia en el qual es va posar punt i final a la dictadura franquista, trenta dos anys després, em referia a ella, en un examen de dret civil per tal d’ubicar en el seu just context l’evolució que el matrimoni va patir durant el franquisme... dissortadament molt espai li he hagut de dedicar en aquest periode fosc de la recent història del nostre país

Com veieu, una pregunta molt encertada amb el dia d’avui. Aquesta és una petita reflexió que volia exposar en aquest espai perquè m’ha cridat l’atenció, no té res d’especial perquè no deixa de ser res més que una anècdota personal sobre el 20 de novembre del 2007...