dimarts, d’agost 21, 2007

EL MAR

El Port de la Selva, 15 d'agost del 2007

¿Qué es en definitiva el mar?
¿por qué seduce? ¿por qué tienta?
suele invadirnos como un dogma
y nos obliga a ser orilla.

Nadar es una forma de abrazarlo
de pedirle otra vez revelaciones
pero los golpes de agua no son magia
hay olas tenebrosas que anegan la osadía
y neblinas que todo lo confunden.

El mar es una alianza o un sarcófago
del infinito trae mensajes ilegibles
y estampas ignoradas del abismo
trasmite a veces una turbadora
tensa y elemental melancolía.

El mar no se avergüenza de sus náufragos
carece totalmente de conciencia
y sin embargo atrae tienta llama
lame los territorios del suicida
y cuenta historias de final oscuro.

¿Qué es en definitiva el mar?
¿Por qué fascina? ¿por qué tienta?
es menos que un azar
una zozobra,
un argumento contra dios
seduce por ser tan extranjero y tan nosotros
tan hecho a la medida
de nuestra sinrazón y nuestro olvido.

Es probable que nunca haya respuesta
pero igual seguiremos preguntando
¿Qué es por ventura el mar?
¿Por qué fascina el mar? ¿Qué significa
ese enigma que queda
más acá y más allá del horizonte?
Mario Benedetti

8 Comments:

At 5:06 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Es verdad, porque gusta tanto el mar, cuando en realidad es un desierto de agua?

 
At 10:51 a. m., Blogger Joan Margall said...

Laia,
Un poema bonic d'un gran poeta. Ja saps que compartim l'afició per la poesia. Espero impacient que m'enviis allò promès.

Records des de l'Empordà,

Joan

 
At 12:13 p. m., Anonymous Anònim said...

Visita el meu blog i digue'm què et sembla via mail: angelvillagrasa@yahoo.es
http://www.angelvillagrasa.blogspot.com
Coincidim en moltes coses: jo sóc llicenciat en Dret i estiuejo a Llançà: molt, però que molt a prop del Port de la Selva. Espero la teva resposta per mail! Petons, Angel

 
At 6:38 p. m., Blogger Laia Gomis said...

La poesia et permet submergir-te en un món ple de noves sensacions alienes a la quotidianitat. A més, de la mà del poeta Mario Benedetti aquestes emocions es desprenen en totes les paraules que configuren els seus escrits.

 
At 12:32 p. m., Blogger Què t'anava a dir said...

El mar és bonic vist des de la costa o dins un vaixell, però el mar segons en quins moments és pitjor que un desert immens de sorra sense oasi.

 
At 2:49 p. m., Anonymous Anònim said...

noble corazón en vela,
español indomable, puño fuerte-,
tu carta, heroico Líster, me consuela,
de esta, que pesa en mí, carne de muerte.


Fragores en tu carta me han llegado
de lucha santa sobre el campo ibero;
también mi corazón ha despertado
entre olores de pólvora y romero.


Donde anuncia marina caracola
que llega el Ebro, y en la peña fría
donde brota esa rúbrica española,

de monte a mar, esta palabra mía:
"Si mi pluma valiera tu pistola
de capitán, contento moriria.
A.machado. veig que t'agrada la poesia que et sembla aquesta d'Antonio Machado dedicada a Líster.
Xavi Todó,Salut un republicà

 
At 4:06 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Antonio Machado és un dels grans poetes que ha tingut el nostre país. Potser s'hauria de treballar amb més intensitat perquè les noves generacions coneguessin de prop la seva activitat literària sense oblidar la part més històrica de la seva vida. Machado va haver d'abandonar el nostre país, com milers de ciutadans perquè va recolzar el govern legítitm de la República.

Fa uns quants anys vaig tenir l'oportunitat d'anar a Colliure i recordo l'emoció que vaig sentir davant la seva tomba del cementiri de Colliure, repleta de flors i escrits.

 
At 4:58 p. m., Anonymous Anònim said...

jo vaig ser-hi l'any passat a colliure, dons tinc familia a diverses ciutats del sud de França d'ença la guerra,i ves sempre que paso per colliure m'aturo a posa flors a la tomba de machado , a part de que hi ha un bistro a la plaça que fan un anec confitat collonut, i molt be de preu, per els preus que cobren frança.A Toulouse es va fer una trobada de republicans espanyols , vaig que da parat del munt de gent que hi havia a més tot era ple de banderes tricolors, hi habia fills i nets de republicans que en cara mantenen viu el record de la lluita dels seus parents per la llibertat.
Xavi .
salut

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home