Inici de Campanya, SÍ AL NOU ESTATUT

A la plaça Pep Jai, indret per excel·lència d’inici de les campanyes electorals socialistes vendrellenques, ens aplegàvem molts companys i companyes esperant poder penjar el nostre primer cartell de campanya. Els elements indispensables, un galleda amb cola i els flamants cartells amb un SÍ ben gros perquè ningú es pensi que diem sí amb la boca petita sinó que ens mostrem ben orgullosos d’ell. El vot afirmatiu que la gran majoria de catalans i catalanes dipositaran a les urnes el proper 18 de juny serà el veritable protagonista, aquest SÍ ens permetrà avançar endavant i mirar el futur.

No obstant, la festa no començava a les dotze de la nit sinó que unes hores abans, a quarts de deu, tenia lloc el tradicional sopar previ a l’inici de la campanya electoral. Al voltant d’una llarga taula en un clima distès compartíem sopar entre tots els companys i companyes que es van voler desplaçar fins al nostre local. No van voler faltar a la cita la nostra alcaldessa, Helena Arribas, els regidors i regidores socialistes del consistori vendrellenc, l’alcaldessa de Llorenç del Penedès, MªAntònia Rossell, els companys de Sant Jaume dels Domenys, el diputat provincial a la Diputació de Tarragona i regidor de l’ajuntament del Montmell, Pep Guasch, el secretari general d’economia, Martí Carnicer, el nostre diputat a Madrid, Ernest Benito i una llarga llista de militants i simpatitzants socialistes. Tots pendents del rellotge perquè no se’ns passés l’hora clau, les dotze de la nit i amb l’arribada de la mateixa el primer cartell demanat el SÍ per l’Estatut el penjava el Martí Carnicer, el segon la nostra alcaldessa Helena Arribas i el tercer una servidora amb la col·laboració de l’Ernest Benito, una principiant necessitava l’ajuda i el suport d’un veterà com és l’Ernest.

Personalment, considero que l’inici de campanya va ser especial per molts motius, el primer de tots i el més evident perquè és la primera campanya que visc des de dins del PSC, he deixat de ser un subjecte passiu per transformar-me en un subjecte actiu. Un fet que per alguns pot semblar tan absurd i irrellevant com és penjar un cartell per mi té una gran transcendència. He de reconèixer que la meva primera reacció va ser negar-me perquè en aquells moments considerava que no era la persona adequada per fer-ho i menys davant la presència dels mitjans de comunicació, idea que continuo mantenint a hores d'ara però el gest amable que hi haguessin persones qui anit pensessin en mi i m’ho demanessin reiteradament, no l'oblidaré mai. És una sensació difícil de resumir en quatre paraules, tan sols puc expressar el profund agraïment que tinc vers totes elles.

Ara no hem de deixar escapar el pas de cap dia sense explicar a algú el contingut del nou text estatuari, les millores són evidents i tan sols amb una lectura superficial que podria consistir amb la comparació de l’Estatut de 1979 i el que es sotmetrà a referèndum el proper 18 de juny es podria extreure l’origen del nostre SÍ. Emplaço a totes les persones a desfer d’una vegada per totes, les dotzenes de mentides que s’han llançat sobre el nou text estatutari, la millor manera de refutar-les no és ignorar-les perquè he comprovat que tenen un efecte generador que les converteix en veritats irrefutables. El diàleg i la paraula sempre ens han acompanyat així com també les bones formes i l’educació. Alguns ja comencen a respirar enmig d’un entorn on el nerviosisme els consumeix i el primer dia de campanya està tacat pels insults intolerables pronunciats pel senyor Piqué.

Aquells que vulguin conèixer amb major profunditat aquesta qüestió que apuntava en darrer lloc recomano la reflexió que avui mateix el Jordi Pedret ens proporcionava a través del seu blog, amb un brillant article titulat Anem bé

Sense estendre’m més voldria animar a totes les persones a dur a terme un llarg i incessant treball durant aquests dies de campanya, us asseguro que tot l’esforç és veurà recompensat perquè el poble de Catalunya dirà SÍ AL NOU ESTATUT!