Sentit de l'humor
Pòlonia és un programa de televisió que procuro no perdre’m cada dijous al vespre, sóc conscient que ha aixecat diverses polèmiques però penso que les persones que es dediquen a la gestió pública a través de la noble tasca que suposa fer política han de ser conscients que la sàtira, les bromes realitzades pel conjunt de l’opinió pública s’integraran dins el dia a dia.
Aprofitaran una gesticulació, una paraula que empren amb freqüència per caracteritzar-los, i no oblidem la difícil tasca que realitzen els imitadors dels polítics que surten setmana rere setmana al Polònia, tots ells d’una gran talla interpretativa. Aquesta setmana hem pogut apreciar com s’incorporava Carme Chacón i es recupera la figura de José Bono.
No obstant no us penseu que només està a l’alçada de la televisió el fet d’analitzar el dia a dia de la vida política i social des del to irònic, satíric i divertit perquè El Vendrell disposem de les Festes del Barri on cada barri de la vila duu a terme un atepeit programes d’actes però l’emblema per excel·lència i que any rere any guanya adeptes són les FALLES.
Cada barri crea la seva pròpia falla que són construccions realitzades amb fustes on s’hi dibuixen, es pinten i es reprodueixen diversos elements que descriuen algun esdeveniment important de la vila, alguna notícia o fet destacat. I quan arriba la nit, es cremen convertint en cendres el treball i l’esforç que durant mesos les persones que es troben a la comissió han estat realitzant, cercant l’originalitat i la innovació.
L’any passat, a la falla del barri de França, em van dedicar un petit espai. La veritat és que em va agafar per sorpresa perquè no m’ho esperava, la frase deia quelcom així: l’Helena Arribas (aleshores alcaldessa del Vendrell) ja té pretendenta la Laia Gomis que perd el cul per ser presidenta!
M’ho vaig agafar amb un bon sentit de l’humor perquè mai hagués imaginat aparèixer en aquestes divertides falles. Tanmateix, enguany de nou pensaven en mi i em dibuixaven al mig del debat que el Diari del Baix Penedès va organitzar amb motiu de les eleccions municipals i em pintaven enmig del públic amb una samarreta que deia LAIA GOMIS, I LOVE PSC.
Si l’any passat ho vaig trobar divertit, malgrat no reproduir de manera massa fidedigna la realitat perquè malgrat m’implico directament a l’activitat política no tinc cap interès ni en ascendir ni tampoc tinc una fita concreta i marcada perquè que ningú oblididi que la meva prioritat són els meus estudis. Penso que enguany, la frase estava molt ben trobada, perquè és públic i patent la passió que sento per la política i de manera molt especial pel meu partit, el PSC.
La xarxa és mooolt amplia i extensa i potser algun membre de la comissió del barri de França treu el cap pel meu blog, així que aprofito aquest espai per agrair el fet que hagin considerat oportú que el meu nom hi surti a la falla perquè m’encanta la broma i la diversió i és un honor haver format part de la mateixa durant dos anys consecutius.
Aquest només suposa un petit aperitiu perquè el 26 de juliol, dia de Santa Anna, patrona del Vendrell té lloc la tradicional la lectura dels Versos del Ball de Diables del Vendrell a la Plaça Vella, allà la ironia i la broma continua a l’ordre del dia.
7 Comments:
Visca el barri de frança!!!
jeje
un que també ha sortit en alguna falla
Val la pena que la gent que surt a les falles s'ho prengui com el que són: falles! i que les crítiques les agafi tal com són, perquè qui hi surt reflectit sap el que és veritat, el que no, i és un dels mitjans on un pot observar què pensa i què diu la gent del carrer d'un mateix. Això pot fer-te adonar de comportaments erronis... sense discutir amb ningú.
Des d'aquí vull comentar el rumor que corre sobre la denúncia que una persona amb un càrrec públic ha fet a alguna comissió de barri. Desconec si és veritat o només un rumor però, des d'aquí, dir-li que això donarà peu a més crítica i que no és la manera més INTEL·LIGENT, essent un polític de l'ajuntament, de quixar-se pel fet de sortir a la falla. "Cuando el río suena algo lleva" i si és mentida s'ha de transmetre d'una altra manera.
Roger.
Roger desconec totalment la informació que aquí exposes, no sé de quin polític em parles però ni tan sols tenia coneixement d'aquesr rumor. Ara bé si aquest es corrobora la persona en qüestió demostrarà la manca de sentit de l'humor perquè com molt bé dius tu les falles són les falles i no cal dramatitzar ni treure de context loa informació que en ella s'hi troba. Començar a buscar polèmiques arreu amb qualsevol element és una mica absurd, la veritat.
Gràcies per la informació i estaré atenta a veure si es coneix quelcom en aquest assumpte.
Això sembla salsa rosa.
Tranquila Laia que no ets tu,si es realment això el que et preocupa.Ara be,no se si t'agradaria estar en el lloc de la persona en qüestió,tu que dius tenir tant de sentit del humor.
Ja ho sé que no sóc jo més que res perquè no sóc càrrec públic i tampoc he emprès accions legals en contra de ningú. Sempre i quan les bromes es facin dins els estàndars i no es violi de manera directa i flagrant els articles constitucionals que preveuen el dret a l'honor a la intimitat personal i a la pròpia imatge en un just equilibri amb el dret a la informació. Una traducció pràctica d'aquesta descripció no seria cap altre que criticar als polítcs per la gestió polítca i els seus programes electorals però deixant al marge aspectes familiars i sentimentals que no tenen cap interès més que la xafarderia en estat pur.
és important tenir sentit del humor, el problema radica quan les persones confonen el personatge del Polonia amb el real.
Garmir això que comentes acostuma a passar de manera molt freqüent però convé tenir molt clar que quan ets un espectador del Polònia et trobes en una posició més relaxada donant lloc a la ironia i la broma sana. I no adoptar la mateixa actitud quan mires un telenotícies, això és una qüestió que totes les persones haurien de tenir no clar, sinó CLARÍSSIM
Publica un comentari a l'entrada
<< Home