Fa vint anys que tinc vint anys

21 de juliol, una data com qualsevol altre, no obstant, aquest dia per mi té una connotació molt especial, data en la qual vaig nèixer. Ahir va ser una jornada inoblidable, trucades de telèfon, missatges al mòbil, correus electrònics, targetes de felicitacions. En resum, dotzenes de mostres d'afecte que valoro profundament. No em deixa de sorpredre que tanta gent se'n recordi que un dia de calor sofocant, vaig arribar al món. Us dono les gràcies de tot cor!!!

Enguany, acomiadava el número 1 i col·locava el 2 al davant dels meus estrenats 20 anys, una edat que m'evoca al record d'una brillant cançó de Joan Manuel Serrat, Fa vint anys que tinc vint anys. Per cert, encara no fa un mes que em va arribar el meu primer regal d'aniversari anticipat, tenir l'oportunitat d'assistir a un concert inoblidable que Joan Manuel Serrat ens va oferir al Vendrell, algunes de les moltes impressions que vaig tenir al llarg de la nit es troben recollides sota el títol Una vetllada inoblidable

Sense més preàmbuls, a continuació reprodueixo la lletra de la cançó, Fa vint anys que tinc vint anys perquè aquells que no la coneixien la descobreixin i aquells que la sabem de memòria gaudim repasant-la de nou

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.
Vull alçar le veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.
Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demá.
Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...

Joan Manuel Serrat