Unes paraules de record

Des del moment que em van comunicar la mort de la Marta Mata vaig pensar en escriure quelcom per recordar el paper capdal que va suposar la seva implicació directa en el món de l’educació. Si ella s’hagués mostrat indiferent al sistema educatiu propi del franquisme i el seu activisme en la defensa d’un model alternatiu d’educació no hagués existit, amb tota seguretat les escoles que avui en dia coneixem serien molt diferents.

Salvant les distàncies generacionals que em separen amb la Marta, sempre he sentit com a propis els valors que ella ha defensat a capa i espasa fins els seus darrers dies, una educació pública i laica. Vaig tenir l’oportunitat de parlar en diverses ocasions amb la Marta Mata, sempre en indrets en els quals l’eix principal el marcava la temàtica educativa com seria un col·loqui sobre l’educació i si ens remuntem més enllà en el temps en una presentació d’un llibre.

No voldria que en el meu espai de reflexió no hi hagués cap al·lusió a la figura de la Marta Mata. Si bé és cert que ella es mereixeria un espai més important vull que el seu nom figuri entre els articles que habitualment escric.

La Marta Mata va ser una persona molt important en el nostre país i bona mostra d’aquest fet són els nombrosos articles que aquests dies els mitjans de comunicació han publicat en els quals es ressaltava la implicació directa en l’àmbit educatiu i sense oblidar les diverses responsabilitats polítiques que la Marta va tenir. No obstant, de tots els articles que he llegit us vull recomanar la lectura d’un d’ells, escrit per una persona que coneixia de prop a la Marta que hi havia passat moltes estones al seu costat i que és un pedagog i polític com ella, parlo de l’article que el diputat Ernest Benito publicava aquesta setmana al Diari del Baix Penedès i que a continuació l’ajunto perquè gaudiu d’aquesta lectura.

Sota el lledoner de Saifores

El lledoner de Saifores ha estat el símbol de can Mata, un espai que respirarà sempre la presència de la Marta, la que ha estat i serà sempre: mestra de mestres.

Encara recordo el darrer encontre amb la Marta Mata, farà poc més d’un mes, compartint en l’AVE el viatge de tornada de Madrid cap a casa. No podíem parlar d’altra cosa: de com aniria l’aplicació de la LOE, de la quantitat de coses que hi tenia a dir el Consell Escolar de l’Estat, que ella presidia..., en definitiva, parlàvem d’allò que ha ocupat el centre de la seva vida: l’educació. D’aquella conversa vull quedar-me amb una frase lapidària, de les que a cops sabia deixar anar, sense aixecar mai la veu i sempre amb un somriure una mica sorneguer. No us penseu pas que amb l’aprovació de la LOE se us ha acabat la feina als diputats que esteu a la comissió d’educació: ara, tot just acaba de començar!

No és pas aquí, ni sóc jo, qui he de parlar de les moltes coses que ha fet la Marta en el món de l’educació i per l’ensenyament en el nostre país. Aquests dies els diaris ja en van plens i en el futur ja hi haurà qui ho faci de la manera més detallada. Prefereixo fer-vos extensiu l’aspecte de la seva personalitat que a mi em va captivar des del primer dia que la vaig conèixer.

La Marta tenia una capacitat innata per convertir tot aquell qui l’escoltava en un infant. Sempre que parlava –fos davant un auditori selecte o asseguts, prenent la fresca sota el lledoner de Saifores – el seu to de veu, la seva dicció i el seu gest precís feien que les seves paraules es convertissin en un conte explicat als infants. Els seus arguments eren sempre entenedors; els seus exemples; clars i precisos, tenia una capacitat de fer-se entendre com jo no he vist mai a ningú, i el seu discurs sempre aconseguia captar l’atenció del seu auditori. Tenia totes les virtuts d’una mestra que sabia convertir-se, segons les ocasions, en quelcom més entranyable: l’amiga, l’àvia, la mare, la companya de feina.

És per això que la seva mort ha produït un sentiment d’orfandat en tothom. Ha estat capaç d’aconseguir - en uns moments en què això semblava impossible – que aquest sentiment es manifesti de manera unànime. Tant en aquells que compartíem, des de la proximitat els seus plantejaments ideològics, com en aquells que s’havien manifestat sempre més distanciats ideològicament d’ella, perquè els seus valors transcendien sempre les opcions personals o col·lectives, eren de veritat, el que entenem per valors universals.

Avui, Saifores, Banyeres, el Penedès, Catalunya, Espanya, està de dol, ho està per haver perdut una persona que sabia ser a tot arreu i fer que des de tot arreu l’estimessin.

Tots tenim un repte davant que encaixa amb el missatge que ens ha volgut deixar la Marta amb la seva manera de ser i de viure. Intentar cada dia semblar-nos una mica més al que ella va ser sempre. Una excel·lent persona i una bona mestra.

Ernest Benito i Serra
Diputat al Congrés.