divendres, de juny 29, 2007

La complexitat del dret penal

La calor es comença a intensificar durant aquests dies i juntament amb el cansament produït per un extens i ampli període d’exàmens comença a passar factura. Una situació que es reitera any rere any quan dins el calendari acadèmic algú té la brillant idea de posar exàmens més enllà de Sant Joan, estic convençuda que aquells que escullen la tempestiva data del dilluns 25 de juny per posar un examen de dret penal a les 9 del matí no són conscients de tot el que comporta, tenint en compte que abans d’acabar el mes de maig els exàmens ja eren presents a les nostres agendes.

Si els estudiants estem acostumats a haver de dur a terme nombrosos sacrificis quan el temut període d’exàmens arriba es fa especialment difícil rebutjar temptatives propostes consistents en esbargir-se una mica, sortint de festa i gaudint de l’ambient estiuenc durant la màgica nit de Sant Joan. Sense pensar-t’ho dues vegades deixaries els llibres, manuals, apunts i t’escaparies una estona però no queda altre remei que desitjar als altres que s’ho passin molt bé i tornar a la crua i dura realitat, codi penal en mà analitzant i estudiant tots els tipus delictius detingudament mentre al carrer es cremen tonelades de pólvora.

Aprofitant l’avinentesa us voldria parlar de dret penal, que ningú s’espanti perquè no entraré en el fons de l’assumpte ni tampoc us exposaré tot el reguitzell de delictes que retinc a la memòria perquè en el codi penal els trobareu tots. Ara bé, durant aquests dos anys que he cursat dret penal he descobert una matèria profundament interessant que s’allunya molt de la concepció que té la ciutadania relacionant la mateixa amb assassinats, homicidis, violacions i greus penes de presó.

Els mitjans de comunicació en gran part són responsables de la mala imatge que el dret penal té en el conjunt de la nostra societat. Moltes vegades sense éssers conscients, els periodistes emeten judicis de valor que realment es podrien estalviar perquè no tenen cap rellevància en l’àmbit penal però des d’una vessant mediàtica generen un gran atractiu. A més, sovint, aquesta mala praxi es conseqüència del desconeixement que la persona encarregada d’elaborar la crònica té vers l’objecte de la qüestió arribant a confondre diversos tipus delictius emprant-los com a sinònims.

Una altra lliçó que he après és l’enorme dificultat que genera la resolució d’un cas pràctic perquè si bé a nivell teòric totes les peces del trencaclosques es troben encaixades quan passem a l’aplicació dels preceptes a casos que succeeixen a la vida quotidiana els problemes es multipliquen. Cal destacar que l’activitat que diàriament duen a terme advocats, jutges, magistrats i fiscals no és gens senzilla tot i que l’esforç i el sacrifici d’hores de treball incessant pot quedar desvirtuat en mig segon davant un desafortunat titular, una crònica poc encertada faltant els elements transcendentals o bé l’opinió pública dicta la seva particular sentència, presumint del “gran coneixement” que en matèria penal posseeix.

L’inconformisme és un gran valor si va acompanyat d’una argumentació positiva o una alternativa que permeti una via de sortida. Ara la crítica per la crítica no té cap sentit més enllà de provocar un soroll eixordador. Constantment, apreciem com qualsevol sentència o resolució judicial és qüestionada per l’opinió pública arribant a provocar en determinats casos una situació dantesca, interposant els instints de venjança davant l’estricta aplicació de la llei. Precisament, això és el que hauríem d’evitar perquè abans de qüestionar les actuacions dels professionals i els experts en la matèria no estaria gens malament preguntar-nos el motiu de la seva resolució, interessar-nos una mica sobre el cas cercant informació sòlida i una vegada reunim tots aquests requisits opinar amb raó de causa, tota la resta és parlar per no estar callat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 29/06/07
Laia Gomis

4 Comments:

At 12:04 p. m., Blogger garmir said...

Et desitjo que els exàmens et surtin bé, a la Universitat són com maratons, m`enrecordo que quan sortia de ells quedava extenuat.
Per el Dret tens que tenir una màgnifica memòria,
ET desitjo el millor.

 
At 6:25 p. m., Anonymous Anònim said...

Ja voldriem en l'àmbit judicial que la gent reflexiones la meitat del que tu esmentes, però malhauradament no és així.

Molt bon escrit, les teves paraules al Diari del Baix Penedès sempre estan ben estructurades i amb molt de rigor.
Que les puguem llegir molts anys.

 
At 11:36 p. m., Blogger Joan Margall said...

Laia,

Unes reflexions molt interessants, com sempre. Ara descansa una mica, t'ho mereixes.

 
At 2:53 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Hola!!!

Moltes gràcies Garmir, amb els exàmens arriba el moment de demostrar tot el treball incessant, l’esforç i el sacrifici que s’ha dut a terme per tirat endavant cada assignatura. Cal reconèixer que els exàmens no són la millor manera de plasmar l’adquisició dels coneixements fent-los constar únicament en un document escrit realitzat en un sol dia, ja que tampoc és massa just jugar-t’ho tot en tan sols un examen. Per aquest motiu sóc una gran partidària de l’avaluació continua i anar fent diversos exàmens i treballs durant el curs perquè sempre et pots trobar que si tan sols hi ha un dia fixa’t per fer l’examen i aquell dia no et trobes bé, tens un mal dia o qualsevol qüestió tot s’engega a rodar, en canvi, amb l’altre sistema demostres constantment l’interès, la regularitat i almenys en el meu cas personal l’aprenentatge sempre és superior.

Aquelles persones amb les quals tinc el plaer de compartir curs coneixen la meva constància vers aquest assumpte, a vegades arribant a ser massa tossuda i però és un defecte com un altre, i tan aviat com comença el nou curs és qüestió de posar-se el calendari al cap i comença a planificar.

Anònim el teu comentari em sorprèn per aquest motiu et voldria agrair que t’hagis passat per aquest espai i t’hagis decidit a escriure aquestes paraules. Ho he dit en moltes ocasions, i no està de més continuar repetint la meva petita reflexió perquè a través dels meus articles vull exposar temes, idees, opinions i percepcions que tinc com a ciutadana i estic segura que moltes altres persones comparteixen. Procuro fer-ho des d’una òptica on el rigor, la seriositat i el sentit comú predominin sobre totes les paraules, evitant caure en la barroera demagògia i el morbo sense sentit. És més, si és oportú informar-me detingudament abans d’abordar un tema, ho faig. Ara sempre hi trobareu connotacions personals i opinions individuals però no oblideu que no esteu davant una crònica periodística sinó simplement davant un article d’opinió.

En darrer lloc, vull dedicar unes paraules especials al tercer comentari, perquè m’ha sorprès molt que el Joan Margall, nou alcalde de Torrella de Montgrí i de l’Estarit hagi fet un petit forat a la seva voluminosa agenda i hagi escrit aquest comentari.

En altres ocasions el Joan ha deixat la seva petjada en el blog a través d’interessants comentaris i precisament l’altre dia pensava que amb la seva nova responsabilitat això no seria possible. No obstant, ell ens demostra un nou estil, en comptes de tancar el seu blog com fan la majoria de polítics un cop passades les eleccions, ens revela que continuarà amb aquest ambiciós projecte però que no li podrà dedicar totes les hores que voldria. Si no n’hi hagués prou amb això, busca el temps de sota les pedres i escriu el comentari anterior. Un exemple que molts haurien de seguir

De nou, reitero el meu agraïment al Garmir per la seva regularitat i els seus comentaris, a l’anònim per animar-se a participar en el blog ni que sigui des de l’anonimat i al Joan Margall per dedicar una part del seu valuos temps a llegir aquest espai.

Una abraçada!

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home