Una nit màgica

El rostre de la quitxalla s’il·luminarà enmig de la foscor de la gèlida nit del cinc de gener. Després d’uns llargs dies de festa, el colofó final arriba de la mà de Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient que durant tota la tarda es passejaran pels carrers de la nostra vila amb una lluïda cavalcada reial.

Quan sona el darrer coet, el tercer, l’inici de la cavalcada s’ha convertit en una realitat i aleshores de res serveixen les excuses perquè els més petits insisteixen reiteradament en sortir al carrer. No tenen mandra, tampoc senten fred, totes aquestes percepcions pròpies dels més grans es troben submergides i canalitzades per la il·lusió que senten en una vesprada tan especial. En aquest context, l’assistència a la cavalcada es converteix en un ritual, esperant estoicament el pas de la comitiva reial acompanyada dels diversos personatges infantils que repartiran nombrosos dolços caramels en agraïment a les mostres d’afecte que els infants demostren.

Un cop l’alcaldessa de la nostra vila rebi oficialment a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient i els lliuri una màgica clau que els permetrà obrir totes les llars del Vendrell, serà el moment de marxar cap a casa. Aleshores haurem de sopar puntualment i anar a dormir aviat si no volem que els Reis passin de llarg oblidant-se de dipositar els regals a casa nostra. La nit serà llarga i feixuga, no es pot fer soroll perquè com tots sabem els membres de la reialesa fugen d’aquelles llars on hi ha una intensa activitat perquè no es poden entretenir pel camí ja en molt poc temps han dur a terme un gran treball.

Quan les primeres escletxes de llum penetrin a l’interior de les nostres habitacions, Ses Majestats estaran camí cap a Orient. Així, en ple dia sis de gener, no caldrà haver de llevar insistentment els més petits perquè precisament ells seran els primers en alçar-se del llit i els seus xisclets d’alegria ràpidament ens faran despertar.

La impaciència es barrejarà amb una certa dosis de nerviosisme davant el gran ventall de paquets que es podran trobar escampats al llarg de tot l’habitatge. L’instint primari consisteix en començar a estripar els presents embolicats amb una delicadesa extrema, en qüestió de segons els laboriosos llaços i els elements decoratius que permetien identificar el receptor del regal quedaran reduïts en una pila de papers arrugats sense més.

Vivim en una societat en la qual podríem afirmar que l’abundància és un tret predominant, les darreres novetats literàries, musicals o de qualsevol altre índole arriben en un obrir i tancar d’ulls a les llars, no cal esperar el dia de Reis o qualsevol altre data assenyalada per tenir-les entre nosaltres sinó que l’adquisició de les mateixes té lloc quan en tenim notícia arrel de les conseqüències directes que es desprenen de l’efecte del màrqueting.

El consumisme desenfrenat en el qual ens trobem immersos és un factor preocupant perquè la felicitat no es mesura en el nombre de regals que els reis mags deixin aquesta nit per nosaltres. Aquesta és una bella lliçó que hem de començar a implantar als més menuts i explicar-los que hi ha nens que durant la jornada del dia màgic de reis no podran estripar cap paper de regal perquè el seu país es troba immers en la misèria, la seva vital preocupació és aconseguir un crostó de pa per apaivagar la fam. El veritable regal que els nens i les nenes de casa nostra tenen és la sort de poder viure en un indret privilegiat, tanmateix aquest present passarà desapercebut perquè no es pot embolicar i dipositar al costat de la llar de foc.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 05/01/06

Laia Gomis