divendres, de juny 23, 2006

El fantasma de l'abstenció

La incertesa ens va conduir durant les primeres hores que els col·legis electorals restaven oberts, semblava que de manera lenta però incisiva els electors acudien fidelment a les urnes a pronunciar-se davant l’entenedora pregunta que a tots els ciutadans se’ns formulava. Als volts de la una del migdia van aparèixer les xifres oficials de participació les quals es trobaven, en general, dins l’interval del 20%. Aquesta xifra ens demostrava que tots aquells que teníem moltes ganes de participar en el referèndum vam acudir a les urnes a dipositar la nostra papereta al llarg de tot el matí ja que a la tarda la participació es refredaria notablement.

Sóc conscient que el sol i l’enganxosa calor incitaven a passar el dia a l’aire lliure, a la platja o gaudint del nostre meravellós entorn però desplaçar-se fins el col·legi electoral i exercir el dret de vot que més de cinc milions de ciutadans tenim suposa tan sols la inversió d’uns minuts de la nostra vida. Aquesta acció comporta un temps insignificant, pràcticament imperceptible dins les nostres voluminoses agendes en les quals a vegades difícilment hi cabria quelcom, ara per anar a fer un cafè o escoltar a un amic quan té un problema sempre hi ha un espai, el mateix hauria de passar quan parlem de l’exercici del sa dret democràtic d’acudir a les urnes.

Les declaracions dels principals representants dels partits polítics no trigarien en arribar, la gran majoria d’ells, defensaven i exposaven el dia històric que vivia Catalunya, altres combinaven aquesta idea però donant una connotació oposada perquè ningú pogués malinterpretar les paraules i pensar que havien oblidat el sentit negatiu del seu vot i en darrer lloc hi havia aquells que volien confondre a la ciutadania afirmant que tan legítim és anar a les urnes com quedar-se a casa. Intel·ligentment, volien apropiar-se l’abstenció i tintar-la del color taronja que ara llueixen, abandonant el toc blavós i la famosa gavina que tan els caracteritzat. Per cert, on deu haver anat a parar la gavina? Em sembla que els responsables de la desaparició de la mateixa són aquells que mentre un petrolier amenaçava en enfonsar-se a prop de les nostres costes, estaven de caça.

Tornant a la qüestió plantejada, l’abstenció es va convertir en un element que es trobava en tots els discursos quan va arribar el moment de dur a terme les tradicionals valoracions dels resultats una vegada s’havia efectuat el recompte i es coneixia l’escrutini final.

Personalment, considero que és una qüestió que ens ha de fer reflexionar a tots els demòcrates, hem de preguntar-nos el perquè d’aquesta i les causes que ens ha portat a ella. No voldria sentenciar i exposar com a veritats absolutes les respostes que donaré a continuació, tan sols són opinions generades a través de les meves particulars percepcions, sense més transcendència.

El llarg procés estatutari podria ser una causa. Moltes són les hores que hem dedicat a parlar de l’Estatut i dissortadament massa poques entrant a valorar el contingut del mateix sinó més aviat les noticies eren les picabaralles i les discrepàncies entre les diferents formacions polítiques, tan per aquelles que des d’un principi van decidir posar pals a les rodes al nou projecte, com per altres que es van sumar a l’acord a la meitat del viatge com les que van abandonar el vaixell del consens de manera inesperada.

Des de diversos sectors van veure que gràcies a l’abstenció tindrien la porta oberta per deslegitimar els resultats del referèndum del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. No obstant, la falta de memòria els pot col·locar entre les cordes, perquè si anem a cercar xifres de participació dels referèndums que altres comunitats autònomes han efectuat en matèria estatutària, apreciarem que el vigent Estatut Gallec va comptar amb una participació que no arribava al 30% i com era la Galícia, del senyor Fraga Iribarne aleshores el resultat és sense cap mena de dubtes legítim i inqüestionable.

Seguint aquesta línia, podria traslladar-me un any i mig endarrera, quan tenien lloc els darrers comicis electorals, casualment es tractava d’un referèndum, concretament sobre la Constitució Europea i la participació es va situar al voltant del 42%. Deuen haver canviat molt les coses perquè aquella xifra era mereixedora de primeres portades i contundents titulars que afirmaven “Victòria rotunda del Sí ”. Durant aquesta setmana, i amb un percentatge de participació superior en sis punts, els mateixos diaris publicaven “Els catalans donen l’esquena a l’Estatut”.

No hem de sacralitzar l’abstenció i permetre que aquesta cobreixi la voluntat popular que es va manifestar el passat diumenge i ens condueixi a oblidar que el 73’9% de les persones que van acudir a les urnes van recolzar el nou Estatut. Aquest és realment el veritable protagonista, el SÍ pronunciat per prop de dos milions de ciutadans, tota la resta, ganes de restar importància a un resultat molt satisfactori.

Article publicat al Diari Baix Penedès, 23/06/06
Laia Gomis

3 Comments:

At 6:54 p. m., Anonymous Anònim said...

VISCA L'ABSTENCIÓ.

 
At 9:03 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Com a democràta que sóc lamento profundament l'abtenció així que no puc entendre aquelles persones que s'alegren que els ciutadans no acudeixin a l'exercici d'un dret democràtic que durant massa anys se'ns va prohibir en el nostre país.

 
At 2:15 p. m., Anonymous Anònim said...

Potser el fet que l'abstenció triomfés tant és bàsicament perquè no trempava ni el no ni el sí...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home