Eppur si muove

La primera visita oficial que el papa Benet XVI realitzava a Espanya va tenir lloc el cap de setmana passat amb motiu de la clausura de la V Trobada Mundial de les Famílies que enguany es celebrava a la capital del Túria. La ciutat es trobava engalanada amb més de cinc mil flors grogues i blanques, els colors propis de la bandera del Vaticà, plantades especialment per aquesta ocasió. La finalitat que cercava aquesta demostració ostentosa era que els milers de fidels que s’havien desplaçat fins a València s’enduguessin com a record la millor imatge de la ciutat.

No obstant, si algun pelegrí despistat no s’adonava de la majestuositat i la bellesa de la ciutat, un pràctic llibret que es podia trobar a l’interior de la maleta del peregrí li recordava que això era així gràcies a la bona gestió del Govern de la Generalitat Valenciana amb la col·laboració de l’Ajuntament de València perquè havien acollit amb els braços oberts la V Trobada Mundial de les Famílies i no havien escatimat recursos per fer-la possible. Ben mirat, no està gens malament que es reconegui la gran inversió que ambdues administracions han realitzat amb motiu de la visita papal.

Alguns no trigarien ni vint-i-quatre hores en penjar-se medalles, però els hi hem de recordar que els diners amb els quals es pagaran totes les despeses que ha generat aquest esdeveniment privat no les cobriran amb diners de les seves butxaques sinó que es destinaran una part dels recursos que tots els ciutadans, catòlics, musulmans, budistes, hindús, agnòstics i ateus paguen generosament de manera anual en concepte d’impostos. Gràcies als diners de TOTS els contribuents va ser possible que cada cinc metres es pogués trobar un policia, s’instal·lessin centenars d’urinaris dispersos per tota la ciutat (servei que no es posa durant les concorregudes i populars falles de València que apleguen una concentració similar de visitants), la instal·lació de dotzenes de fonts ornamentals per apaivagar la infernal calor, la construcció d’un espectacular altar amb refrigeració especial a la zona en la qual es trobava el papa, entre un llarg etcètera de serveis més.

Les visites oficials sempre es caracteritzen per l’anecdotari que les acompanya i precisament de la visita del Papa a València podem extreure algunes anècdotes, la que més em va cridar l’atenció va ser el fet que Benet XVI s’atrevís a pronunciar unes paraules en valencià. Darrera d’aquest simpàtic gest s’hi amaga la hipocresia en el seu estat pur perquè des de l’any 1707 l’arquebisbat va decretar que tots els llibres dels arxius parroquials es redactessin en castellà. Com molt bé comentava un capellà valencià, “el poble parla valencià fins a la porta de l’església, al seu interior es dirigeix al Senyor en castellà”. En aquests moments, l’Església no emet cap comentari sobre aquesta qüestió, prefereix mirar cap a un altre costat, prioritzant la devoció que sent per la família. No deixa de ser curiós que el papa acompanyat dels arquebisbes, els bisbes i els capellans invoquin l’important paper que desenvolupa la família en la nostra societat quan el dret eclesiàstic els prohibeix formar cap família a tots ells.

Desitgen que el missatge catastrofista i l’alarma social s’instal·li en el conjunt de la nostra societat vaticinant la desaparició de la família. La ciutadania, més llesta del que ells es pensen, és conscient que les lleis que tant critiquen invocant el dret natural no són res més que ampliacions de drets per a tots els ciutadans del nostre país sense que ningú en surti perjudicat, més aviat la societat en tot el seu conjunt en surt reconfortada. Precisament, si hi ha quelcom que caracteritza la nostra societat és l’estat de canvi constant en el qual es troba. Afortunadament de manera lenta però progressiva anem donant petites passes que ens permeten construir un espai de convivència en el qual tots ens trobem a gust i els discursos rancis que fan pudor a naftalina no podran aturar el camí emprès perquè la societat és mou, com molt bé va dir Galileu... eppur si muove.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 14/07/06
Laia Gomis