El vincle afectiu del consumisme

Els regals que Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient van deixar a totes les llars a principis del mes de gener ja han quedat molt lluny, sense tenir temps de gaudir de tots els presents, una intensa campanya de publicitat ens informava l’endemà mateix de l’arribada de les rebaixes. Els irresistibles consumistes tenien de nou una cita, repassar i recórrer els mateixos comerços i centres comercials que durant tot el període nadalenc es van convertir en una extensió més de la seva pròpia llar cercant les millors ofertes. Darrera dels grans descomptes on els percentatges esdevenen els principals protagonistes s’amaga un hàbil truc, sembla com si ens regalessin els productes, preus molt barats acompanyats d’unes brillants etiquetes on l’horrible xifra anterior al descompte apareix eliminada amb una ratlla i el nou preu acapara tot l’espai. Sense ésser conscients, en la majoria d’ocasions s’adquireixen productes que tot i estar a meitat de preu i ser una ganga, probablement no es necessiten, per tant la despesa no és aquella que marca el nou preu sinó que és molt superior ja que s’ha dut a terme una inversió innecessària.

Tancada la campanya que remata les últimes vendes del període hivernal, als comerços podem apreciar com els colors propis de la primavera ja estan presents a molts dels seus prestatges. No obstant, seria injust no esmentar una cita comercial ineludible per aquells que s’estimen, evidentment, parlo del dia dels enamorats o Sant Valentí, 14 de febrer. És cert que a Catalunya, moltes parelles prefereixen celebrar la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, però sempre hi ha aquelles que aprofiten l’avinentesa i celebren ambdues.

És fàcil pensar que darrera d’aquesta commemoració s’amaga un invent creat pels caps de màrqueting dels principals centres comercials, però exactament no és així ja que hauríem d’anar fins a la Roma Imperial per cercar l’origen de la festivitat de Sant Valentí. Precisament, es tracta d’una celebració d’origen pagà però aquesta tan sols és una de les moltes festes paganes que van ésser cristianitzades quan Roma va deixar de perseguir el cristianisme i el va declarar com la religió oficial de l’imperi. Lluny de les reminiscències històriques on el dia 15 de febrer, un dia després de l’actual Sant Valentí, es duien a terme tota una sèrie de rituals invocant la fertilitat, actualment immersos en l’era del consumisme, el toc predominant de la festivitat és pensar quin regal comprar.

Sense cap mena de dubte, tothom vol treure el màxim profit econòmic d’aquestes festes ja que sembla que tan sols hi ha una veritable plasmació de l’amor mesurada a través de la magnitud del regal. Ningú s’atura a pensar que el millor regal pot ser aquell que té un cost econòmic igual a zero però un elevat valor sentimental com unes senzilles però compromeses paraules, un petó o una simple mirada sincera. L’obsessió del dia dels enamorats que la societat ens recorda quinze dies abans de l’arribada del mateix ens fa perdre de vista allò que la saviesa popular sempre ha pronunciat: una flor no fa estiu. De que serveixen grans regals, petons i abraçades el dia dels enamorats si la resta de 364 dies de l’any la persona que tens al costat resta immòbil davant les preocupacions i els problemes comuns?

No m’agrada mitificar cap dia del calendari i venerar-lo com si es tractés de quelcom sagrat, el dia dels enamorats més enllà de ser el 14 de febrer, ha de ser cada dia perquè no cal esperar una data concreta per demostrar a una persona que l’estimes. Tanmateix, si l’existència d’aquest dia ha de servir per dirimir els conflictes actuals el recolzo ja que enmig d’un món en el qual la violència, la guerra, la crispació, l’odi i la ira estan a l’ordre del dia, un respir per l’amor, la pau i l’harmonia no ve gens malament.

Article publicat al Diari Baix Penedès, 17/02/06

Laia Gomis