XX Escola d'Hivern

Aquest migdia ha tingut lloc la cloenda de la XX Escola d’hivern del PSC. Pasqual Maragall, president de la Generalitat i alhora president del PSC, ha estat l’encarregat de posar punt i final a aquesta. Malauradament no he pogut estar present a la cloenda però l’he seguida amb especial atenció als diferents espais informatius.

Al llarg d’aquests dos dies tots els que hem assistit a les diferents ponències hem copsat experiències, projectes, opinions, anàlisis i un llarg etcètera d’altres activitats que la diversitat dels ponents ens han proporcionat. No duré a terme un anàlisis purament objectiu i informatiu ja que aquest el proporcionen alguns dels mitjans de comunicació que s’han fet ressò de la celebració de l’escola d’hivern del PSC sinó que més aviat desitjaria descriure les meves percepcions i experiències personals.

L’emplaçament escollit per dur a terme l’Escola d’Hivern del PSC és privilegiat. Potser no valoro suficientment aquest fet perquè com Tarragona tan sols es troba a 30km del meu municipi, no veig estrany que tingui una xarxa de comunicació bona, molt a prop es troba l’estació de trens RENFE, l’autopista AP-7 o la N-340, i per aquells més agoserats poden arribar amb avió a l’aeroport de Reus, municipi molt proper a Tarragona. Les mancances reals d’un municipi les aprecies quan et desplaces a un altre i te n’adones de les dificultats amb les quals et trobes per arribar-hi.

A més, des de l’auditori on es celebrava aquesta escola es podien observar les restes romanes de l’amfiteatre i una imatge pròpia de postal amb el mar de fons.

Al marge d’aquesta consideració, Governar des de l’esquerra és un títol que des del primer moment que el vaig conèixer em va interessar molt. Personalment, estava encuriosida per escoltar les explicacions que els brillants ponents convidats durien a terme. Sempre ens creem una sèrie d’expectatives però afirmo sense cap mena de problema que després d’assistir aquesta escola les meves expectatives inicials s’han vist superades de bon tros.

Em considero una privilegiada per tenir l’oportunitat de veure asseguts plegats en una taula i poder escoltar in situ al constitucionalista Pere Jover, el vicepresident del PSC i portaveu del grup parlamentari socialistes-ciutadans pel canvi , Miquel Iceta i el portaveu del grup parlamentari socialista al Congrés dels Dipuats, Alfredo Pérez Rubalcaba. Tots ells moderats per Carme Chacón, vicepresidenta del Congrés dels Diputats.

Em resulta impossible esmentar tots els temes que es van abordar així que tan sols en citaré alguns, entre els quals podem destacar la reforma del Senat, la situació en la qual es troba l’Estatut de Catalunya, i també es va fer ressò de la convenció que el Partit Popular realitzava els mateixos dies a Madrid.

Lluny dels prototips que alguns pensen que tenen aquests actes, titllant-los d’avorrits i ensopits he d’afirmar que les bromes, els jocs de paraules, i en definitiva, el sentit de l’humor han estat presents al llarg d’aquests dos dies d’escola.

Avui diumenge, després de tot allò que una llarga nit de dissabte pot donar de si, alguns hem estat matiners i hem procurat deixar la son a casa i assistir a l’Escola. Personalment, el diumenge és l’únic dia de la setmana que em llevo més tard del que és habitual, quarts d’onze o les onze, depèn del dia i quan avui ha sonat el despertador a les 8 del matí no m’ho acabava de creure i sense pensar-m’ho dos cops m’he llevat.

Abans de dos quarts de deu estàvem a l’Auditori esperant l’arribada del conseller Nadal, l’alcalde Clos, el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel i l’alcalde d’Evry, Manuel Valls, tots ells moderats per la diputada al Parlament de Catalunya, Carme Figueras. De nou, aquesta ha estat una ponència molt interessant i de la qual tots n’hem pres nota. A més, la presència d’en Manuel Valls ha estat molt enriquidora ja que hem pogut conèixer de prop la situació en la qual es troba immers un país que tenim al nostre costat, la poderosa França sembla que actualment no passa pels seus moments més brillants.

No voldria acabar aquest escrit sense felicitar a totes les persones que han fet possible l’existència d’aquesta XX Escola d’Hivern, sense el treball incessant de totes elles no haguéssim pogut gaudir d’aquesta enriquidora i profitosa experiència.