Sorpresa?

Aquesta setmana he tingut la temptació d’explicar-vos el desenvolupament de la sessió de constitució de l’ajuntament del Vendrell que va tenir lloc el passat dissabte 16 de juny. No obstant, m’ho he repensat perquè si us volgués explicar tots els detalls segurament no en tindria prou amb les pàgines d’aquesta edició del diari. Només dir-vos que vaig estar present a la Plaça Vella, jo també aposto i crec fermament en el lema que encapçalava la concentració El Vendrell per la convivència.

Tots els presents vam poder constatar novament l’afany de protagonisme del cap de llista de Plataforma per Catalunya, August Armengol, que acompanyat pels seus tres regidors entraven de manera triomfal al consistori vendrellenc mirant amb menyspreu a tots els vendrellencs i vendrellenques que ens trobàvem aplegats a la Plaça Vella. Per si encara no n’havíem tingut prou, el pastís es coronava amb una cirereta enverinada, un discurs d’explicació de vot que superava d’escreix la línia radical, xenòfoba i racista a la qual dissortadament ja ens té acostumats.

Desconec quins són els sentiments i les sensacions que es deuen tenir quan et proclamen alcalde del teu municipi però crec que es deu tractar d’un dia especial i enormement emotiu. El passat dissabte, la cara de Benet Jané, l’alcalde del Vendrell, no exterioritzava cap d’aquests sentiments, la tensió i la incertesa s’apoderaven de totes les faccions del seu rostre. Els somriures i les rialles es trobaven absents, a les files convergents l’alegria que es respirava era molt continguda només perceptible a la cara d’algun nou regidor. Qui sap potser aquest és el primer efecte del govern en minoria...

Que ningú es pensi que una vegada constituïts els ajuntaments el cicle electoral es dóna per tancat perquè ni de bon tros és així. Ara és el torn d’aquelles institucions que acostumen a ser desconegudes per l’opinió pública, els consells comarcals i les diputacions provincials.

L’acord de govern a la Diputació Provincial de Tarragona està tancat i segellat, pocs dies després de les eleccions municipals, la premsa es feia ressò del pacte que havien assolit CiU i PP per governar durant els propers quatre anys a la Diputació Provincial de Tarragona. Darrera d’aquest acord, quedava oblidat el famós viatge al notari que el Sr. Mas es va afanyar a realitzar signant un document on es comprometia davant l’opinió pública que CiU no pactaria amb el PP. Després de la derrota electoral que CiU havia patit a Tarragona, aquest compromís s’ha convertit en paper mullat perquè sota la consigna d’aïllar al Partit dels Socialistes de Catalunya a la Diputació de Tarragona, tot s’hi val.

Si tornem a les nostres contrades, hi ha pendent la configuració definitiva del Consell Comarcal del Baix Penedès. A priori, podem destacar que serà una tasca dura, àrdua i feixuga, més complexa del que simple vista pot semblar. Les dues forces majoritàries, CiU i PSC hauran d’arribar a tota una sèrie d’acords amb diverses formacions polítiques per gaudir de l’àmplia majoria situada entorn els tretze consellers comarcals.

Les dues opcions més probables giren entorn d’un pacte CIU, PP, PxC i ADMC, potser s’hi podria sumar ERC però no li veig massa sentit, ara convé deixar la porta oberta perquè mai se sap. Una altra opció que sembla que darrerament pren una certa força i solidesa seria la unió de PSC, ERC, ICV i ADMC. Restarem atents a les noves informacions que es vagin originant al respecte perquè l’estat de les negociacions ha assolit un nivell de secretisme poc habitual dins l’àmbit polític. Encara és aviat per pronunciar-me perquè no hi ha res tancat però potser la gran sorpresa d’aquests comicis electorals arribarà amb l’elecció de segon grau que suposa la configuració d’un ens supramunicipal com és el consell comarcal del Baix Penedès. La qüestió queda suspesa a l’aire...

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 22/06/07
Laia Gomis