divendres, de desembre 29, 2006

Adéu 2006!


El repic de la darrera campanada servia per començar a polemitzar sobre la llei antitabac que oficialment entrava en vigor l’1 de gener del 2006. Alguns cartells per caldejar l’ambient es podien trobar en diverses cases en les quals hi havia amplies reunions familiars per celebrar l’arribada del nou any. Aquells que vam decidir anar de festa, vam constatar en primera persona que els espais lliures de fum brillaven per la seva absència, però en una nit de gresca i alegria com és la de cap d’any, resignadament vam empassar fum.

Durant els primers quinze dies del mes de gener, aquesta llei va ser la gran protagonista, després va anar perdent intensitat i curiosament quan tot just estem a punt d’acomiadar el present any, la polèmica ha saltat a l’esfera pública arrel de la negativa demostrada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid en aturar el reglament elaborat per la mateixa comunitat que és més permissiu davant els espais en els quals es pot fumar.

Tanmateix, a mode personal penso que els veritables protagonistes de l’any que aviat conclourem fonamentalment són tres. El primer de tots ells, tan sols l’esmentaré perquè ja vam tenir oportunitat de parlar i opinar àmplia i extensament sobre ell, imagino que ràpidament haureu descobert que parlo de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el qual va entrar en vigor el 9 d’agost després de ser aprovat en referèndum el 18 de juny.

Sense allunyar-nos de l’esfera política, un altre element que ha caracteritzat el 2006 ha estat l’arribada a la presidència del govern xilè de Michelle Bachelet, una persona que va patir en primera persona la repressió efectuada pel colpista Pinochet, el qual recordem que va acabar amb el govern d’Allende escollit democràticament pel poble xilè i amb ell va arribar una època en la qual el terror es va apoderar de la vida quotidiana d’aquest país. Els assassinats indiscriminats estaven a l’ordre del dia, tot aquell que discrepava del règim instaurat coneixia quin era el seu destí, les tortures que acabarien en una mort imminent. Precisament, no fa massa dies que aquest sanguinari general va morir, coincidint la data de la seva mort amb la celebració del dia internacional dels Drets Humans. Reprenent la idea plantejada, Bachelet no ha estat l’única dona que s’ha convertit en el 2006 en presidenta del seu país sinó que la finlandesa, Tarja Halonen, assumia la presidència de Finlàndia. Sègolène Royal, una dona combativa i lluitadora per definició guanyava les eleccions primàries del partit socialista francès i estic segura que es convertirà en la gran protagonista del 2007 quan es converteixi en la presidenta de la República Francesa, el seu camí cap als Elisis tot just ha començat.

El dret de sufragi passiu i actiu de les dones a casa nostra és ben recent, tot just enguany celebràvem el setanta cinquè aniversari d’ença que la Constitució de 1931 reconeixia l’esmentat dret. Aprofitant l’avinentesa, citar que el 2006 ha estat un any marcat pels aniversaris històrics, en primer lloc l’esmentat dret de vot a les dones i no hem d’oblidar que el 14 d’abril recordàvem la proclamació de la II República, un règim polític en el qual les llibertats i el progrés de la societat eren el denominador comú de totes les seves actuacions

No voldria acabar aquest personal recordatori sobre el 2006 sense esmentar l’esperança que el dia 22 de març es va originar en el nostre país. Aquest dia, ETA va anunciar un alto al foc permanent, fins aquell moment els nostres cors restaven encongits perquè tot i que feia molt de temps que afortunadament no hi havia víctimes mortals aquesta senyal inequívoca suposava un pas endavant. La solució definitiva que posi punt i final al conflicte basc no és gens senzilla ni tampoc es pot resoldre en qüestió de 365 dies sinó que és necessari un clima de consens en el qual les negociacions siguin una constant. A més, cal sumar la imprescindible existència de la lleialtat democràtica d’aquells que es troben a l’oposició i el conjunt de la ciutadania hem d’esperar pacientment. Si es donen tots aquests requisits estic convençuda que la pau es convertirà en un element perpetu en el nostre país, de moment, des d’un optimisme moderat recomano creure fermament en el procés de pau.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 29/12/06
Laia Gomis

1 Comments:

At 9:55 a. m., Anonymous Anònim said...

Hi
lexapro escitalopram
It’s necessary for you to take at least 2 weeks of break before you start relying on Lexapro and after you quite MAOI intake.
[url=http://www.vidad2.com/]escitalopram generic[/url]
It’s necessary for you to take at least 2 weeks of break before you start relying on Lexapro and after you quite MAOI intake.
http://www.vidad2.com/ - buy lexapro
You can buy it if anxiety or depression is your problem too.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home