Olof Palme, en el nostre record

Un dia com avui, el primer ministre de Suècia, Olof Palme, quan anava de camí cap a casa acompanyat de la seva dona després de veure una pel·lícula en un cèntric cinema de la ciutat d'Estocolm, va ser assessinat a trets.

Han passat vint anys i el crim que va acabar amb la mort del primer ministre de Suècia al dia d'avui continua sense estar resolt, les zones grises i fosques són persistents en aquesta qüestió pendent de solucionar-se. Moltes són les veus que emprant els arguments aneteriors apunten a la possibilitat que es tractés d'un assessinat polític en el qual tots els detalls van éssers estudiats minuciosament.

Al marge d'aquesta qüestió, crec que és de justícia recordar la trajectòria d'un dels polítics suecs més internacionals. Olof Palme com a primer ministre va dur a terme una sèrie de reformes educatives trascendentals però més enllà d'aquestes sempre serà recordat per ésser un pacifista convençut. Quan els Estats Units van iniciar la guerra del Vietnam no va dubtar en posicionar-se en contra i criticar-la activament. Seguint aquesta línia va dur a terme una política de "neutralitat activa" donant el seu recolzament als movimients d'alliberament dels països del Tercer Món i no es va cansar de condemnar la intervenció de les superpotències en els assumptes internacionales dels petits estats.

Abans d'acabar desitjaria destacar unes paraules que Palme va pronunciar respecte a una qüestió tractada a les línies anteriors. Palme, durant un dels seus discursos va afirmar que els països en vies de desenvolupament estaven en el seu dret a reclamar, i inclús a exigir, importants ajudes dels països rics, ja que resultava odiós que les nacions poderoses continuessin existint com illots d'abundància en mig d'un oceà de pobresa.

Malgrat els anys que han passat des de que es van pronunciar aquestes paraules, avui en dia apreciem que la validesa de les mateixes continua ben present en el món del segle XXI, en el món globalitzat que desgraciadament Palme no va poder conèixer .