Benvingut

Des del moment que accionem el dispositiu que apaga el nostre despertador, desenvolupem una sèrie d’activitats que ens mantindran actius al llarg de tot el dia. La inèrcia ens condueix a dur a terme totes elles, sense adonar-nos s’han incorporat a la nostra vida quotidiana i difícilment en tornaran a sortir.

Precisament, conduir és una d’aquestes activitats que es podria englobar dins la descripció anterior. De bon matí, molts som els que ens desplacem fins al nostre lloc de treball o d’estudi gràcies als vehicles de motor. No és habitual plantejar-nos perquè ho fem sinó que més aviat ho duem a terme sense donar-hi més voltes perquè tal qüestió no ens resulta mereixedora d’esdevenir un element capdal dels famosos estudis remots.

En principi, si algú ens comentés que diàriament recorre un total de cent seixanta quilòmetres no ens impactaria excessivament però si operéssim amb les xifres i obtinguéssim un resultat final de prop de nou-cents quilòmetres a la setmana, aleshores la sorpresa s’apodera de l’expressió facial de moltes persones, reacció que he pogut constatar en primera persona.

La carretera s’ha convertit en un espai en el qual inverteixo moltes de les meves hores i aquest fet em permet tenir una bona perspectiva i gaudir d’una visió general de la conducció. En un primer moment vaig tenir la temptació de relatar les dotzenes d’imprudències que diàriament observo i en determinades ocasions pateixo com a conseqüència directa de la manca de responsabilitat d’aquelles persones que condueixen temeràriament tot i compartir la xarxa viària amb la resta de ciutadans. No obstant, com hagués necessitat diverses pàgines que escriure-les totes i amb un elevat risc de probabilitats n’hagués oblidat alguna pel camí perquè el pas del temps substitueix a l’interior de la meva memòria les imprudències més antigues i remotes per les noves.

A tall d’exemple, podria citar els tradicionals avançaments per la dreta que en nombroses ocasions tots en algun moment o altre hem patit. Una altra infracció molt típica és anar sense el cinturó de seguretat i alhora parla pel mòbil per no afegir la barreja mortal de l’excés de velocitat que en determinades ocasions acompanya a les actituds esmentades a les línies anteriors. No obstant, la situació més paradoxal és el desconeixement que molts ciutadans tenen de l’existència d’un dispositiu anomenat intermitent el qual és de gran utilitat a la resta de conductors perquè ens permet conèixer amb suficient temps les intencions així com també de les futures maniobres que efectuarà un conductor. Us puc ben assegurar que no és tracta d’un element purament decoratiu malgrat la plena convicció que molts tenen al respecte.

L’1 de juliol del 2006 es convertirà en una data de referència en el nostre país, marcarà un abans i un després, especialment en matèria de tràfic i sinistralitat a la xarxa viària. L’especulació de la possibilitat d’implantar en el nostre país el carnet per punts pertany a una època molt llunyana en la qual pocs eren els que coneixien de prop les característiques, les particularitats i els efectes que aquesta decisió havia provocat a les carreteres dels països on s’havia implantat. Al dia d’avui, la situació ha canviat completament, el carnet per punts és una locució que la gran majoria de la població coneix de prop i esmenta amb una gran freqüència al llarg de les seves converses, signe evident de l’assumpció com a pròpia de tal mesura.

Els bons conductors no han de témer davant la implantació del carnet per punts, ans al contrari, perquè gràcies a aquesta mesura en seran els principals beneficiats. A les nostres carreteres no hi haurà lloc per aquelles persones que posen en risc la seva vida i per extensió també la de resta de conductors. Aquesta mesura permetrà castigar i sancionar aquelles persones que per activa i per passiva infringeixen la llei dia sí i dia també. Davant el voltant es necessària l’existència d’una responsabilitat màxima perquè entre les nostres mans tenim qüestions transcendentals que convé no minimitzar. Moltes són les esperances que tinc dipositades en el carnet per punts, sóc conscient que l’actitud de les persones no es canvia d’avui per demà però crec que de manera lenta però progressiva l’efecte del carnet per punts es desplegarà dins el conjunt de la nostra societat. Les primeres mostres de la sensibilització ciutadana durant la campanya d’informació de la implantació del carnet per punts són molt positives, les coses comencen a avançar i ja estan ben encaminades. Demà, 1 de juliol tindrà lloc l’entrada en vigor del carnet per punts i des d’aquest espai li dono una càlida benvinguda.

Article publicat al Diari Baix Penedès, 30 de juny del 2006
Laia Gomis