divendres, de novembre 16, 2007

L’or líquid

Les temperatures comencen a baixar, estem en ple mes de novembre i de bon matí quan els núvols mig entaranyinats no deixen que els raigs de sol s’imposin per escalfar la jornada que està a punt de començar, el ventet matinal topa amb les nostres galtes i la fredor ens envaeix per tot el cos. Anem ben abrigats però la frescor matinal es converteix en una aliada per col·laborar a la difícil tasca que suposa abandonar de cop la son.

El fred s’accentua gràcies al corrent d’aire que hi ha enmig d’una immensa vinya envoltada per rengles d’oliveres. Si ens volem fer passar el fred, només hi ha una solució, començar a treballar i acompanyats de l’udol del vent, en un tres i no res, el color marronòs del nostre sòl esdevé lluent gràcies a l’efecte que produeixen les borrasses esteses al voltant de les soques de les oliveres.

Anar a fer caure olives no té cap secret, hi ha qui lluny de la mecanització opta per fer caure les olives amb les mans, altres s’ajuden d’uns enginyosos rasclets que resulten de gran utilitat i a la vegada faciliten i simplifiquen molt el treball. Ara bé, aquests són els sistemes emprats per les economies familiars on la pràctica agrícola encara perviu. No obstant, aquelles persones que duen a terme un treball extensiu, acostumen a recórrer a la tecnologia puntera on a través d’uns braços extensibles elèctrics, sacsegen branca a branca i així és com fan caure totes les olives.

Amb independència del mitjà emprat per a la recol·lecció d’un fruït que els nostres avantpassats grecs i romans ja cultivaven en aquestes terres, el mes de novembre porta impregnat una olor peculiar i molt especial. Una olor que tan sols aquells que hem tingut l’oportunitat d’anar a fer caure olives associem amb aquest període de l’any. La fortor de les olives acabades de premsar i el flaire de l’oli dens i consistent amb tota una sèrie de tonalitats.

A la nostra comarca, fa uns anys que s’ha convertit en una cita molt concorreguda acudir a les rostades populars, he de reconèixer que mai he assistit a una d’elles perquè sempre he tingut compromisos que no m’han permès anar a treure el cap. Tanmateix, em considero una privilegiada ja que abans que es celebrin aquestes trobades tinc l’oportunitat de poder degustar l’oli novell. Per mi s’ha convertit en una autèntica tradició, realitzar la primera torrada amanida amb l’oli novell. La intensitat de l’oli, la concentració de totes les propietats de la primera premsada deixa un regust al nostre paladar únic, irrepetible i com podeu constatar difícil de descriure amb paraules.

Espanya, Itàlia, Grècia són una sèrie de països que integren la regió mediterrània ara cap d’ells és famós pels seus jaciments de recursos minerals ni tampoc per tenir grans reserves petrolíferes. Darrera d’aquesta evidència s’amaga una realitat que no recullen les estadístiques ni tampoc els prestigiosos índexs: la qualitat i l’excel·lència d’un producte que es troba quasi a totes les taules, l’oli.

La quotidianitat amb la qual emprem aquest producte és la culpable de la manca de valoració que tots nosaltres realitzem vers una primera matèria bàsica i fonamental per a la cuina mediterrània. Durant tot l’any, els pagesos vetllen i tenen cura d’un arbre mil·lenari, símbol per excel·lència de la pau del quan s’obté un fruït que veritablement s’acaba convertint en el nostre or líquid.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 16/11/07
Laia Gomis

10 Comments:

At 8:04 a. m., Anonymous Anònim said...

Ostres Laia feia temps que no llegia una descripció tan de cor... sobre un tema tan cotidià i que el tenim tan a prop i molta gent no cau a pensar... com és "la collita de les olives"

Jo personalment no he tingut el plaer o la desgàcia de fer aquest acte de collir olives, però sí altres dintre del camp. Collir patates, raïm, garrofes, etc...

Crec que aquestos tradicions que marquen etapes de l'any dintre de les nostres vides és tindríen que mantenir i trasmetre als nostres fills i coneguts...

És important que les generacions que venen sapiguen que costa que una ampolleta d'oli arribi a taula..

Durant molts anys des de casa sempre hem anat a comprar l'oli a les cooperatives. La meva mare sempre deia que malgrat fossi una mica més car, tenim que ajudar a la gent del poble als pagessos...

Per tant, et felicito pel teu escrit i també encoratjo a la gent del camp (que encara queda...) per fer que molts de nosaltres tinguem l'oportunitat d probar els esquisits productes que ens dona la terra que tant l'estem castigant...


BIROLLA

 
At 10:43 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Birolla, moltes gràies pel teu comentari, la veritat és que aquest article el vaig escriure des d'una perspetiva molt propera al món agrícola del qual afortunadament em sento molt propera a ell.

Només tinc 21 anys però constato com moltes persones de la meva generaió ignoren tota una sèrie d'elements que les persones que tenim un contacte directe amb el sector primari donem per sentat. Convé, recordar la importància i el treball que hi ha darrera de tots els productes que arriben a la nostra taula.

Així com també, difondre-ho perquè tots en siguem plenament consients.

A més, ens podem mostrar ben orgullosos de la qualitat del nostre oli d'oliva, no ens hem d'amagar sinó proclamar-la als quatre vents.

Respecte el que comentaves de l'oli de la cooperativa, estic completament d'acord amb el que exposes, potser és una mica més car però realment saps que allò és oli i no pas el que et venen les botigues amb no sé quantes refinacions.

Una abraçada!

Laia

 
At 5:37 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Bon article. He aprés coses del món de l´ óli.

 
At 10:41 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Gràcies Garmir pel teu comentari i et puc assegurar que és una immensa alegria que algú et faci saber que a través d'un escrit hagi après quelcom nou.

Cordialment,

Laia

 
At 11:27 p. m., Blogger catalunya.ffw said...

Laia,

A l'Olla de Grills s'ha obert un debat interessant: o PSOE=PP o CAT=PSOE.

http://olladegrills.wordpress.com/2007/11/18/o-psoepp-o-catpsoe/

T'hi apuntes?

Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

 
At 9:18 p. m., Anonymous Muntsa said...

Laia, com sempre el teu article ve molt de gust llegir-lo i un se sent reconfortat intel.lectualmenten fer-ho.

Llàstima que a mi tot llegint-lo m'ha vingut al cap una altra mena de quotidianitat que és la culpable de la manca de valoració que tots nosaltres realitzem: la de què ens dirigeixin el nostre dia a dia uns determinats senyors sense que ens preocupi, aquesta manca de participació ciutadana en la politica municipal. Aquesta manca de valoració per la implicació en la gestió municipal.

Quan parlaves d'or líquid, m'ha vingut al cap l'or líquid que és pel sistema democràtic la transparència i el debat polític. Aquest or líquid, que el Sr. Benet Jané ens nega en no convocar els plens quan la Llei exigeix. El proppassat dia 8 s'havia d'haver celebrat un Ple...hores d'ara no és ni convocat segons m'han dit avui a la secretaria de l'Ajuntament.
Potser sigui que el pas de l'edat fa estralls en la memòria del Sr. Jané, o potser sigui la seva manca de transparència i de trajectoria democràtica, no ho sé... només sé que al meu poble se'm nega l'or líquid de la democràcia.

 
At 4:16 p. m., Anonymous Esteban said...

El Partido Socialista Europeo (PSE) lanzó hace apenas un mes una campaña llamada "Manifesto 2009" para implicar a los ciudadanos europeos en la elaboración del programa electoral para las europeas de 2009.

Para ello desde la sede central en Bruselas han montado una plataforma de participación y debate en inglés y francés.

En contacto con los responsables directos de la campaña, un grupo de activistas del PSE en España concluímos que era conveniente llevar este debate a los ciudadanos de cada país sin que el conocimiento del idioma inglés o francés representara un problema. Para ello, se ha lanzado un blog que pretende recoger los debates de la campaña europea en castellano, para hacerlo accesible al mayor número posible de ciudadanos.

Esta es su dirección: www.manifiesto2009.es

Os pedimos que desde tu blog participes en la campaña, bien enlazándonos, hablando del blog en un post, participando como redactor, comentando o como se te ocurra.

 
At 12:13 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Muntsa perdona per trigar tant en contestar-te però si no contesto els comentaris quan els llegeixo no hi penso i em queden pendents.

Fet aquest apunt, crec que l'extrapolació de l'or líquid de la democràcia és molt bona idea i no m'havia passat pel cap.

És cert que fa dies que s'hauria d'haver convocat el ple però pel que podem constatar no deuen anar massa bé les coses perquè sinó crec que ja l'haurien convocat.

Ssuposo que el punt estrella seran els pressupostos i els membres de l'equip de govern deuen estar buscant complicitats vers els seus grans amics del PP i PxC per tal d'anar sobre segurs al ple.

Veurem com acaba tot plegat i a veure quin dia es decideixen per fer el ple!

Aprofitant aquest comentari, agrair a l'Esteban la informació que publciava en aquest espai sobre el Manifest 2009. Entraré a la web i m'informaré una mica per tal de poder escriure amb tots els ets i uts sobre una qüestió que en aquests moments tan sols hi tinc un coneixement purament superficial sense entrar molt en el fons de l'assumpte.

Ara és un tema que m'interessa enormement, així que moltes gràcies per fer-ho m'saber.

Cordialment,

Laia

 
At 11:13 a. m., Anonymous Anònim said...

Hola Laia:
No ens coneixem, jo sòc la mare del teu company d'estudis Albert Fauria, com tu ja saps, fa força temps que a casa gastem el "teu" oli.
Mitjançant el blog adedret que heu creat els companys de classe, he visitat el teu blog i m'ha cridat l'atenció el teu artícle sobre l'oli. Per desgràcia desconec el procés de cultiu´( a la nostre comarca no hi han oliveres) i elaboració d'aquest or líquid que tu molt bé descrius. El que si et puc dir és que no te res a veure amb el que podem comprar a les "botigues".
Felicitats per el teu artícle i gràcies per facilitar-nos aquest plaer.

Rita Planas

 
At 12:48 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Rita, en primer lloc moltes gràcies pel teu comentari. Ja veus que a vegades l'obsessió d'aquells que sí que tenim oliveres i apreciem l'oli ratlla límits perillosos. Tanmateix sempre reconforta saber que també des de fora hi ha persones que valoren més enllà de la competitivitat dels preus la qualitat que s'amaga darrera d'un producte.

Moltes gràcies de nou pel teu comentari i quan vulguis passar per aquest espai de la xarxa... ja ho saps!

Una abraçada!

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home