Persones grans, grans persones

L’experiència i un gran bagatge que només s’obté a través del pas dels anys és el gran coneixement pràctic i quotidià que acumulen les persones grans. La foscor, l’obscurantisme, la por i el neguit són valors que els fan esborronar. Ens trobem en ple segle XXI però la gent gran de manera inevitable associa tots aquests valors a una època molt dura i difícil. L’ambient tens i delicat es respirava per tots els carrers dels pobles i les ciutats del nostre país quan una dictadura feia callar en sec aquelles opcions que divergien amb el discurs oficial del règim.

Des de ben petita, sempre he sentit una atracció especial vers les històries i també les anècdotes que les persones grans expliquen. No parlen de ciència ficció sinó que recorden i rememoren la seva infantesa, adolescència i joventut en una època que molt poc té a veure amb la dels nostres joves.

Aquesta pràctica és recomanable perquè aconsegueixes viatjar en el temps en qüestió d’un parell d’hores tot i que sóc conscient que hi haurà qui pensarà que no pot perdre el temps en aquestes qüestions i opta per acudir a qualsevol biblioteca. Ara sempre he aplicat una fórmula que ja fa uns quants anys que vaig aprendre: Quan la gent gran parla, els llibres es tanquen.

Realment és un autèntic privilegi escoltar les fonts directes que van viure els principals esdeveniments històrics dels darrers setanta anys. És així com es trenca l’estereotip que sempre acompanya la història, lluny de l’abstracció i d’explicar fets completament aliens descobreixes els rostres de persones anònimes amb noms i cognoms que s’amaguen al seu darrera.

Tanmateix, aquesta important contribució que les persones grans poden dur a terme al conjunt de la societat a través de tot el seu coneixement no gaudeix de la importància que mereixeria perquè hi ha qui seguint un discurs decimonònic defensa que només els llicenciats en història tenen la categoria per abordar aquests assumptes.

Generalment, les persones grans es troben en un moment puntual de la seva vida que algú va batejar com la segona joventut. En gran mesura, aquesta afirmació és certa perquè al seu darrera trobem desenes d’anys invertits en el món laboral per poder tirar endavant una família i quan arriba el moment de la jubilació descobreixen una paraula que fins aleshores no existia en el seu vocabulari, l’oci. De sobte, la disponibilitat de les 24 hores del dia suposa una atracció molt important però ràpidament hi ha qui també veu un gran al·licient, els avis i les àvies es converteixen en els cangurs perfectes.

Ells assumeixen amb gran il·lusió poder tenir cura dels nets perquè aquesta important dosi de responsabilitat els dóna confiança per seguir endavant però convé no abusar de la bona voluntat perquè també tenen dret a gaudir de l’enyorada tranquil·litat i afegint obligacions constants es camina precisament en la direcció contrària.

Durant aquesta primera setmana d’octubre s’han homenatjat a les persones grans, convertint-les en el centre de totes les actuacions essent les veritables protagonistes. Ara durant la resta de l’any també existeixen, procurem invertir més hores vers les persones grans, escoltem les seves preocupacions perquè la nostra atenció provocarà una gran rialla de felicitat que il·luminarà els seus rostres.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/10/07
Laia Gomis