Canvis aparents

L’abstracció del món en el qual vivim es converteix en determinades ocasions en una necessitat imperant. En cap moment estic parlant de caure en un estat permanent d’oblit ni tampoc arribar als límits excessius de la despreocupació més absoluta sinó simplement de posar un punt i seguit al frenètic ritme de vida que portem. Tots hauríem de dur a terme una acció tan senzilla com és obrir un petit parèntesis a les nostres vides, cercar aquells camins en els quals ens hi trobem més a gust, allò que vulgarment coneixem com a desconnectar.

L’evasió es converteix en una preuada vàlvula d’escapament, alguns preferiran la lectura d’un bon llibre, altres escoltaran l’harmonia que es desprèn de l’interior d’un disc compacte o hi haurà qui gaudirà d’una tranquil·la i pausada conversa.

Quan som petits, optem per fer volar la imaginació, no sabem ben bé en què consisteix però passem bones estones pensant en allò que ens agradaria fer o que ens passés i en qüestions d’instants ho extrapolem i ens situem al bell mig del nostre somni. És més, amb el pas dels anys, recordem amb certa melangia i nostàlgia aquesta meravellosa època en la qual semblava que els únics problemes que existien eren els de matemàtiques.

Actualment, els més petits de la casa disposen d’una infrastructura esgarrifosa, que en moltes ocasions superen als mitjans que posseeixen els seus progenitors. Les joguines han passat a una millor vida, cada vegada es substitueixen més aviat per minúsculs jocs d’ordinador o de videoconsoles que aparentment semblen ser uns regals escarrancits i raquítics però en ulls dels infants, i perquè no dir-ho, d’aquells que no ho són tant, queden meravellats com si veiessin les portes del cel obertes, l’èxit de triomf està assegurat.

No fa massa dies que llegint un diari em vaig sorprendre molt pel contingut d’una notícia. Des d’una certa perplexitat vaig contemplar un recent estudi publicat a la premsa on es destaca que les nenes espanyoles somien en ser princeses mentre que els nens voldrien ser campions de la copa d’Europa de futbol o convertir-se en el futur pilot estrella de la fórmula 1

No és cap descobriment afirmar que la quitxalla sempre s’ha caracteritzat per imitar als personatges de moda del moment, models, actrius, jugadors de futbol, en fi, totes aquelles persones que per activa o per passiva formen part del conglomerat mediàtic.

Tanmateix, la meva ingenuïtat em conduïa a estar completament convençuda que les noves generacions adaptarien els seus somnis infantils als nous temps que corren i perdrien els tòpics que durant tants anys han caracteritzat els desigs dels més petits. Si bé és cert que la transformació que el nostre país ha patit en els darrers vint-i-cinc anys ha estat realment molt important, hi ha determinats valors que resten intrínsecs en el conjunt de la ciutadania, i un d’aquests és precisament el fet que les nenes, d’avui, futures dones de demà, continuïn pensant i tenint com a màxima aspiració arribar a ser princeses, viure a l’interior d’un castell i esperar l’arribada del seu príncep blau.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 20/10/06
Laia Gomis