divendres, de juny 16, 2006

APUNTS RÀPIDS

Aquests dies quasi no tinc temps per actualitzar el blog, volia dur a terme una anàlisis exhaustiva dels diversos actes que al Vendrell s'han dut a terme demanant el SÍ al nou Estatut però quan escric aquestes paraules tan sols falten uns minuts perquè hagi de marxar fins a Tarragona.

A més, si a tot això afegim que em trobo en època d'exàmens, és una bomba de rellotgeria us ho puc ben assegurar. De totes maneres, sota la protecció que em dóna la dita que més val una imatge que mil paraules a continuació us deixaré amb algunes imatges que ens han proporcionat aquests dies.


Dimecres 14 de juny a quarts de vuit de la tarda a la Plaça Vella, Helena Arribas, alcaldessa del Vendrell, Martí Carnicer, secretari general d'economia i finances de la Generalitat de Catalunya i Montserrat Tura, consellera d'interior exposaven els diversos arguments per votar SÍ el proper diumenge.

D'esquerra a dreta, Martí Carnicer, Helena Arribas i Montserrat Tura

Aquest matí, al carrer dels cafès, el PSC del Vendrell muntava una paradeta en la qual s’hi podia trobar tota la informació necessària per conèixer amb deteniment què és i allò que significa el nou estatut. Diversos pamflets acompanyats de sobres amb el SÍ, caramels i globus pels més petits feien acostar a moltes de les persones que passaven pel carrer fins al citat indret. L’alcaldessa de la nostra vila, Helena Arribas repartia clavells acompanyada de diversos regidors i també alcaldesses del Baix Penedès, el diputat a Madrid, Ernest Benito i al migdia arribava el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho per sumar-se a l’acte.


Com podeu apreciar en aquest imatge, l'alegria i el bon humor són els denominadors comuns de la jornada d'avui, els protagonistes, d'esquerra a dreta, Ernest Benito, diputat a Madrid, jo mateixa i Isidre Aymerich, regidor d'Urbanisme i Festes a l'Ajuntament del Vendrell

Avui, 16 de juny és el darrer dia de campanya en defensa del nou estatut, demà arribarà la jornada de reflexió i el diumenge tots hem d’acudir a les urnes. Molt som els que ho tenim molt clar des del primer dia, el sentit del nostre vot no ha patit estranyes oscil·lacions així no hem de reflexionar grans qüestions, personalment aprofitaré el dia per estudiar perquè imagino que diumenge serà un dia frenètic!

1 Comments:

At 6:06 p. m., Anonymous Anònim said...

VOTAR SÍ

N'hi ha que votar SI
Un socialista qualsevol


Votar SÍ és de família Gutiérrez: el toro sobre la tele, la verge damunt la nevera i un Sant Crist patint. Rebre la carta del president Maragall i guardar-la creient que l'ha signada en persona.

Votar SÍ és de treballador de la construcció llardós i suat, dels que deixen anar els piropus més gastats a adolescents que podrien ser filles seves. Solisombra per esmorzar, tinto per dinar i uns quintillos al bar per arribar entonat a casa. I que la Juani no s'atreveixi a alçar-me la veu o li vento ben bona.

Votar SÍ és de Roni, el macarra del 5è 4a que maltracta a sa mare, extorsiona a sun pare i ja té la nòvia -Jennifer, la caixera borde del Supersol, que también votará SI- prenyada.

Votar SÍ és triar Cornellà com a model, perpretar la Catalunya violada, vexada i ferida, que encara té sentiment de culpa i intenta comprendre les raons del violador. Si no hi ha res millor...

Votar SÍ és seguir la corrent a una classe política mentidera i falsària, que fan del delirium tremens, els tomàquets de debò i els foto-finish un modus vivendi.

Votar SÍ és dir sí al "nos lo hemos cepillado bien cepillado" de Guerra, sí a que Zapatero es passi pel forro el "acceptaré el estatuto que salga del parlamento catalán", votar SÍ és quedar-se amb Montilla dient "i perquè no hauria de ser President?". Votar SÍ és el Saura més ignorant proposant ampliar el referèndum dues hores més i la Manuela de Madre dient que li sembla bé la proposta. Votar SÍ és riure les gràcies al president més mediocre que ha tingut el país. L’última maragallada ahir mateix amb el "faré una al•locució televisada ... no serà tècnicament una crida a la participació" i al vespre cridant als ciutadans a "fer un pas de gegant pel país".

Votar SÍ és rendir-se, no ambicionar res, tenir por i acovardir-se. Votar SÍ és no estimar-se el país, oblidar-te del futur dels teus fills, fer-te mal a tu mateix cedint el que realment vols al que volen que facis, abandonant-te al vulgar borreguisme de les masses.

Votar SÍ és renunciar a la Catalunya que volem i acceptar la Catalunya que ens imposen, acceptar solemnement i des de les urnes que SÍ, que sí volem que els espanyols continuïn enculant-nos, robant-nos i rient-se de nosaltres a la nostra cara.

Votar SÍ és dir si al PER, si a continuar alimentant extremenys i andalusos perquè llavors ens tractin d’avars desagraïts, votar si a renunciar als aeroports, ports i ferrocarrils decents, votar si a pagar autopistes mentre Espanya viatja de franc, votar SÍ a una RENFE pèssima, votar SÍ a que continuï un espoli que s’està fent insostenible, SÍ a renunciar a una llengua catalana ambiciosa i prospera, votar sí per negar qualsevol probabilitat d’autogovern real, d’autonomia futura, de progrés palpable, de dignitat possible.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home