Concreció universitària

En el dia a dia de les nostres vides estem acostumats a dur a terme tota una sèrie de tràmits i gestions. Un fet que no és cap novetat, des d’una certa normalitat emprenem aquestes activitats i les duem a terme de manera rutinària. Precisament, en aquest context, les noves tecnologies juguen un paper molt important, especialment respecte la simplificació i la facilitat a l’hora de dur a terme les esmentades pràctiques.

En el món universitari, les noves tecnologies tenen un pes específic important. Un primer tràmit fonamental a l’hora d’accedir als estudis d’educació superior és la formalització de la matrícula. Uns anys endarrere es realitzava presencialment però actualment els estudiants des de qualsevol indret podem procedim a formalitzar la matricula a través d’internet, evitant d’aquesta manera desplaçar-nos fins a les facultats i haver de dur a terme les temibles cues.

En relació aquest tràmit que sovint és objecte de nombroses crítiques m’agradaria dur a terme diverses observacions. Quan arriba el moment de matricular-se, has de tenir molt clar aquelles assignatures que desitges cursar i des de la racionalitat i la planificació configurar l’horari que t’acompanyarà durant tot el curs. Més enllà de les qüestions estrictament acadèmiques, el procés de matriculació finalitza amb una xifra, concretament es tracta d’un valor que posa de manifest quin és el cost que l’estudiant haurà d’assumir per cursar els seus estudis.

Tots som conscients que els estudiants de les universitats públiques quan procedim a realitzar el pagament de la matrícula suportem una quantitat que no es correspon amb el cost real i efectiu de tots els serveis i les contraprestacions que rebem. Les aproximacions sempre havien estat a l’odre del dia, càlculs i operacions que es dirigien fonamentalment a fer passar la curiositat dels més inquiets.

Tanmateix, enguany quan vaig procedir a efectuar la matrícula em vaig trobar amb una breu anotació que recollia el cost real de la matrícula i el cost que l’estudiant assumia. Un fet que pot semblar intranscendent però crec que té una gran importància ja que et permet visualitzar la realitat i d’aquesta manera ésser veritablement conscient de les diferències existents entre ambdues quantitats.

Els grans discursos poden avorrir a molts ciutadans i la indiferència vers aquells temes que ens poden semblar aliens està a l’odre del dia. La credibilitat està en dubte i la desconfiança sembla esdevenir una actitud rutinària. No obstant, dins el pessimisme instal•lat en el nostre país aposto per deixar anar un globus que es troba carregat d’oxigen. Només es tracta d’un cas concret i puntual, però d’una matrícula que s’aproxima als 800€, el cost real és superior als 4.400€. La diferència existent entre ambdós valors no és una qüestió menor, estem parlant de més de 3.500€ que seran assumits integrament per les administracions públiques.

Celebro que des de la Universitat Autònoma de Barcelona s’hagi apostat per afegir aquest petit detall que a simple vista pot semblar intranscendent però es troba replet d’informació que sinó es publiqués seria completament desconeguda. Tots sabem aquella màxima que afirma que allò que no es coneix no existeix.

Article publicat al Diari del Baix Penedès 25/09/09
Laia Gomis

L’ocupació juvenil

Des d’una certa incredulitat contemplo com una consulta realitzada per una entitat privada en un municipi barceloní de només vuit mil habitants s’emporta el reclam mediàtic i comunicatiu de bona part de la premsa. Confusions terminològiques maquillen una realitat que tot i ésser legítima no genera conseqüències jurídiques palpables pel conjunt de la ciutadania. Així que mentre uns evoquen esforços en demostrar a veure qui és més català, altres aborden nombrosos temes que hi ha sobre la taula que tenen una translació en el dia a dia de tots els ciutadans.

L’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya és un document que ha estat aprovat aquesta mateixa setmana pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Un acord que fa mesos que s’estava elaborant per intentar donar resposta a la difícil situació en la qual es troben els joves en el mercat laboral. A més, fruït de tots els esforços i les bones negociacions assolides, s’ha aconseguit signar l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya que compta amb el consens dels agents socials i econòmics més representatius de Catalunya.

Un fet que ha passat inadvertit al conjunt dels mitjans de comunicació, una breu referència però sense entrar en el fons de la matèria és el balanç que podem realitzar si repassem la premsa. Tanmateix, he de reconèixer, que l’àmbit laboral és una amalgama complexa en la qual hi reverteixen i s’entrecreuen diverses disciplines, és a dir, no és una matèria fàcil.

Precisament per aquest fet convé fer un esforç suplementari per no obviar cap detall i no s’ha de caure en el parany de llegir un titular de premsa i una síntesis exposada a través d’una nota de premsa i pensar que a través d’aquesta informació coneixerem l’abast de l’acord. Cal anar més enllà i aquests dies m’he entretingut en analitzar l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya.

El primer que m’ha cridat l’atenció és que lluny d’ésser un document rígid, la flexibilitat és el denominador comú i el punt de partida de l’acord perquè es preveu que cada any es revisi i així poder introduir totes les novetats.

A més, l’Acord presenta una estructura en quatre eixos molt ben definits: les condicions laborals, el foment de l’emprenedoria, formació, orientació i inspecció i la conciliació de la vida laboral, acadèmica i personal.

Sota l’enunciat de les condicions laborals s’hi recullen elements essencials com l’accés de tots els joves a la informació fonamental sobre els seus drets com a treballadors així com també es duu a terme un èmfasis especial perquè la Inspecció de Treball controli que les empreses formalitzin correctament els contractes en pràctica i en formació, lluny dels abusos que a vegades es cometen que condueixen a la temporalitat de molts joves.

A més, a través del foment de l’emprenedoria s’intenta articular ambicioses propostes i iniciatives perquè els joves en comptes de defugir dels seus projectes, apostin clarament per desenvolupar-los i així el conjunt de la societat es pugui beneficiar de la capacitat emprenedora dels joves. No obstant, en la nostra societat tampoc ens podem oblidar conceptes com la conciliació de la vida laboral, acadèmica i personal.

A través d’aquestes ràpides pinzellades sobre l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya podem veure com un col·lectiu que durant massa anys ha estat imperceptible pren un relleu i una dimensió especial. Avui és una bona notícia pels joves i d’aquí uns anys, aquest esforç i dedicació acabarà revertint sobre el conjunt de la societat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 18/09/08
Laia Gomis

El poder del GPS

Si parlem del sistema de posicionament global, ben segur, pocs sabran a quina realitat concreta estem al·ludint, en canvi, si emprem les sigles GPS, automàticament tots tindrem ben present la imatge d’un petit aparell que condensa al seu interior informació sobre la xarxa viària i ens facilita els nostres desplaçaments.

Avui en dia, pocs són els vehicles que al seu interior alberguen un mapa de carreteres. Recordo que no fa massa anys, molts cotxes tenien al seu interior un mapa de carreteres. Les interpretacions que s’efectuaven sobre el mateix han generat un reguitzell d’acudits sense precedents, tota una essència s’amagava quan arribava el moment de consultar el mapa, opinions per a tots els gustos i mentre més persones miraven el mapa més alternatives apareixien.

Els mapes de la xarxa viària durant molts anys es van convertir en un instrument de gran utilitat però actualment aquests elements semblen formar part del passat i ben aviat els trobarem a les vitrines dels museus d’història.

La tecnologia ha jugat un paper clau i fonamental perquè mica en mica els mapes en suport paper esdevinguin veritables relíquies. De la mà d’un invent que cercava fins estrictament estratègics i militats, el GPS es va anar incorporant al conjunt de la societat i en qüestió d’un període de temps molt breu va tenir lloc una extensió massiva d’aquest invent.

La comoditat i la facilitat que caracteritzen el GPS són els dos principals atributs que expliquen l’èxit sense precedents d’aquest instrument que molts vehicles porten incorporat de sèrie. Davant el dubte, automàticament, s’introdueix el destí i l’aparell ens calcula la ruta que hem de seguir. A més, no només procedeix a estudiar quin és el camí sinó que ens ofereix diverses alternatives com ara la més econòmica, la més curta així com també si ho desitgem ens dóna totes les instruccions en veu alta.

Tanmateix, hi ha moltes persones que senten una veneració extrema vers aquest aparell, una veritable fe cega vers totes les indicacions que dóna el GPS. En cap moment es plantegen la possibilitat que aquest aparell s’equivoqui, ara bé el marge d’error sempre es troba present i precisament per aquest fet no s’ha de perdre mai el sentit comú.

No hem de deixar que els nostres moviments es trobin subjectes en exclusiva vers les ordres i les directius que una màquina efectua, senzillament perquè la xarxa viària es troba en constants modificacions, obres i canvis que poden passar desapercebuts pel GPS.

L’ús d’aquest aparell s’està generalitzant de manera vertiginosa, les darreres enquestes evidencien aquesta realitat quan rebel·len que un de cada tres espanyols reconeix emprar el GPS. En el fons, cal reconèixer que, una vegada més, un invent que sorgeix a les bases militars esdevé un instrument d’ús habitual i quotidià pel conjunt de la ciutadania.

Balanços positius

El retorn immediat a la quotidianitat no implica l’oblit rotund del ritme de vida que en els mesos d’estiu s’ha dut a terme. Aquesta època de l’any que estem a punt de deixar endarrere sempre és assimilada amb una reducció considerable de l’activitat però sota les generalitzacions no podem oblidar que si un sector de la població gaudeix de les seves vacances és gràcies a que un altre grup treballa per fer possible l’oci i el lleure.

Durant els primers dies de setembre, l’engranatge comença a rodar. Els diaris esprimatxats que durant el mes d’agost hem llegit amb quatre noticies de rigor s’esvaeixen i mica en mica es recuperen les interessants reflexions que professionals i experts realitzen en diversos espais de la premsa escrita.

Al costat de les opinions més plurals i diverses, trobo un parell de notícies que es converteixen en un clàssic després dels períodes de vacances. D’una banda, la sinistralitat a la xarxa viària, un element molt preocupant que cada any s’emporta moltes vides humanes. Tots estem exposats a convertir-nos en víctimes, la nostra conducció és important però no hem d’oblidar que a la carretera no estem sols i les imprudències dels altres ens poden acabar afectant a nosaltres i en el pitjor dels casos convertir-nos en víctimes d’una situació generada per un tercer.

Precisament, per aquest motiu, cal extremar la precaució a la xarxa viària, seguir de prop tots els consells i les recomanacions que estic convençuda que tots tenim interioritzades però cal dur a terme una aplicabilitat ferma de les mateixes. Quan existeix un important volum de trànsit, especialment els caps de setmana i els desplaçaments en èpoques festives com ara ponts i vacances, el risc de patir algun ensurt s’incrementa exponencialment.

Enguany 377 persones han mort a la xarxa viària, continuen sent massa morts perquè darrera de cada víctima hi ha famílies i amistats destrossades. Ara bé, comparativament, podem destacar que aquest estiu s’ha registrat la xifra més baixa de sinistralitat a la xarxa viària des de l’any 1963, un element que és positiu perquè cal tenir en compte que el volum de vehicles que circulen per les nostres carreteres és molt superior, els nombres parlen per ells sols, 1.7 milions de vehicles eren els que circulaven per les carreteres l’any 1963 i actualment superen els 31 milions.

Si la reducció en el nombre de víctimes mortals a la xarxa viària és un element positiu, en el mateix sentit trobem una notícia focalitzada entorn al conjunt del Camp de Tarragona que destaca la reducció del 31% dels accidents laborals a les nostres comarques. No obstant, els valors absoluts ens demostren que hi ha molta feina a fer en matèria de prevenció i de riscos laborals perquè si bé és cert que l’any passat es van registrar més de vuit mil accidents laborals, enguany ens situem entorn els cinc mil sis-cents seixanta-set accidents.

En les dues vessants, tant la sinistralitat a la xarxa viària com també la laboral, presenten una tendència a la baixa que s’hauria de mantenir amb el pas del temps. Des de diverses administracions s’està treballant en aquest sentit, amb polítiques sectorials i actives focalitzades en aquestes grans àrees que comencen a donar els seus fruïts. No obstant, la responsabilitat no pot recaure només en mans de les institucions sinó que tots nosaltres també podem col·laborar a reduir fins a la mínima expressió aquest índexs.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 04/09/09
Laia Gomis