divendres, de juliol 07, 2006

Una vetllada inoblidable

Les gotes d’aigua lliscaven lentament pels nostres braços i la impregnant olor de la tarongina perfumava l’ambient, sense oblidar l’harmoniosa mar tranquil·la i l’escalfor de la sorra quan amb un pas ràpid i decidit la trepitgem resistint, cremant-nos. Aquestes només són algunes de les moltes sensacions que al llarg de la intensa nit totes les persones que vam acudir al meravellós concert que el Joan Manuel Serrat va oferir a la nostra vila, vam sentir de prop en un moment o altre de la nit.

El passat diumenge 2 de juliol tots els amants de la bona música i de les lletres amb un rere fons, carregades de sentit i d’emocions, teníem una gran cita. Joan Manuel Serrat es desplaçava fins al Vendrell per presentar el seu darrer disc, Mô. No era la primera vegada que venia a la nostra vila però per cercar la data exacta en la qual ens havia visitat amb anterioritat era necessari remuntar-nos més de vint-i-cinc anys endarrera. La persona que escriu aquestes línies ni tan sols estava nascuda quan per primera vegada en Joan Manuel es va acostar fins al Vendrell per cantar les seves cançons, així que tan aviat com vaig tenir coneixement de la visita, no m’ho vaig pensar dues vegades i em vaig dirigir a comprar les entrades perquè sense cap mena de dubte es tractava d’una oportunitat irrenunciable i no volia deixar passar de llarg aquest gran esdeveniment.


Les expectatives que m’havia creat unes hores abans del concert, quan relaxadament escoltava algunes de les cançons que formen part de Mô, es van veure superades tan bon punt va començar l’espectacle. No és casualitat que empri aquest terme perquè realment la nit del passat diumenge tots els que vam acudir a escoltar al Joan Manuel Serrat ens vam sentir part directa d’un espectacle on la interacció entre el cantautor i el públic va formar una unitat indissoluble acompanyada de la millor música, element que aconseguiria crear un ambient veritablement confortable sota un estrellat cel estiuenc.

La nit va transcorre acompanyada de dolces cançons les quals van compartir l’espai amb la lectura d’un fragment de la brillant obra de Manuel Vicent, Son de mar, així com també vam poder gaudir de l’autèntic Serrat, la persona compromesa amb les injustícies dedicant la cançó titulada “Si hagués nascut dona” a totes les dones davant les discriminacions que pateixen dia sí i dia també pel simple fet, com molt bé titula la cançó, d’haver nascut dona. El Joan Manuel va cercar un petit espai del seu concert per homenatjar a un gran amic seu, el desaparegut mestre Bardagí, cantant una cançó que ambdós van escriure plegats, Malson per entregues.

Els acords de la guitarra d’en Joan Manuel Serrat anaven penetrant fins a l’interior del nostre cor al llarg de tota la vetllada. Les seves cançons no deixen indiferent a ningú i si hi ha quelcom que les caracteritza sense que el pas del temps hi tingui res a dir és la intensitat que desprenen, així com també la gran càrrega d’emocions, sensacions i percepcions que traslladen al públic quan les escolta en directe. En Joan Manuel Serrat és molt més que un cantautor, les seves cançons perduren en el temps sense que mai passin de moda, ans al contrari, les noves generacions filles de la democràcia sentim com a pròpies i ens esborronem quan escoltem cançons compromeses com els poemes cantats d’Antonio Machado o de Miguel Hernández, sento especial devoció i m’emociono sempre que escolto Cantares y Para la libertad però convé no oblidar títols propis com ara Cançó de Matinada, A Cotlliure, Utopia, Darrera d’aquesta gent, Me’n vaig a peu, entre molts altres.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/07/06
Laia Gomis

2 Comments:

At 6:48 a. m., Anonymous Anònim said...

Your are Excellent. And so is your site! Keep up the good work. Bookmarked.
»

 
At 10:02 a. m., Anonymous Anònim said...

Greets to the webmaster of this wonderful site! Keep up the good work. Thanks.
»

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home