Una gran catàstrofe
Unes imatges que mai oblidarem, concretament avui 13 de novembre es compleixen 5 anys del primer vessament de 63.000 tones de fuel-oil a la costa gallega...Dissortadament, dies després continuarien els vessaments, ara les valoracions dels membres del govern del Partit Popular eren molt positives, el risc de catàstrofe ecològica era pràcticament inexistent i sinó recordem les famoses paraules de Rajoy... "sólo salen pequeños hilillos de plastelina"
posted by Laia Gomis @ 3:20 p. m.
7 comments
7 Comments:
Ostres, feia temps que no passava i veig que el blog continua tan tendenciós com sempre :-) (de bon rotllo).
Enlloc de tant de Prestige i Felipe González, ¿Com és que no tracteu el tema que més afecta a la gent de carrer en aquest moment, la incompetència del govern central en l'execució de l'AVE?
Avui per avui el Prestige és a una altre lloc. No vull ser malpensat i creure que es vol amagar la realitat quan aquest cou del cantó socialista...
Sempre amb bon humor,
X.
Holaaa!!!
No es tracta que aquest espai sigui tendenciós sinó simplement que la persona que l'escriu i l'elabora amb una certa regularitat redactant tots els escrits és la mateixa, amb totes les virtuts i tots els defectes.
Per tant, personalment, decideixo abordar aquelles qüestions que em semblen interessants i prou rellevants. No pateixis, em comprometo públicament a parlar sobre rodalies. No es que em faci por ni tampoc pudor.
Ara bé, crec que no es pot comparar l'actual situació que pateix Rodalies amb la catastrofe del Prestige més que res perquè les magnituds són molt diferents.
A més, mentre el govern del PP no tenia cap inconvenient en passejar pel mig de l'oceà un vaixell que es desfeia a trossos i es volia desentendre de la greu situació que va provocar el vessament de tones de fuel, el govern socialista ha reconegut els errors existents a RENFE, ha demanat disculpes públicament. Sé que no n'hi ha prou perquè hi ha prop de 150.000 usuaris afectats però s'aprecien diferencies prou evidents.
Reitero de nou el meu compromís i quan tingui una mica de temps, no fixo cap data concreta perquè aquests dies realment vaig molt atrafagada, escriuré quatre ratlles sobre Rodalies i Renfe.
Cordialment,
Laia
Osti com passa el temps.
Sembla ahir que va passar. Va ser un gran desastre. Un altre gran desastre volent-lo amagar el PP.
He vist per aqui que algú ha comentat que el Prestige ja no és un tema actual. Doncs, el Prestige encara ho és un tema actual, perquè molts dies a les costes gallegues encara arriba fuel. Les costes gallegues trigaran anys a tenir el mateix color que havien tingut.
Ara bé, molts pescadors no'ls interessa remoure el tema, perquè van cobrar unes bones indemnitzacions.
Rep cordials salutacions del Xavier Ollonarte i Rovira.
Per evitar que una catastrofe com la del Prestige caigui en l'oblit vaig pensar en redactar aquestes quatre ratlles. Els dies passen voltant i l'actualitat és la responsable que fets tant importants i destacables com ara el Prestige caiguin en l'oblit. Com molt bé comentava el Xavier, avui en dia la costa gallega continua afectada per tant aquest tema també es mereix un raconet dins l'actualitat.
Aquet estiu he estat visquent a Galicia, i m'he recorregut la seva maravellossa costa. Vaig de coneixer de primera mè tot el que va succeir, i de fet hi han moltes coses que no ens arriben aquí sobre el que va succeïr, potser perque no interessa. De fet tothom hi ha tret partit, desde els afectats que han estat callats a base muntanyes de diners, fins les plataformes Nunca Mais o d'altres persones que en un moment donat van saltar utilitzar aquet desastre per a possar-se a primera plana de l'actualitat fent-se l'ecologista. Pero els autentics protagonistes van ser els voluntaris que es van deixar la pell i la salut recollint el chapapote de les costes, i dels que ja no sen parla gaire, potser perque no interessa saber que molts d'ells segurament dessarrollaran un cancer degut als gassos toxics que van estar expossats aquells dies. Els que hi van ser t'expliquen que va ser com viure un infern a la terra, i que molts d'ells no podien ni contindre les llàgrimes mentre recollien la merda. Sembla mentida com allo que jo vaig coneixer i hem va semblar el paradís a la terra, on la natura és encara tant verge, estigués a punt de destruir-se per sempre.
M'ha agradat el teu escrit sobre l'oli, i en general el blog. Ànims!
Verd, gràcies per aquest interessant apunt perquè hem pogut conèixer elements que ens passen desapercebuts.
Aprofito aquest comentari per exposar i reconèixer la tasca que els voluntaris van dur a terme en tota la tasca de recollida del chapapote... tots plegats ens oblidem d'aquells milers de persones anònimes que sense cap interès es van desplaçar fins a Galícia per ajudar.
Celebro que t'hagi agradat l'article de l'oli, i ho acostumo a dir sovint però no està de més recordar que totes les persones que de tant en tant visiteu aquest espai sapigueu que aquest és també el vostre blog.
Cordialment,
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home