Sis mesos després...

Una nit especial, tots asseguts al voltant de la taula aguardant que el rellotge marqui les dotze de la nit per començar a menjar ràpidament els dotze grans de raïm, aquells que aconsegueixen el repte tindran una bona recompensa, gaudiran d’un any pròsper. No obstant, el pas de l’any 2005 al 2006 no queia en la monotonia i l’arribada del nou any seria un xic especial, el responsable d’aquest fet era un projecte legislatiu, concretament la Llei de Mesures Sanitàries davant el Tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, coneguda per tots nosaltres com la llei antitabac. Podrien semblar termes contradictoris ja que enmig de la festivitat i l’alegria pròpia del darrer dia de l’any, en principi no seria l’espai més adient per parlar de texts legals però la veritat és que moltes converses al llarg de la nit van abordar aquesta qüestió. Fumadors i no fumadors iniciaven debats que semblaven no tenir fi i l’únic que els podien interrompre era una trucada al mòbil o bé quan el timbre sonava, en aquest cas, el debat es reprendria en una altra ocasió perquè la disbauxa no podia esperar.

El repic de la darrera campana indicava que la llei antitabac havia entrat en vigor però no és menys cert afirmar que moltes sales de festa, van apostar per la permesivitat davant l’important esdeveniment que suposa la celebració de la nit de cap d’any.

Es podria donar la circumstància que algú es preguntés quin sentit té que avui parli de la nit de cap d’any i d’una llei que ja ha caigut en oblit després de ser desplaçada pels nous titulars que dia darrera dia la vida quotidiana ens ofereix. He de reconèixer que havia tingut la temptació en diverses ocasions d’abordar la qüestió d’aquest projecte legislatiu però no em volia precipitar i preferia deixar que el temps passes per analitzar-ho des d’una bona perspectiva.

Ahir, 1 de juny, es complien sis mesos de l’entrada en vigor de la Llei de Mesures Sanitàries davant el Tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac i aquells que vaticinaven que el caos s’apoderaria de la vida dels ciutadans del nostre país davant la intromissió en quelcom tan sagrat com és la decisió personal de fumar, de nou s’han tornat a equivocar. No hem d’oblidar que l’objectiu de la llei no és perseguir als ciutadans que fumen ni tampoc retallar els drets dels addictes a la nicotina sinó que vol permetre la plena convivència entre tots els ciutadans amb independència de si són persones fumadores o no. No es tracta d’una simple declaració de voluntats sinó que la llei es fixa un objectiu, en dos anys s’ha de reduir la tassa de fumadors en el nostre país en un 5%.

Un estudi recent demostra que d’ençà que va entrar en vigor la llei antitabac a Espanya les vendes de cigarretes s’han reduït en un 4,2%, fet que suposa quasi quinze milions de paquets de tabac menys respecte les dades registrades l’any 2005. Aquest és un nou pas endavant, les solucions miraculoses no existeixen i no podem canviar de la nit al dia la situació de dependència que moltes persones tenen respecte el tabac.

Sóc conscient que els no fumadors, sovint ens convertim en la veu de la consciència dels fumadors, repetint fins a la sacietat que haurien d’abandonar aquest vici. Reconec que pronunciar aquestes quatre paraules és una acció molt senzilla per una persona que no té la necessitat de fumar, per més voltes que hi donem, els no fumadors no podem entendre quins principis fonamenten l’hàbit de fumar, si els efectes nocius de fumar són més que evidents, la lògica els hauria de conduir a deixar de fumar, sense pensar-s’ho ni un moment

Potser saber que el tabac provoca 50.000 morts cada any en el nostre país i que l’Organització Mundial de la Salut indica que el consum del tabac és el responsable del 90% de la mortalitat per càncer de pulmó i el 50% de la mortalitat cardiovascular fa repensar algú. Tanmateix, mantinc l’esperança que la fredor d’aquestes xifres provoquin que aquells que estan llegint aquest article amb un cigarret encès l’apaguin de cop i no n’encenguin mai més cap altre.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 02/06/06
Laia Gomis