La difícil situació a la Bisbal del Penedès...

Avui el poble de la Bisbal del Penedès, apareix entre els principals rotatius, els quals li dediquen un bon espai entre les seves pàgines. El motiu no és cap altre que la celebració d’una sessió plenària extraordinaria que va tenir lloc anit, tots sabem que els plens són una pràctica democràtica habitual i fins aquest punt no hi hauria cap element a destacar però quan coneixem quin són els punts que apareixien a l’ordre del dia podíem constatar com la polèmica estava servida.


En primer lloc, la suspensió de l’atorgament de llicències, tramitació de plans urbanístics i altres, per l’estudi de la possible modificació de les normes subsidiàries de planejament de la Bisbal del Penedès, amb la finalitat de definir la superfície mínima dels habitatges, densitat màxima i usos de les plantes baixes. I en segon lloc, la renúncia al conveni de col•laboració per a la promoció execució i manteniment d’obres del subministrament d’aigua al Baix Penedès, allò que popularment diríem la renúncia de l’arribada de l’aigua del Ebre al municipi bisbalenc.

Perquè pugueu entendre la difícil situació en la qual es troba aquest municipi baixpenedesenc, ens hem de remetre a l’anterior legislatura on governaven CIU i PSC. Durant els quatre anys, la presència de la Guardia Civil en les sessions plenàries es va convertir en un fet habitual davant els possibles altercats i les espontànies mobilitzacions alenades des de l’oposició d’ERC enfront els membres de l’equip de govern.

Realment és penós que s’hagin de desplaçar les forces i cossos de seguretat per garantir la seguretat del desenvolupament d’una sessió plenària. Els resultats de les eleccions municipals celebrades el passat 27 de maig van provocar un fet inesperat entre els bisbalencs i per extensió el conjunt de baixpenedesencs ens mostraven sobtats pels resultats electorals a la Bisbal, on ERC era el partit guanyador de les mateixes amb 5 regidors, CIU n’obtenia 3, el PSC 2 i en darrer lloc l’ADM 1.

Aquells que durant quatre anys van demostrar una manca de respecte vers totes les decisions que s’adoptaven democràticament en les sessions plenàries i es dedicaven a carregar, literalment, amb insults i menyspreus constants contra els membres del govern, resultaven els guanyadors de les eleccions municipals.

Continuo sense entendre aquesta realitat però crec que es podria relacionar amb la pluja de promeses que el candidat a l’alcaldia per ERC, Josep Mª Pugibet no va dubtar en realitzar amb l’única finalitat de fer-se amb l’alcaldia.

Josep MªPugibet, alcalde de la Bisbal del Penedès

Encara no fa mig any que va prendre possessió i lluny de calmar-se els ànims, en aquest municipi s’hi respira una forta indignació vers totes les propostes que el nou alcalde pretén tirar endavant i com a colofó final tenim els dos punts inclosos en l’ordre del dia del ple que es va celebrar ahir.

No vull ser pessimista però la dinàmica que des de l’oposició i ara des del govern, està alimentant Josep Mª Pugibet conjuntament amb els seus regidors no és gens positiva. Un alcalde ha de pensar en clau del seu municipi, treballar per tirar endavant tots els projectes que es troben damunt de la taula sense oblidar la millora en el benestar i la qualitat de vida de tots els vilatans i les vilatanes. L’orgull i la tossuderia personal de l’alcalde hauria de tenir una incidència mínima en la gestió diària però sembla que la tònica bisbalenca va en la direcció contrària.

No voldria acabar aquest escrit sense fer una al·lusió a una frase que recullen i destaquen tots els mitjans de comunicació. Josep Mª Pugibet va repetir en reiterades ocasions durant la sessió plenària que el diputat provincial del PSC, Josep Guasch, l’havia coaccionat perquè retirés els punts de l’ordre del dia. No us vull enganyar i aquest mateix matí he rebut aquesta notícia del propi Josep Guasch. No he dubtat en preguntar-li si era certa aquesta informació i m’ha confirmat que simplement era fruit de la gran inventiva del sr alcalde bisbalenc.

Tinc una gran confiança amb el Pep i no dubto de les seves paraules a més tots sabem quin és el seu tarannà i estic convençuda que si aquesta afirmació fos certa ell no se n’hagués amagat i hauria estat el primer en reconèixer-la. Aquest no és el cas i penso que no es pot parlar alegrement i encara menys posar expressions tan greus en la boca d’altres persones quan aquelles no les han pronunciades. No és una qüestió menor perquè sense cap mena de dubte aquesta acusació es podria portar davant dels tribunals.

Tan de bo m’equivoqui, però la Bisbal es troba en un moment molt difícil i crec que lluny de reconduir-se la situació, aquestes actuacions denostables que l’equip de govern impulsa provocarà una important accentuació. Seguirem expectants amb l’evolució que es produeixi en aquest municipi i sempre que la meva disponibilitat temporal m’ho permeti procuraré mantenir-vos informats.