Problemes geogràfics

Durant la discussió i el debat que a la Comissió d’Educació del Congrés dels Diputats es duia a terme respecte el projecte de la Llei Orgànica d’Educació, van aparèixer nombrosos informes i estudis que demostraven sense embuts la situació en la qual es troba l’educació en el nostre país. Lluny dels primers llocs de la llista, els estudiants espanyols ens trobàvem a la cua del rànquig. Els primers en fer-se ressò d’aquests informes van ser els professors, els quals corroboraven moltes de les conclusions a les quals arribaven aquests documents. No obstant, els pares no es van mostrar indiferents amb aquesta qüestió i van expressar la seva opinió, de manera que la comunitat educativa va deixar palesa la seva preocupació.

Han passat alguns mesos d’ençà de la publicació d’aquests informes, pocs són els que al dia d’avui se’n recorden de l’existència dels mateixos. D’una manera similar s’ha acabat amb el terrible soroll realitzat des de certs sectors quan alertaven del perill que suposava l’esperit decimoníac de La Llei Orgànica d’Educació. Les veritables protagonistes han estat la tranquil·litat, la serenitat i la calma, elements claus per aprovar aquesta llei imprescindible que necessita el nostre país. Ara tan sols resta la seva entrada en vigor, la qual tindrà lloc el 24 de maig.

No obstant, els informes que volen mostrar el nivell d’educació o si més no els coneixements culturals, econòmics històrics o geogràfics dels estudiants d’un determinat país es succeeixen en el temps, sempre hi ha noves informacions al respecte que analitzen alguns dels països que conformen el nostre planeta. No fa massa dies que llegia a la premsa la notícia següent: El 63% dels nord-americans no saben situar Iraq al mapa. La fredor d’aquesta redacció sorprèn al lector però quan aprofundim i analitzem detingudament la transcendència de tots i cadascun dels termes podem constatar que és un enorme problema de fons. Ens trobem davant un cas molt particular, Estats Units d’Amèrica va decidir emprendre una acció salvadora i protectora dels països que es trobaven amenaçats per les dictadures que els assetjaven. Davant dels nombrosos països que reunien aquest requisit van decantar-se per un anomenat Iraq. Ràpidament, els més mal intencionats vam pensar que darrera de tots els arguments hi havia una qüestió purament econòmica, concretament parlaríem de les grans reserves petrolíferes de les quals gaudeix aquest país.

La qüestió més rellevant és que els ciutadans nord-americans no són capaços d’ubicar al mapa un país que van envair i a més hi tenen desplegats prop d’uns 120.000 soldats. La guerra de l’Iraq s’ha fet un espai dins de tots els informatius, el degoteig de morts que hi ha en aquest país el converteix en portada i en titulars però malgrat aquest fet, els nord-americans es resisteixen a obrir l’atlas i preocupar-se en quin espai remot del globus es troba aquest país tan anomenat a casa seva.

No obstant, les coses no acaben d’aquí ja que una altra informació interessant que es desprèn de l’estudi esmentat a les línies anteriors és la confusió que comet un de cada tres nord-americans quan afirmen que la població d’Estats Units és de 2.000 milions, quan en realitat encara no arriben als 300 milions. Recentment, el Sudan ha ocupat un gran protagonisme dins la secció d’informació internacional dels principals diaris. Curiosament, el 10% dels nord-americans situen aquest país al continent europeu... Em sembla que després de tota aquesta informació no hi ha massa cosa afegir però durant la lectura tranquil·la i pausada d’aquest informe he pensat en una il·lustre personalitat, Einstein. Així que parafrasejant aquest autor voldria acabar amb la següent reflexió: “Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses”

Article publicat al Diari Baix Penedès, 12/05/06

Laia Gomis