dilluns, de maig 08, 2006

Promesa

L’arribada de la primavera suposa l’obertura de la porta a la celebració de les primeres comunions. Feia uns mesos que m’havien fet reservar el primer diumenge de maig, coincidint amb el dia de la mare, perquè tenia un compromís familiar. D’aquesta manera, les excuses d’última hora no tenien cap mena de validesa.

El contingut d’aquest post és una promesa derivada del compromís familiar que a les línies anteriors citava. La meva cosina, Anna, ha fet la comunió i malgrat la seva joventut té coneixement del meu blog i em va demanar si el dia de la seva comunió li dedicaria unes línies en aquest espai a més de posar una foto seva. Quan m’ho va comentar no vaig dubtar en prometre-li que ho faria i d’aquesta manera compleixo amb la meva paraula.

El tema de la celebració de les primeres comunions podria donar molt de sí però prefereixo no tractar-lo en aquest article ja que això no formava part de la promesa. Quan tingui una mica més de temps, tractaré amb profunditat aquesta qüestió, que sense cap mena de dubte té una gran transcendència, mentre no arriba aquest comentari una reflexió.

Quan de les accions i les actuacions que una persona a nivell individual pugui dur a terme s’estableix una estreta relació que incumbeix de manera directa a la felicitat de les persones que realment estimes, molt sovint, prefereixes situar en un segon pla les teves pròpies conviccions i cedir fins a un límit raonable amb la finalitat de contribuir a la felicitat de les persones que sempre tens al teu costat, que estimes i t'estimen.

4 Comments:

At 9:23 p. m., Blogger Enrique Castro said...

Laia:
benvinguda a la blogosfera socialista.

Una abraçada desde Santiago de Compostela, rosa de pedra.

 
At 2:29 p. m., Anonymous Anònim said...

molt guapa

 
At 6:17 p. m., Blogger centollo said...

Realment has convertit el teu bloc en un punt de referència al Baix Penedès i resta de Catalunya i rodalies. Enhorabona i endavant. Cada dia en som més els que et seguim.

 
At 8:39 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Enrique, moltes gràcies per donar-me la benviguda a la blogsfera socialista, per mi tot un plaer. Respecte el comentari anònim el corroboro totalment. En darrer lloc, em sorprèn llegir que el meu petit espai a la xarxa sigui un punt de referència, mai m'ho hagués imaginat. Vaig iniciar el viatge a la blogsfera per tenir un racó on deixar paleses les meves opinions i percepcions i em fa molt feliç saber que hi ha persones que el segueixen, gràcies a tots!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home