dijous, de novembre 08, 2007

Un guardó merescut.

Javier Pérez Royo, una persona poc amiga del protagonisme, ahir es va convertir en el centre de totes les observacions perquè President de la Generalitat, José Montilla, li va lliurar premi Blanquerna al Teatre Real de Madrid.

Moltes persones associen el seu nom a les columnes que sovint podem llegir al País i al Periodico on Pérez Royo hi col·labora amb una certa regularitat. A més, alguns matins podem escoltar les seves reflexions sempre amb la connotació jurídica que les caracteritzen sobre l’actualitat amb el Carles Francino, concretament a la tertúlia de Hoy por Hoy a la SER a dos quarts de nou del matí.

Ara bé, si hi ha quelcom que voldria destacar aprofitant l’avinentesa de la concessió del premi és la professionalitat que sempre ha demostrat el Javier Pérez Royo. No està de més citar que es tracta d’una persona amb un gran prestigi reconegut, fa molts anys que es dedica al món acadèmic i acumula un gran bagatge i molts coneixements en el món del Dret Constitucional.

He de reconèixer que tinc una especial debilitat vers totes les assignatures que s’engloben dins el dret públic, però entre totes elles el Dret Constitucional és la que es troba en el primer lloc del rànquing. Durant el curs vaig una mica atrafegada i és a l’estiu quan aprofito les vacances per entrar una mica més en el fons d’aquesta matèria que vaig cursar en el primer any de la meva carrera. De la mà del Joan Marcet vaig conèixer de prop aquesta assignatura ja que vaig gaudir de les seves classes durant un any i entre els manuals de referència el de l’Isidre Molas, el qual tinc en un lloc privilegiat del meu prestatge ja que molt amablement em va escriure una dedicatòria i me’l va signar.

He de reconèixer que a primer curs de carrera no em vaig atrevir amb el manual del Javier Pérez Royo, coneixia a l’autor pels seus escrits que repassava del principi fins al final, però el volum del manual amb prop de 1.200 pàgines em va espantar. Tanmateix, quan vaig descobrir que això del dret constitucional era un assumpte que em resultava atractiu, no vaig dubtar en fullejar-lo i endinsar-me dins aquest particular món que és el dret constitucional.

Si alguna cosa he constatat és que alguns ens volen fer creure que el nostre país està replet de constitucionalistes ja que en qualsevol tertúlia es critica, es jutja i s’invoca la constitució. Sempre parlen des d’un to propi d’una autoritat experta en la matèria però el que realment busquen aquests individus es crear una aparença que els atorgui credibilitat però ben aviat ells mateixos es descobreixen perquè els disbarats i les barbaritats que poden dir en una estona, s’excedeix més enllà dels límits de la nostra imaginació.

Afortunadament, des de la racionalitat, la moderació i el seny trobem gran experts que coneixen a fons i de molt a prop totes les qüestions relacionades amb el Dret Constitucional. No fan gens de soroll, prefereixen passar desapercebuts i lluny de buscar un lloc mediàtic segueixen treballant com el primer dia. Una opció que es troba a les antípodes d’aquells que tot el que saben fer és cridar i bramar en nom de la Constitució, res més.

3 Comments:

At 9:31 p. m., Anonymous Muntsa said...

Hola Laia, el que et vaig a dir no té res a veure però crec que parlant de guardons també hi hauria d'haver un espai per aquells no merescuts que és als que em vaig a referir:

Fer cremar els membres de PxC no és delicte!

L’apologia del genocidi ja no és delicte segons el Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional de l’Estat Espanyol ha considerat que la Unió Europea no té raó en la seva lluita contra la xenofovia, i en canvi sí que la té el propietari de la llibreria Europa de Barcelona, el neonazi comdenant per l’Audiència de Barcelona i ex president del grup filo nazi “Círculo de Amigos de Europa” (Cedade).

El senyor que va incitar (o potser incita) els caps rapats que es mouen pel Barcelonés, pel cinturó de Barcelona, per Sabadell, Vic i tot Catalunya. L’inspirador de Plataforma per Catalunya (PxC).

El Tribunal Constitucional ha lliurat de la presso a un xenofov que treballa activament a Catalunya. El Tribunal Constitucional no considera que incitar la violència xenofova sigui un delicte. Incitar la violència segons aquest Tribunal és exercir la llibertat d’expressió.

Per aquest Tribunal l’important és la llibertat d’expressió i aquesta va per sobre de qualsevol apologia a la violència. Ben mira’t és fantàstic, ara ja podem fer campanyes perque pengin als membres de PxC per les seves parts o fer una campanya perquè els empal.lin. Podem fer apol.logia de tot: ens empara la llibertat d’expressió.
L’honorable Tribunal ens ha dit que sóm “a l’oeste” que només ens cal anar armats i disparar contra tothom que vulguem. Ara els de Vic, els de Mantlleu, els del Vendrell, directament podem demanar que matxuqin els liders de PxC, que els cremin per fer combustible orgànic i no gastar combustibles fòssils (com deia el processat de la llibreria Europa: “nuclears no: carbó semita”) ens empararà la llibertat d’expressió!

...M’agradarà veure quin veredicte en fa aquest “il.lustre Tribunal” del nostre Estatut. On serà a les hores la llibertat d’expressió?

 
At 9:31 p. m., Anonymous Muntsa said...

Hola Laia, el que et vaig a dir no té res a veure però crec que parlant de guardons també hi hauria d'haver un espai per aquells no merescuts que és als que em vaig a referir:

Fer cremar els membres de PxC no és delicte!

L’apologia del genocidi ja no és delicte segons el Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional de l’Estat Espanyol ha considerat que la Unió Europea no té raó en la seva lluita contra la xenofovia, i en canvi sí que la té el propietari de la llibreria Europa de Barcelona, el neonazi comdenant per l’Audiència de Barcelona i ex president del grup filo nazi “Círculo de Amigos de Europa” (Cedade).

El senyor que va incitar (o potser incita) els caps rapats que es mouen pel Barcelonés, pel cinturó de Barcelona, per Sabadell, Vic i tot Catalunya. L’inspirador de Plataforma per Catalunya (PxC).

El Tribunal Constitucional ha lliurat de la presso a un xenofov que treballa activament a Catalunya. El Tribunal Constitucional no considera que incitar la violència xenofova sigui un delicte. Incitar la violència segons aquest Tribunal és exercir la llibertat d’expressió.

Per aquest Tribunal l’important és la llibertat d’expressió i aquesta va per sobre de qualsevol apologia a la violència. Ben mira’t és fantàstic, ara ja podem fer campanyes perque pengin als membres de PxC per les seves parts o fer una campanya perquè els empal.lin. Podem fer apol.logia de tot: ens empara la llibertat d’expressió.
L’honorable Tribunal ens ha dit que sóm “a l’oeste” que només ens cal anar armats i disparar contra tothom que vulguem. Ara els de Vic, els de Mantlleu, els del Vendrell, directament podem demanar que matxuqin els liders de PxC, que els cremin per fer combustible orgànic i no gastar combustibles fòssils (com deia el processat de la llibreria Europa: “nuclears no: carbó semita”) ens empararà la llibertat d’expressió!

...M’agradarà veure quin veredicte en fa aquest “il.lustre Tribunal” del nostre Estatut. On serà a les hores la llibertat d’expressió?

 
At 12:11 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Muntsa hi ha sentències del Tribunal Constitucional amb les quals no hi estic gens d’acord ni tampoc comparteixo. Tanmateix, vivim en un Estat de Dret i aquest fet ens condueix a acatar les resolucions que els nostres tribunals prenen i decideixen. És cert que sempre tenim l’oportunitat de prestar lliurement la nostra opinió al respecte de la mateixa però curiosament només apareixen dins l’escenari públic i es fan un racó mediàtic aquelles sentències més polèmiques i que poden generar tota una sèrie de discrepances. Ara bé, afortunadament, els nostres jutges en la gran majoria d’ocasions prenen les decisions de manera correcta però el problema que tenim és que aquestes resolucions judicials mai són notícia.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home