Coherència
Per coherència política i pensant en el bé de Catalunya, crec que la decisió del president Maragall de cessar els consellers d’esquerres és una mostra de sentit comú i de lògica política, i més sent conscient que la sortida d’ERC del govern català s’acompanya de l’avançament de les eleccions. Mal que ens pesi a molts, el No dels Republicans ha precipitat els esdeveniments, i no ni hi havia una altra sortida a un govern dividit davant el referèndum sobre l’Estatut.
Ara, des del govern català, es podrà defensar el projecte d’Estatut pel que tant s'ha treballat i així plantarem cara a aquells que s’han dedicat a intoxicar la ciutadania des de la mentida i la demagògia. Sí a l’Estatut.
Ara, des del govern català, es podrà defensar el projecte d’Estatut pel que tant s'ha treballat i així plantarem cara a aquells que s’han dedicat a intoxicar la ciutadania des de la mentida i la demagògia. Sí a l’Estatut.
posted by Laia Gomis @ 8:52 p. m.
17 comments
17 Comments:
Efectivament, Laia, un cop trencat el pacte per part d'ERC, calia cessar els consellers d'aquest partit, per tenir un Govern decidit a fer el millor per a Catalunya: que l'Estatut del 2006 sigui ratificat pels ciutadans.
Sí al millor Estatut que ha tingut mai Catalunya.
Una mica d'autocrítica no aniria malament...
Autocrítica en quin aspecte, potser et refereixes a l'estatut o bé al cessament dels consellers d'esquerra o alguna altra qüestió. Si no ets més explícit o explícita(incloc ambdues formes perquè com desconec amb qui em dirigeixo no voldria caure en l'error d'emprar el masculí per defecte) no puc entendre el teu comentari.
M'he près la molèstia de mirar al diccionari el significat de la paraula demagògia.
Demagògia: Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables i fal.laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi.
I no sé perquè m'ha vingut al cap la imatge d'en Zapatero al míting del Palau Sant Jordi engrescant les masses amb la fal.làcia més grossa mai explicada: que aprovaria l'estatut que sortís del parlament de Catalunya, amb unes clares intencions electoralistes i amb la intenció demostrada de no complir-ho.
De bon rotllo.
Jordi Pedret, veig que tens una barra increïble.
Dir que és ERC qui ha trencat el Pacte, quan TOTS els grups parlamentaris van dir que recolzarien l'estatut sorgit del parlament, i en canvi el PSC es va posar al costat d'el PSOE i en ZP mentider a passar el RIBOT és d'un cinisme només comparable al del propi ZP Mentider.
(Doneu records a l'Evo Morales, que també coneix les mentides d'en ZP)
Jordi Pedret, veig que tens una barra increïble.
Dir que és ERC qui ha trencat el Pacte, quan TOTS els grups parlamentaris van dir que recolzarien l'estatut sorgit del parlament, i en canvi el PSC es va posar al costat d'el PSOE i en ZP mentider a passar el RIBOT és d'un cinisme només comparable al del propi ZP Mentider.
(Doneu records a l'Evo Morales, que també coneix les mentides d'en ZP)
Saltenc, el primer que et demanaria és que guardessis les formes, amb educació i respecte hi caben totes les opinions. No sé si hauràs observat però al meu blog els insults i les desqualificacions personals no hi caben, per tant desitjaria que no es tornessin a repetir.
Fet aquest breu apunt, voldria desfer l'entramat que proposes en els teus dos comentaris. En primer lloc, quan Zapatero al Palau Sant Jordi es va comprometre en aprovar l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, és cert que explícitament no va incloure condicions però tots sabíem que era necessari el conscens entre totes les forces polítiques o si més no, aglutinar la gran majoria d'elles i en segon lloc que es tractés d'un text plenament constitucional. Em sorprèn l'atac que des de diversos sectors realitzeu al president Zapatero, una persona que s'ha compromés amb Catalunya, i aquest fet li ha suposat un desgast polític evident, desgraciadament més enllà de Catalunya no tothom té una concepció de l'Espanya plural tal clara i nítida com ell. A més, ha hagut d'aguantar una campanya de la dreta cavernívola que ha arribat a límits insoportables. En comptes de reconèixer l'esforç que el president Zapatero ha realitzat obteu per titllar-lo de mentider, de veritat que cada dia aquestes actituds em sorprenen més.
Tan sols una pregunta a l'aire, amb quin altre president podríem haver aconseguit aquest Estatut??? Potser amb José María Aznar o Mariano Rajoy, si no és molt demanar, una mica de sentit comú.
Respecte l'altre qüestió que planteges, el trencament del tripartit és culpa en gran mesura d'ERC. Aquesta afirmació no només la comparteixo jo i el Jordi Pedret sinó que et proposaria que llegissis les declaracions del secretari general ERC, Joan Puigcercós, en les qual reconeix que ERC té una gran responsabilitat de que el trencament s'hagi produït. Per no allargar-me més que ja ho he fet prou, una darrera qüestió que no sé si coneixes, ERC està d'acord amb el 85% del text estatutari però tot i així dirà que no... El dia del referendum les vostres paperetes amb el NO i les del Partit Popular seran les mateixes. Direu no a una millora de l'autogovern, no a l'existència d'un títol de drets i deures, no al nou finançament, no a l'ampliació competencial...
Crec que he guardat perfectament les formes. I acusar de mentiders i demagògics als altres com fas tu, quan els mentiders i demagògics són el PSC i el PSOE, potser ets tu la que has perdut les formes.
Ningú li va demanar a Zapatero que prometés això, de manera que ho va fer voluntàriament i de forma DEMAGÒGICA, ja que no ho ha complert. També podriem afegir que a la investidura va dir que faria tot el possible per a que el català fos oficial a la UE i no ha fet tot el possible. I abans que em sortiu amb excuses que ha estat Vidal Quadras qui ho ha impedit, dir que si el PSOE declara la llengua catalana co-oficial a l'estat espanyol (com a Suïssa o Bèlgica) (cosa que no impedeix la constiotució) ARA el català seria OFICIAL a la UE, així que espero que acceptaràs aquest altre incompliment. I podriem afegir que el PSOE va prometre que en un any restabliria la memòria del President Companys amb un acte al castell de Montjuïc ja propietat de l'ajuntament de Barcelona. Doncs ja ha passat un any i mig i podem comprovar com van tornar a ser promeses gratuïtes INCOMPLERTES demagògicament.
Amb Aznar no hauriem aconsseguit l'estatut, però com a mínim no anava venent la moto que era un demòcrata i tenia bon talante. De totes maneres els prmers en atrevir-se a cedir part dels impostos davant la negativa del PSOE a l'oposició van ser els peperus. El PSOE és igual que el PP, quan són al govern i necessiten vots prometen, i quan són a l'oposició voten en contra. I també estaria bé que recordessis que tot i la quantitat de fatxes que hi ha al PP MAI es van atrevir a TANCAR RÀDIO 4 ni el canal català de TVE. Així que en alguns aspectes el PSOE-PSC és més anticatalanista que el PP.
Sobre la culpa del trencament, veig que deus llegir el Pais o el Periódico. Ho dic perquè dius que Puigcercós va afirmar que la culpa en "GRAN" mesura és d'ERC. Com sempre, el Pais i el Periódico maniùlen i menteixen, perquè Puigcercós va dir que UNA part. Sempre que hi ha trencament tots tenen part de culpa, però vosaltres ja poseu en boca d'altres que ERC té la major part de culpa. Com dei l'anònim, potser estaria bé fer una mica d'autocrítica. I jo afegiria que llegir i informar-se TAMBÉ en altres mitjans que no siguin de la secta socialista.
Sobre l'acord del 85% de l'estatut, jo no sé el percentatge, però he sentit diversos consellers que han dit que dels 4 pilars bàsics no n'hi ha CAP que s'hagi assolit. De manera que veig que per no molestar al PSOE els del PSC us conformeu amb les molles. I mentrestant a Madrid van inaugurant terminals de Barajas i van tenint autovies gratuites mentre aquí tenium una merda d'aeroport i hem d'anar pagant autopistes. Els del PSOE deuen tenir claríssim que els catalans som idiotes. Cornuts i pagar el beure.
Quan parles de les "vostres" paperetes, només dir-te que JO NO sóc militant de cap partit, i no saps què votaré.
Sobre el fet de coincidir amb el PP només dir-te que aquesta afirmació diu molt poc de tu. Si una persona decideix votar que NO pels motius que sigui, no ha de mirar el que fan els altres. Canviar el vot seria NO tenir personalitat, (prefereixo no acabar la frase per a que no em puguis dir per una vegada amb raó que falto a les formes)
Quan parles de dir que un NO significa un no al finançament ets tu la que faltes a les formes, ja que prens a la gent per idiota. Passar del 33% al 50% ja ho han explicat els economistes que no significa més diners, sinó que els diners "potser" arribaran abans. I recorda que des de l'any 1979, sí fa 27 anys, els bascos i navarresos sí que tenen un finançament de veritat. I torna a recordar que a Alemanya publiquen les balances fiscals (un altre incompliment del PSOE) i que el dèficit màxim és del 4% - A Catalunya és del 10% - Molt bonic l'aeroport de Madrid !
I si finalment acabo votant NO, el que diré és que NO vull que Espanya ens torni a prendre el pèl una vegada més.
De molt bon rotllo, jo crec que el millor que podrieu fer és callar.
M'he oblidat d'expressar la meva alegria perquè veig que em dones la raó, ja que parles d'unes condicions d'aprovació de l'estatut que vau afegir després de la promesa d'en ZP, i que complia al 100% l'estatut del 30 de setembre.
Dius que hi havia d'haver consens ( hi havia el 89 % del Parlament) i dius que havia de ser constitucional (com que el Consell Consultiu ja va fer canviar algun punt, l'estatut resultant del 30 de setembre era PLENAMENT constitucional).
M'agrada veure que estem d'acord en que l'estatut complia les condicions i que en zapatero ens va mentir.
Salut !
Si per tu guardar les formes és dir-li a una persona que té una barra increïble... doncs no tinc res més a afegir. Són moltes les qüestions que planteges al llarg del comentari però amb el teu permís tan sols entraré a valorar aquelles que fan referència a l'article original que ha provocat la teva reacció.
Veig que ràpidament, sense pensar-t'ho m'acuses de llegir el pais i el periodico. Vull que sàpigues que per mi això no és cap acusació, n'estic ben orgullosa de llegir ambdos diaris però si t'has de quedar més tranquil també llegeixo el cinco días (premsa econòmica) l'avui, el diari de tarragona, el diari del baix penedès, el 3 de vuit i quan el temps m'ho permet la vanguardia. Per tant, crec que comets un gran error afirmant que tan sols llegeixo la secta socialista. De totes maneres si creus que per estar ben informada hauria de llegir algun altre diari, estic oberta a noves propostes.
Si alguna acusació em fa especialment mal és aquella que afirma que no tinc personalitat. Et trobes davant d'una persona que pot tenir infinits defectes però si hi ha alguna cosa que no em manca, és la personalitat.´A l'hora d'anar a votar cadascú és ben lliure d'escollir l'opció que prefereixi motivat pels motius més diversos, no tinc res afegir. Però no puc entendre com uns repeteixen fins a la sacietat que aquest estatut és una presa de pèl mentre altres continuen cridant que trenca espanya, produirà la balcanització de l'estat... Davant d'aquests fet me n'adono que molt sovint els extrems estan més a prop del que aparentment pot semblar.
Guardo un gran respecte per a la ciutadania, mai he infravalorat a ningú però t'he de recordar que gràcies al nou finançament augmenta l’autonomia tributària de la Generalitat, fa més justos i transparents els mecanismes de solidaritat, introdueix mecanismes que no desincentivin les comunitats autònomes que realitzen un major esforç fiscal, millora els recursos de la Generalitat i incrementa les inversions que l’Estat realitza a Catalunya... Consideres això una presa de pèl? Sempre es pot demanar més, evidentment, però això és molt millor del que tenim actualment. Quan parles del veritable model de finançament, fent referència al del país basc, et recordo que tenen un concert econòmic.
Et demano disculpes pel fet de dir vostres paperetes, he comès l'error d'incloure't dins la militància d'ERC quan no en tenia coneixement d'aquest fet però com els arguments que expressaves s'assemblaven tant als seus el meu subconcient quan et contestava m'ha traït.
Abans d'acabar només una cosa, gràcies per la recomanació de callar però ni de bon rollo ni de mal rollo,això no ho aconseguirà ningú. La llibertat d'expressió és un dret constitucional i una servidora farà ús del mateix sempre que ho estimi oportú. Així que lamento no poder-te donar aquest plaer.
M'hauria agradat que m'haguessis contestat els arguments que he plantejat sobre algunes actuacions socialistes no gaire favorables a Catalunya, però bé, cadascú parla del que vol.
Sobre la lectura de premsa ho dic perquè el que has escrit que Puigcercós va reconèixer que GRAN part de culpa del trencament era d'ERC és mentida, ja que no va dir GRAN PART. I si escrius això és perquè ho has llegit en algun lloc. I com que el País de tant en tant menteix (i això és mentida) doncs he fet aquesta deducció, però m'alegra molt saber que llegeixes premsa de totes les tendències polítiques. Jo també ho faig.
Sobre el tema de la personalitat, si rellegeixes el que he escrit, veuràs que no t'he acusat de no tenir personalitat. Només he dit que no em sembla un argument gaire sòlid dir als altres que no poden votar que NO perquè coincidiran amb el PP. Tenir personalitat és votar allò que un creu. Ni més ni menys.
Sobre el finançament, tot aquesta llista de coses que has enganxat són "quatre molles" que ens deixaran més o menys allà on erem. El socialisme ven unes millores petitíssimes com un gran avenç i, noia, només faltaria que l'estatut no avancés gens. Perquè per quedar-nos exactament allà on erem no calia perdre 2 anys. La pregunta és si per aquestes miserables millores valia la pena aguantar 2 anys de boicots i insults per part d'espanya i haver d'esperar 25 anys més per avançar una miqueta més.
No cal que em recordis que els bascos tenen un concert econòmic, perquè un sistema semblant és el que hauria de tenir Catalunya, i s'havia d'haver aconsseguit a través del nou estatut.
Sobre l'apartat del finançament, a l'estatut del parlament (que el PSC va votar a favor i que no ha defensat, sinó que ha retallat) deia que la capacitat normativa de la Generalitat era sobre TOTS els impostos suportats a Catalunya (Art.204.2) i finalment gràcies al ribot ha quedat només en els tributs propis i els cedits totalment (vaja els que ja eren de Catalunya). I en comptes de ser Catalunya qui donava un percentatge a l'Estat pels serveis prestats (Art 208) (i com el sistema del concert Basc) ara és l'estat qui "avança" un 50% de l'IRPF i de l'IVA a Catalunya.
Com pots veure el finançament que va sortir del Parlament, tot i no ser el concert basc, tenia alguns aspectes que el feien semblant, però han estat RIBOTEJATS pel PSOE i el PSC.
Segurament la frase sobre el callar no és gaire afortunada en la forma, però en el fons i sobre aquest tema potser sí, ja que al teu escrit original dius que alguns s'"han dedicat a intoxicar la ciutadania des de la mentida i la demagògia" i intueixo que ho dius cap a ERC, quan els que compleixen aquesta descripció són els del PSC-PSOE. I el que volia dir, però que he expressat de manera poc polida, és que per escriure aquesta "bestiesa" val més callar sobre això i escriure sobre altres coses. I si pot ser sense caure en els temes habituals d'alguns progressistes de saló com "la pau al món", "el cosmopolitisme (sempre en castellà)", "la diversitat (però si pot ser en català no)", o altres qüestions semblants (com passa a Barcelona ciutat).
Aclareixo que això va pels dirigents del PSC, ja que no et conec i per tant no sé si també se't pot incloure en aquest pack.
Per diverses de les coses que escrius sembles intel.ligent, així que m'agradara pensar que seràs de les que treballaràs per Catalunya de veritat, sense caure en el sucursalisme d'alguns dels teus companys.
Salut !
El PSC, ICV i CiU van votar sí al projecte d'estatut que va proposar el Parlament de Catalunya el dia 30 de setembre. S'entén doncs, que és l'Estatut que volien per a Catalunya. Ara els tornen unes engrunes de tot allò i també afirmen que és l'Estatut que volen per a Catalunya. Què volen?. O l'un o l'altre. No es pot votar sí -que no vol dir votar no- a aquest text si es vol mantenir la coherència.
Aquest no és l'Estatut que volien, per què el volen ara?. Alguns diuen que l'accepten per "responsabilitat política". ¿No es irresponsable acceptar un text que no és el volien, sabent que haurà de marcar els límits en les properes dues o tres dècades?
És cert que és millor que el que tenim ara. És cert que s'ha treballat molt dur per acoseguir-ho. És cert que a Madrid hi ha la millor situació política per pactar un nou Estatut que la que hi podrà haver en molt de temps. Tot això és cert. Tot això... i molt més és cert. Però és que em sembla que se'ns oblida una cosa. Aquest text no s'assembla en el principal al text que va aprovar al Parlament de Catalunya. Si això és coherència...
No m'agradarà veure que altres comunitats -de les governades pel PP- aconsegueixen Estatuts millors que el meravellós Estatut de Catalunya pactat per Zapatero-Mas i assentit pel PSC, ICV i CiU.
La mare dels ous són el duros i sense ells no es poden fer polítiques de cap tipus, per bé que l'Estatut reconegui drets -que certament són imprescindibles- com el d'emancipació o el del dret a morir amb dignitat.
Aquest és l'Estatut de l'ENGANY.
Joan, lamento discrepar en algunes qüestions que planteges en el teu comentari. En primer lloc no hauries d'afirmar que és l'estatut de l'engany perquè s'ha exposat clarament i ningú no ha amagat que l'estatut aprovat a les Corts Generals ha patit algunes modificacions respecte l'estatut aprovat al parlament de catalunya.Imagino que les teves conclusions les extreus després de llegir ambdos texts, personalment puc afirmar que els he llegit i tenen més punts de semblança que no pas diferències. Que s'han modificat alguns aspectes, totalment d'acord ara d'aquí a afirmar que s'ha desvirtuat totalment o que ens hem quedat amb les engrunes hi ha un gran pas.
No es tracta d'escollir entre l'un o l'altre sinó que és el mateix. Tot i alguns canvis puntuals hem de reconeixer que és un gran pas endavant, que podria ser millor... evidentment, partim de la base que la perfecció no existeix. Com molt bé exposes, hem de tenir en compte les circumstàncies polítiques d’aquest moment, sabem que sense el president Zapatero molt probablement no tindríem el nou estatut. Així tan sols em resta expressar que com el nou estatut és molt millor qualitativa i quantitativamnet que el vigent actualment, dic clar i sense embuts SI AL NOU ESTATUT.
Laia, aquest text és infinitament millor que el que teníem; penso que estem d'acord. És un gran Estatut a nivell social; penso que estem d'acord. Però aquest text sense més "duros" és paper mullat. No es pot desenvolupar si no hi ha més recursos.
En quant a finançament, com a mínim, em sembla que no pots afirmar -com ho fas- que l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i el que ha retornat Madrid són el mateix. Permet-me que et posi uns quants exemples:
El Parlament de Catalunya va aprovar:
Títol VI.Capítol I. Artícle 204.2. La Generalitat té capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea.
El que Madrid ens concedeix és: “la Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Cataluya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la següent consideració: a) tributs cedits totalment, que són aquells que corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i capacitat normativa; b) tributs cedits parcialment, que són aquells als que correspon a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, capacitat normativa.
Però el pitjor és que Madrid ens nega la “plena” competència per establir els nostres propis tributs:
El Parlament de Catalunya va aprovar: Títol VI.Capítol I. Artícle 204.2: “5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa plena. Fent una certa lleugera retallada –lleugera en tant que només s’elimina una paraula-, però amb gran repercusió normativa; Madrid es menja l’última paraula: “5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa.”
Després que el text hagi passat per Madrid, l’Agència Tributària de Catalunya només podrà recaptar els impostos propis i els cedits, per delegació de l’Estat. El Parlament de Catalunya va aprovar: “La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, llevat dels de naturalesa local.”
A mi em sembla que són substancialment diferents. De qualsevol manera m'agradaria saber quin és el teu parer.
Moltes gràcies
Seria una absurditat no reconèixer que hi ha algunes diferències entre el text aprovat al Parlament i el projecte d'estatut que es sotmetrà a referendum el proper 18 de juny. Aquesta tesi l'adoptava en el meu comentari anterior, la mantinc i la reafirmo però malgrat els canvis esmentats i com molt bé exposes al teu article, hem de ressaltar que no estem parlant de dos texts estatutaris completament diferents sinó en l'essencia són el mateix tot i que em podries exposar una serie de puntualitzacions amb els canvis que s'han originat fruit de la negocació. Convé no oblidar que un estatut´és un pacte entre el parlament de catalunya, les corts generals i posteriorment refrendat per la ciutadania de catalunya. Fet aquest breu apunt, no voldria anar-me'n per les branques i contestaré la teva petició.
Al marge de la inclusió específica que realitzes en el comentari anterior hem d'entrar a valorar el títol referit al finançament en tot el seu conjunt. D'ell s'extreuen ventatges clares i evidents. No les reproduiré totes per motius d'espai però a grosso modo s'incrementen els recursos disponibles per a la Generalitat: l'IRPF es passa del 33 al 50%, l'IVA del 35 al 50% i els impostos especials del 40 al 58%. Es preveu la creació de l'Agència Tributaria de Catalunya amb el compromís que en un termini no superior als 2 anys es creï un consorci paritari per gestionar la resta de tributs estatals recaptats a Catalunya. No hem d'oblidar el fort augement de les inversions de l'Estat en matèria d'infrastructures a Catalunya amb el compromís que en el termini de 7 anys s'equiparin a la participació relativa del PIB català amb el PIB espanyol. Tots els exemples descrits suposen, al meu entendre, un gran pas endavant.
Laia, torno a passar per aquí i veig que continues defensant allò que és indefensable.
Els pilars bàsics de l'estatut han estat ribotejats sense miraments i negar això és voler enredar la gent.
El finançament és nomñes un avançament, que ja veurem com acabarà perquè el sistema pel qual ens llençaran les molles potser el posaran en funcionament si ens portem bé el 2020 o 2030 ...
En fí, pensava que hauries intentat entendre tots els arguments que et vaig donar però veig que no hi ha res a fer...
Salutacions d'un que s'ha dirigit a tu amb el nom de Saltenc tot i ser de Barcelona :-)
Aquests percentatges són reals, així està acordat; però què i quant representen per a Catalunya.
Per saber de quant parlem et/us remeto a un article de l'Elisenda Paluzie: http://www.avui.cat/avui/diari/06/gen/28/143437.htm
Per tal de justificar la seva credibilitat també et/us facilito l'adreça on pots llegir el seu CV: http://www.ub.es/dpteco/cvcatgener2006.pdf
Laia, de debò creus que després de tants anys d'espera no ens mereixem res més que això.
A més, repeteixo, no és el que va aprovar el Parlament de Catalunya. Ja és hora que diguem què volem, i que ho diguem ben alt i ben clar. Si PSC, CiU i ICV volen això que ho diguin ara, però que no diguin d'aquí a uns anys que Catalunya rep poc diners.
La resignació sembla que forma part de la idiosincràsia dels catalans.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home