Recordem la proclamació de la Segona República

Un any més, ICV-EUiA i el PSC del Vendrell, hem dut a terme un acte conjunt per recordar que el 14 d’abril de 1931 tenia lloc la proclamació de la Segona República i vuitanta anys després recordàvem aquesta fita històrica realitzant una ofrena floral al cementiri del Vendrell, concretament a la fossa comuna en la qual descansen els dotze cossos de ciutadans que van lluitar defensant la legalitat republicana fins a les últimes conseqüències

El pas del temps porta acompanyat de manera implícita l’oblit de la nostra memòria de certs esdeveniments. No obstant, hi ha fets que davant la transcendència i la importància que suposen al conjunt de la societat, lluny de tendir a desaparèixer afloren amb força a mesura que ens allunyem del moment en el qual es van produir.

El 14 d’abril es una data que desprèn tota una sèrie d’atributs i valors intrínsecs. Concretament, faig referència a totes les implicacions socials i culturals que va suposar al nostre país la proclamació de la Segona República.

Dissortadament, a mesura que passen els anys les fonts orals que van viure de primera mà aquest esdeveniment històric escassegen però comptem amb nombrosos testimonis que van decidir plasmar a través de diversos mitjans les seves percepcions, opinions així com també immortalitzar en forma de relats o documentals totes les qüestions que tenien en ment i guardaven en record del sistema republicà..

Ens trobem en ple segle XXI, hi haurà qui pensarà que l’any 1931 queda molt llunyà però malgrat la distància temporal totes les innovacions jurídiques i socials desconegudes a l’època que aquest règim va instaurar en el nostre país van ser realment revolucionaries.

L’estancament quedava endarrere i la Segona República situava al nostre país a l’avantguarda europea. Sense anar mes lluny, la Constitució Espanyola de 1931 era un text molt avançat proclamant el principi d’igualtat de tots els espanyols vers la llei així com també el principi de laïcista entre el seu articulat.

En el camp educatiu, la lluita contra l’analfabetisme es va convertir en l’objectiu principal. Un fet que es va aconseguir a través de la instal·lació d’escoles arreu del territori portant a les zones rurals i de l’interior la possibilitat de gaudir de mestres i espais en els quals poder impartir classe.

A més, convé posar de relleu que realitats que avui formen part de la nostra quotidianitat tenen el seu naixement durant la vigència de la Segona República. El sufragi universal, és a dir, el dret a exercir el vot dels homes i les dones és possible des de fa vuitanta anys, abans només els homes tenien dret d’exercir el vot. Sense anar més lluny, el matrimoni civil o el divorci.

Des de diversos sectors, s’ha intentat ocultar el procés de transformació que va suposar la vigència del sistema democràtic republicà. Els valors i l’esperit inherents de la Segona República no han passat a la història sinó que vuitanta anys després segueixen vius i latents en els nostres dies.