Una espera llarga

El calendari ens situa en els primers dies del mes d’abril. Les bones temperatures es posen de relleu durant unes jornades marcadament primaverals. Si ens desplacem fins a les nostres platges podem constatar que la imatge deserta del passeig marítim ha desaparegut donant pas a un nou escenari.

Concretament, aquest es troba caracteritzat per nombroses persones que aprofiten les bones temperatures per passejar pel nostre passeig. Tanmateix, ressaltar que també podem trobar aquells més valents que aposten per fer la primera cabussada del 2011.

Les vacances de setmana santa es poden viure amb l’abric, la bufanda i els guants si aquestes tenen lloc als volts del mes de març o bé amb màniga curta com sembla a ser que els pronòstics meteorològics auguren per aquest any.

Així doncs, haurem d’esperar fins a la darreria del mes d’abril per desconnectar de la imperiosa quotidianitat. Nogensmenys, no podem oblidar l’arrel catòlica que acompanya aquests dies festius.

Si bé és cert, que hi ha un sector de la societat que lluny de posar de relleu el caire festiu prioritzen l’exaltació de la fe catòlica en uns dies claus i cabdals per a tots els fidels. Tots tenim en ment la manifestació per excel·lència d’aquestes dates, les processons que es celebren en tots els pobles, viles i ciutats.

A l’altre costat trobem un altre sector de la societat que al marge de les qüestions religioses aprofiten aquestes dates per gaudir d’uns dies en els quals la feina queda relegada fins a una esfera secundària. En aquest sentit, podem ésser testimonis i en algunes ocasions inclòs d’ésser partícips d’un èxode massiu de les principals ciutats del nostre país. La destinació escollida acostuma a centrar-se entorn les segones residències ubicades al litoral o bé a les zones rurals.

Tanmateix, no podem descartar l’opció d’aquells que aposten per fer unes escapades llampec per conèixer indrets propers al nostre territori i aquells altres que van més enllà cercant les atraccions que s’amaguen més enllà de les nostres fronteres.

Només queden quinze dies per gaudir d’aquestes jornades que cadascú viurà amb una intensitat diferent des de les diverses perspectives exposades a les línies precedents. L’espera es farà llarga però la podem reduir planificant i preparant aquests dies que ben mirat aquestes alçades es troben al cantó del carrer.

Nogensmenys, si quelcom caracteritzarà aquestes dies serà el caràcter efímer dels mateixos, tant de temps esperant la seva arribada que quan no ens adonarem ja ens trobem immersos de nou en les obligacions i les tasques inherents del dia a dia. Així doncs, toca aprendre la vella lliçó que ens recomana aprofitar al màxim i esprémer tots els instants que formen part de les nostres vides.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/04/11

Laia Gomis