Pasqual Maragall a la UAB
Aquest matí la sala d’actes de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB s’ha quedat petita davant els nombrosos alumnes que volíem escoltar la conferència que el Molt Honorable l'Ex-President Maragall havia de dur a terme. Totes les cadires estaven plenes i érem molts els alumnes i els professors que estàvem drets seguint de prop les interessants reflexions que Pasqual Maragall ha dut a terme.
El degà de la Facultat ha estat el primer en intervenir agraint la presència de Maragall i ens ha recordat que l’any 1976 el mateix Pasqual Maragall impartia classe per les aules de la nostra facultat. A més, no ha dubtat en destacar l’actitud humana de l’expresident de la Generalitat i alcalde de Barcelona, definint-lo com una persona que sempre ha desenvolupat totes les tasques amb amor i sinceritat.
Després d’una petita introducció, Pasqual Maragall ha pres la paraula i no ha dubtat en reconèixer públicament la seva malaltia i ens ha explicat que contràriament allò que ell es pensava que era alzehimer, els records passats i més remots els tenia ben presents però en canvi oblidava allò que havia de dur a terme després de la conferència. Unes paraules dures i difícils, sense cap mena de dubte, ell les ha acompanyat dient que es tracta “d’una sensació que fereix en carn viva, però alhora reconforta, de moment no oblidar els temps passats”. No ha dubtat aprofitant l’avinentesa d’una al·lusió anterior al gran mestre Shakespeare per recitar uns versos de l’autor anglès que ha despertat una enorme sorpresa entre tots els assistents perquè no ens ho esperàvem.
Tanmateix, el Pasqual Maragall ens ha parlat d’economia, del territori i també de la Unió Europea. Tres aspectes que coneix amb gran deteniment i de ben a prop, destacant que el creixement de l’economia espanyola i catalana és important però ha alertat que el creixement no ha anat acompanyat de l’increment de la productivitat, i a llarg termini això pot provocar una situació de gran incomoditat.
L’Euroregió també ha sortit durant la seva intervenció de la mà d’una de les companyies més importants del món, AIRBUS, empresa dedicada a un sector clau i estratègic com és l’aviació i no està de més citar que per casualitat es troba ubicada a Toulouse.
La Unió Europea també ha ocupat bona part de la seva intervenció perquè destacava que curiosament està integrada per més nacions que estats, a diferència dels Estats Units d’Amèrica. A més, ha valorat positivament que la Unió Europea al dia d’avui tingui una bona part d’aquells elements i caracteristiques que s’empraven per definir els estats: bandera, himne, moneda...
Més enllà del contingut específic de la conferència, els gestos amigables i els tocs d’humor també han estat presents però no tindria sentit que els plasmés per escrit perquè quedarien desvirtuats, ara bé, anar a escoltar el Pasqual Maragall sempre resulta interessant, no només per la seva especial personalitat sinó pel conjunt de les seves lúcides reflexions.
Tanmateix, el Pasqual Maragall ens ha parlat d’economia, del territori i també de la Unió Europea. Tres aspectes que coneix amb gran deteniment i de ben a prop, destacant que el creixement de l’economia espanyola i catalana és important però ha alertat que el creixement no ha anat acompanyat de l’increment de la productivitat, i a llarg termini això pot provocar una situació de gran incomoditat.
L’Euroregió també ha sortit durant la seva intervenció de la mà d’una de les companyies més importants del món, AIRBUS, empresa dedicada a un sector clau i estratègic com és l’aviació i no està de més citar que per casualitat es troba ubicada a Toulouse.
La Unió Europea també ha ocupat bona part de la seva intervenció perquè destacava que curiosament està integrada per més nacions que estats, a diferència dels Estats Units d’Amèrica. A més, ha valorat positivament que la Unió Europea al dia d’avui tingui una bona part d’aquells elements i caracteristiques que s’empraven per definir els estats: bandera, himne, moneda...
Més enllà del contingut específic de la conferència, els gestos amigables i els tocs d’humor també han estat presents però no tindria sentit que els plasmés per escrit perquè quedarien desvirtuats, ara bé, anar a escoltar el Pasqual Maragall sempre resulta interessant, no només per la seva especial personalitat sinó pel conjunt de les seves lúcides reflexions.
6 Comments:
m'agrada com escrius ! JR
Aquesta persona no és d'aquest món.
Jo per la meva forma de veure hi ha 3 polític que per mi passaran a la història del mundo mundial...per la seva manera de ser.
Jordi Pujol, Pascual margall i Felipe González...
Son uns CRACK's
Bon article Laia
ESPANTAOCELLS.
Espantaocells et dono la raó en dues coses: en què l'article de la Laia és molt bo (com sempre) i en que aquests tres politics que esmentes passaran a la història.
A mi, però, m'agrada reflexionar sobre tots aquells que, potser no tant mediatics, amb el seu dia a dia han canviat la vida de molta gent.Gràcies, per exemple, a unes declaracions del Lluís Armet de que la Generalitat del Pujol feia proselitisme les beques que donava la Generalitat a l'exterior l'any 84 es varen obrir a tots els desgraciadets i desgraciadetes, fins i tot del camp de tarragona, que fins a les hores no existiem...
Els segons de a bord han fet molta feina en la nostra història recent democràtica, no ho oblidem!
No només qui surt a la foto és qui mou el país!
Estimada Laia, perquè el PSC es presenta a la mateixa llista electoral que el PSOE? Perquè forma part del grup del PSOE al Congrés? Perquè s'ha contradit, al llarg d'aquesta legislatura, votant al Parlament de Catalunya i al Congrés diferent? Em refereixo a lleis que no van modificar-se mentre anaven del Parlament al Congrés com la llei del constitucional, entre d'altres. Si estan a favor que ho mantinguin, no?
Però no cal anar més enllà. Ahir es van manifestar en contra de la destitució de la Ministra Álvarez.
És una llàstima que discrepem políticament...
Gràcies JR pel teu comentari, comparteixo l'opinió de l'espantocells, en el seu comentari esmenta tres polítics que han tingut un gran pes rellevant en la història recent del nostre país, amb molts encerts i també algun que altre error, però sense la seva tasca de ben segur que ara no estaríem on estem.
A més, em sembla molt interessant l'apunt que la Muntsa realitza ja que tots plegats relacionem els caps de cartell com els grans ideòlegs o els que impulsen grans canvis però darrera d'ells hi ha moltes persones que es troben en el més profund anonimat però treballen de manera entusista per desenvolupar el projecte.
Carles ràpidament et contesataré les teves preocupacions sobre les relacions entre el PSC i el PSOE. Nosaltres som un partit federal, per tant aquest fet suposa que ens uneix un vincle afectiu amb el socialisme espanyol perquè no oblidem que si quelcom ens caracteritza es que som socialistes i no tindria cap sentit concorre a les eleccions generals amb llistes diferents.
Dit això, el PSC no s'ha contradit en cap moment sinó que sempre ha abogat per la coherència política i l'exemple que exposaves no té sentit pq al parlament de Catalunya els diputats socialistes van votar en contra de la revocació de la ministra i al Congrés ho van fer en la mateixa direcció.
No hi ha més misteri, clar i concís, ara hi ha qui continua sempre amb aquest discurset una mica anticuat per tal de desviar l'atenció però en aquests moments el conjunt del socialisme es troba treballant per tirar endavant el nostre país i procurar solucionar aquells problemes ue realment preocupen a la gent.
Cordialment,
Laia
Hola, et passo un Meme. Segur que en faràs un bon ús.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home